COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Segurament, si demanem a un grup de persones que mencionin a 5 científiques conegudes immediatament sortirà el nom de Marie Curie, però a partir d’aquí el repte començarà a ser més complicat. És evident que hi ha una falta de reconeixement de les aportacions que han fet les dones al coneixement, però és especialment alarmant en l’àmbit STEM, és a dir, en les ciències, les tecnologies, les enginyeries i les matemàtiques. La falta de referents femenins en aquest àmbit és una de les múltiples causes per les quals la presència de dones és molt escassa en el sector de les TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació).

Però fem un breu repàs a la història de la relació entre les dones i les TIC, ha estat sempre així d’allunyada? Doncs no, de fet la primera programadora de la història va ser la britànica Ada Lovelace (1815-1852), que és reconeguda per ser la primera persona que va crear un algoritme destinat a ser processat per una màquina. A mitjans dels anys 60 del segle passat, amb l’arribada dels ordinadors, les dones ocupaven gairebé la meitat de les posicions en la creació de software, és a dir, es dedicaven principalment a programar. En ser un sector nou tots els homes se centraven en la part del hardware, és a dir, en la construcció dels ordinadors, considerada de més prestigi i a on anava a parar gran part del finançament.

Aquesta situació va canviar a mitjans dels anys 80 quan el software començava a ser cada cop més important i, per tant, els llocs de poder els van anar ocupant els homes. També va influir l’entrada de l’ordinador personal al mercat i el seu màrqueting dirigit principalment a nois. Així, es van començar a crear una sèrie d’estereotips que segueixen molt presents avui en dia i segons els quals la informàtica i la tecnologia eren àmbits pels quals els homes estaven naturalment dotats. Segons dades d’un estudi realitzat l’any 2017, a Espanya l’any 1985 el 30% de les matrícules a la llicenciatura d’informàtica eren de dones, mentre que actualment són només el 12%.

A part d’aquests estereotips de gènere impregnats en el camp de les STEM, també trobem altres factors clau que perpetuen l’ínfima presència de dones en aquest món. Segons el Llibre Blanc de les dones en l’àmbit tecnològic un d’aquests factors és l’educació, tant formal com informal, ja que en la infància és quan es configuren les preferències i els interessos. Per això cal cuidar molt les representacions que hi ha en els materials pedagògics sobre el gènere en les professions i també aportar referents de dones científiques en els quals es puguin emmirallar les joves.

En aquest sentit, trobem diverses iniciatives que estan encaminades a la divulgació i la sensibilització sobre la importància de la dona a la ciència, com per exemple el projecte #100tífiques. Aquesta és una iniciativa de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) i el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST) que té per objectiu destacar el paper rellevant que han tingut les dones a la ciència i la tecnologia a partir de xerrades a les escoles.

Per altra banda, l’Asociación de Mujeres Investigadoras y Tecnólogas (AMIT) ha creat la campanya #NoMoreMatildas que pretén denunciar l’anomenat efecte Matilda que posa de manifest la negació de les aportacions de les dones a la ciència donant la seva autoria als homes. Per això, #NoMoreMatildas ha elaborat una sèrie d’annexos pels llibres de text de primària on es presenten a diverses científiques oblidades per la història de la ciència i que poden servir de referents a les noies d’avui en dia.

La manca de dones en el sector STEM és especialment preocupant perquè vivim en un món en el qual el desenvolupament tecnològic és clau per a tots els àmbits de la vida i això no farà més que augmentar en els pròxims anys. Si les dones no formem part d’aquest sector, la bretxa digital de gènere s’eixamplarà i ens haurem d’adaptar un cop més a un món dissenyat per i per als homes.