COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Les caigudes representen un dels principals reptes de salut pública, amb conseqüències físiques, emocionals i socials, especialment en la gent gran. Malgrat que la prevenció ha estat tradicionalment enfocada en la persona gran, les persones cuidadores no professionals (PCNP) tenen un paper clau en la identificació i reducció dels riscos dins de la llar. En aquest context, la realitat virtual no immersiva (RVNI) es presenta com una eina innovadora per a la formació i la rehabilitació, cosa que permet una experiència pràctica i segura per a l’aprenentatge de mesures preventives. Des de la Fundació Pere Tarrés, en col·laboració amb el Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, s’ha desenvolupat una formació íntegra en prevenció de caigudes adreçada a les persones cuidadores no professionals utilitzant la realitat virtual no immersiva com a eina pedagògica. La formació té com a finalitat millorar la seguretat en el domicili i el benestar de la persona cuidada i la persona cuidadora.

El problema de les caigudes

El risc de caigudes augmenta a mesura que ho fa l’edat, convertint-se en un problema de seguretat i benestar per a la gent gran. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), cada any es produeixen més de 684.000 morts per caigudes, essent la segona causa de mort per lesions no intencionades, només per darrere dels accidents de trànsit.

A més de les conseqüències físiques, experimentar una caiguda pot tenir un fort impacte emocional, generant una sensació d’inseguretat i por de tornar a caure. Aquesta percepció pot limitar la mobilitat i augmentar el risc d’aïllament social.

Les causes de les caigudes són múltiples i poden estar relacionades tant amb aspectes personals, com ara alteracions en l’equilibri o la manca de força muscular, com amb elements externs, per exemple, la presència d’obstacles a la llar, una il·luminació deficient o l’ús inadequat de calçat. En aquest context, s’estima que el 60% de les caigudes de les persones grans es produeixen al domicili, fet que converteix la llar en un espai clau per a la prevenció.

Prevenció de caigudes, el rol de la persona cuidadora no professional

Històricament, la prevenció de caigudes s’ha centrat principalment en la persona gran, amb intervencions que milloren la seva mobilitat i en reforcen l’equilibri. Tot i que aquestes accions són essencials, deixen de banda un actor clau en la reducció de risc de caigudes: les persones cuidadores no professionals. Segons l’estudi “Evaluación de la calidad de vida de las personas cuidadoras no profesionales, impacto de los servicios y prestaciones e impacto de la COVID-19”, de la Fundació Pere Tarrés, la majoria de les PCNP són dones d’entre 46 i 65 anys que cuiden fills/es o progenitors. Aquest perfil, a causa del gran nombre d’hores que passen amb la persona dependent, té un paper fonamental en la detecció de riscos abans que es produeixi un accident.

No obstant això, la majoria d’elles no disposen de formació específica en prevenció de caigudes, cosa que pot generar inseguretat i dificultats a l’hora de gestionar situacions de risc. Per abordar aquesta mancança, es planteja un canvi que traslladi la formació en prevenció de caigudes cap a les PCNP.

Per què utilitzar realitat virtual per a la formació en prevenció de caigudes?

La incorporació de realitat virtual (RV) en l’àmbit de la salut ha demostrat ser una eina eficaç per millorar habilitats motores i cognitives. En el cas de la prevenció de caigudes, ha estat utilitzada en persones grans per millorar l’equilibri, reduir el temor a caure i reforçar la confiança en la mobilitat.

No obstant això, el seu ús en la formació de les PCNP encara és incipient. L’adaptació de la RV a la formació d’aquestes persones permet generar escenaris realistes on poden visualitzar i analitzar els riscos en temps real, així com entrenar la seva capacitat de resposta davant situacions de perill, sense necessitat d’una exposició física a aquests riscos.

A diferència de les formacions tradicionals, que sovint són teòriques i amb poca aplicabilitat pràctica, la RV ofereix una experiència d’aprenentatge vivencial, on la persona cuidadora pot experimentar de primera mà els reptes que implica la prevenció de caigudes. Això no només facilita l’adquisició de competències pràctiques, sinó que també reforça la presa de decisions en un entorn segur, que permet aplicar els coneixements de manera més efectiva i en situacions reals.

Aquesta nova perspectiva formativa no busca substituir els models tradicionals, sinó complementar-los amb una eina més dinàmica i eficient, adaptada a les necessitats reals de les PCNP.

Creació de l’eina: formació en prevenció de caigudes per a PCNP amb RV no immersiva

Per al disseny d’aquesta formació, s’ha optat per la realitat virtual no immersiva com a eina pedagògica principal. Aquesta decisió respon a diversos factors, com la facilitat d’ús, la reducció de barreres d’accés i la necessitat d’una metodologia flexible i escalable. A diferència de la realitat virtual immersiva, que requereix dispositius voluminosos com les ulleres de realitat virtual i pot provocar efectes secundaris com marejos o desorientació, la RVNI permet una experiència interactiva sense necessitat de cascos ni equips especialitzats.

L’eina ha estat desenvolupada per la Fundació Pere Tarrés, en col·laboració amb La Salle Institució, amb l’objectiu de proporcionar una experiència formativa que permeti a les cuidadores identificar riscos dins d’un entorn virtual que simula una llar real. Aquesta simulació es presenta com una experiència visual i interactiva en què la persona cuidadora ha de recórrer diferents estances d’una casa i detectar possibles perills. L’usuari/ària visualitza situacions habituals on poden produir-se caigudes, com sòls relliscosos, mobiliari mal col·locat, obstacles en zones de pas o il·luminació deficient, i ha de seleccionar quines accions són necessàries per corregir-les. A través d’aquest procés, les persones cuidadores poden experimentar de manera pràctica les conseqüències d’un entorn insegur i, alhora, aprendre a implementar mesures preventives.

L’aplicatiu proporciona explicacions sobre per què un element és perillós i quines són les millors solucions per evitar riscos. Per exemple, si l’usuari/ària identifica un terra mullat com un perill, el programa pot mostrar les conseqüències d’una possible caiguda i suggerir accions com utilitzar catifes antilliscants o millorar la ventilació per accelerar l’assecatge del sòl. Aquesta estructura fomenta un aprenentatge més profund, ja que la persona cuidadora no només aprèn a detectar riscos, sinó que també comprèn com intervenir de manera efectiva.

Beneficis i reptes de futur

La incorporació de la realitat virtual en la formació de PCNP suposa un canvi de paradigma en la prevenció de caigudes. Aquesta eina ofereix un aprenentatge pràctic i interactiu, adaptat a les necessitats reals de les cuidadores, millorant la seva capacitat per identificar i reduir riscos dins del domicili. A més, permet superar les limitacions de la formació tradicional, fent-la més accessible, flexible i motivadora.

Tot i això, encara hi ha aspectes a millorar per optimitzar la implementació d’aquesta eina. Un dels principals desafiaments és garantir l’accessibilitat universal de la formació, assegurant que totes les persones cuidadores, independentment del seu nivell d’alfabetització digital, puguin utilitzar l’eina de manera intuïtiva. Això requereix suport tècnic, l’adaptació del llenguatge i una interfície senzilla que permeti a les PCNP familiaritzar-se amb la tecnologia sense dificultats. També és essencial realitzar un seguiment a llarg termini per avaluar l’impacte real d’aquesta eina en la reducció efectiva de caigudes i en la qualitat de vida de les persones cuidadores.

En conclusió, la prevenció de caigudes en persones grans requereix un enfocament integral que inclogui les persones cuidadores no professionals com a agents clau en la identificació i reducció de riscos dins del domicili. La formació mitjançant realitat virtual no immersiva representa una innovació pedagògica que facilita un aprenentatge pràctic i vivencial, millorant la capacitat de les cuidadores per prevenir situacions de perill. Tot i els desafiaments en accessibilitat i implementació, aquesta metodologia suposa un pas endavant en la seguretat i el benestar de la persona cuidada i la persona cuidadora.