COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Es calcula que al voltant d'un 20% de nens menors de 18 anys han patit algun tipus de maltractament o abús sexual. Com a educador, creus que series capaç de detectar aquestes situacions i poder intervenir adequadament? Fins a quin punt ets responsable de no haver detectat una determinada situació o d'haver intervingut a temps?

Les conseqüències psicològiques a curt i a llarg termini dels nens i adolescents que han patit maltractament i/o abús poden tenir una repercussió significativa al llarg de tota la vida i és per això que urgeix que els professionals de l'acció social puguem actualitzar la nostra formació en aquest àmbit per actuar d'acord una responsabilitat ètica més elevada.

La Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets del Nen (1989) estableix que els estats membres han d'adoptar totes les mesures necessàries per protegir al nen de totes les formes de violència física i mental.

A Catalunya, la Llei 14/2010 dels drets i les oportunitats a l'infància i l'adolescència, regula les actuacions que s'han de dur a terme des de les administracions sanitàries i educatives, entre unes altres, per garantir la protecció dels nens i adolescents residents al nostre territori.

D'alguna manera, els maltractaments a la infància són una constant històrica, que s'ha donat en totes les cultures i societats i en qualsevol nivell socioeconòmic que en els seus extrems podria desembocar en la mort del menor. En les últimes dècades hem presenciat afortunadament com cada vegada es toleren menys les diferents conductes violentes que en altres moments eren legitimades per les pròpies institucions i estats (per exemple la violència de gènere o els càstigs físics cap als nens/as).

Malgrat portar més de 25 anys compartint el discurs dels drets en relació a la infància i adolescència encara són pocs els professionals no especialitzats que coneixen adequadament els protocols que estableixen els diferents sistemes de protecció a la infància i a l'adolescència o que saben detectar, sense exagerar ni minimitzar, els efectes del maltractament o abusos en infància i adolescència, especialment en els sectors més vulnerables, on les famílies són sotmeses a més situacions d'estrès i per tant augmenten exponencialment les probabilitats que un entorn protector es converteixi en un ambient hostil i violent.

Durant anys els diferents agents educatius havien acceptat implícitament que, si ben algú hauria d'intervenir sobre les situacions de maltractament en els àmbits familiars (Serveis Socials, serveis socials especialitzats en infància, pediatres, jutges, mèdics forenses...), els col·lectius en risc ja eren atesos per treballadors i educadors socials, psicòlegs, integradors que contindrien la situació. L'última llei d'infància catalana implica un gir cap a la coresponsabilitat de tots els actors educatius en els processos de detecció i notificació de maltractament.

Els centres socioeducatius i de temps lliure són un dels espais on els nens i adolescents desenvolupen una part important de la seva activitat i el seu quotidià. Per aquest motiu, els agents educatius (monitors/es, educadors/es, integradors/es, mestres, professors/es...) que treballen directament amb nens i adolescents de manera habitual són els principals observadors de la interacció continuada entre els iguals i amb les seves famílies i per tant tenen una posició privilegiada quant a la detecció i prevenció de situacions de maltractament infantil i adolescent.

Al juny de 2016 l'Administració Catalana va signar el “Protocol d'actuació entre els Departaments de Treballs, Afers Socials i famílies i Ensenyament, de prevenció, detecció, notificació, derivació i coordinació de les situacions de maltractament infantil i adolescent en l'àmbit educatiu”. En aquest nou document es recollien les maneres d'actuació per part dels equips docents i educatius dels centres escolars i s'incideix en la necessitat d'iniciar espais de formació per a professionals i tallers per a nens i adolescents que permetin prevenir les situacions de maltractament i abús.

Què ha passat des de llavors?

En l'actualitat, podríem concloure que com a professionals de l'educació o l'acció social no ens podem conformar amb dissenyar atractives propostes pedagògiques o reflexionar sobre les nostres intervencions socioeducatives sense contemplar la necessitat de conèixer i formar-nos sobre una realitat tan universal i complexa com és la vulneració dels drets més bàsics de la infància.

Et convidem a aconseguir instruments i indicadors que ajudin a la teva intervenció professional en el curs online d'Abús sexual infantil: Detecció i pautes d'actuació.