COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

La planificació estratègica a les entitats no és un tema menor. Imaginem una entitat que fa atenció social en el camp d’una afectació determinada. Aquesta entitat que fa tallers, gestiona diversos equipaments i treballa amb les famílies de les persones afectades, li demanen molt sovint que faci xerrades a les escoles ja que el “seu tema” desperta molt interès. Les ha de fer si els pren temps i recursos per la seva tasca? Això els passa molt sovint i els genera angoixa. Si diem que no..., quedarem malament? És la nostra “obligació” fer-ne? Cada setmana, el mateix dilema...

És un bon exemple per introduir el tema de la reflexió estratègica a les entitats socials. En la reflexió estratègica l’entitat, s’atura i es pregunta, entre moltes altres coses: volem que sigui una tasca nostra fer sensibilització a les escoles? Hi volem destinar recursos perquè és clau o més aviat ens allunya de la nostra finalitat? Ens aturem, ho debatem i prenem una decisió... i aleshores ja sabem què fer quan ens truquen: si responem sempre que sí, o bé diem que sí però amb remuneració, o fins i tot encetem una gran campanya per arribar al màxim de centres educatius..., perquè hem vist que la sensibilització és la clau! Ens hem aturat, hem decidit, i no cal que cada setmana repetim el debat. I d’aquí a dos anys, tornarem a obrir la reflexió.

Les persones i les organitzacions de tant en tant, ens preguntem com estem i si volem estar on volem estar, si volem fer el que estem fent. O si faríem el mateix si naixéssim ara... La reflexió estratègica és un exercici que es pot fer més formalment o més informalment, però que sempre és important fer-lo! Avaluem on estem, com canvia el nostre entorn i ens imaginem, somiem, on voldríem estar en un, dos o tres anys. I, és clar, què hauríem de fer per aconseguir-ho. Els exercicis de reflexió estratègica a les entitats son útils i agraïts sempre que tinguin en compte alguns elements:

En primer lloc que arribin a conclusions fàcils de recordar. No llistes inacabables de propòsits i dades, que potser en alguns casos també, sinó sobretot idees clau que marquin línies. No pas un llistat de moltes coses sinó un relat amb idees força: una guia que es pugui aprofitar per solucionar els dilemes quotidians. Això que fem és el que vam dir que volíem fer?. El moment per decidir, per exemple, que invertirem en xarxes socials, o simplement que les gestionarem a mínims... o que volem obrir noves línies d’actuació a partir de les noves necessitats que hem detectat. És important que les conclusions quedin escrites, que es comuniquin internament i que tota l’organització se les faci seves.

En segon lloc, que la reflexió sigui feta de manera col·lectiva, amb representants dels diferents agents que tenim a l’organització. On s’hi sentin les veus dels associats, dels treballadors, dels usuaris, dels finançadors, de l’entorn més immediat... No cal que tothom participi en tot el procés ni amb la mateixa intensitat, però si en algun moment del procés, sigui responent un qüestionari, fent propostes o bé assistint a un taller. La reflexió estratègica, a part de ser aprovada per l’òrgan que pertoqui, junta, assemblea o patronat, serà molt més completa si recull les diferents veus i, sobretot, es podrà aplicar millor. Quan participes en l’elaboració d’un document i hi dediques temps, acabes assumint-ne el resultat i fent-lo teu. Si no hi has participat, és un document que “arriba des de dalt” i que amb prou feines te’l llegiràs...

En tercer lloc, és important que aquesta reflexió s’adapti a la complexitat i al volum de l’organització. Depenent de l’entitat podem tenir plans estratègics “de manual” elaborats durant mesos de treball, seguint una metodologia determinada i amb un suport tècnic extern. Són plans que poden ocupar moltes pàgines, incloure indicadors per a totes les actuacions i que parteixen d’un diagnòstic molt acurat... Però amb entitats petites que no disposen de les capacitats i recursos per elaborar grans plans, podem fer igualment reflexió estratègica. Podem aturar-nos unes hores a parlar sobre el futur, dedicar, per exemple, una junta directiva temàtica a aquest tema, unes hores de debat on no calgui solucionar les urgències del dia a dia. Una reunió, per exemple, dirigida per un exmembre de la junta directiva que pot actuar de facilitador... Entre fer-ho com diuen els manuals i no fer-ho, sempre recomano fer de tant en tant encetar debats estratègics. Si no es fan, tot es dona per entès i aleshores tothom entén coses diferents...

Fent acompanyaments a entitats, des de l`àrea de Consultoria i Estudis, hem tingut l’oportunitat de donar un cop de mà a entitats de tota mida en els seus processos de reflexió estratègica. Totes elles, de les més petites a les més grans, agraeixen aturar-se sigui unes hores o sigui uns mesos per repensar-se. I mirar cap endins, mirar cap enfora i decidir plegats cap a on volen avançar!