COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Durant el segle XX hi va haver un gran interès per conèixer i estudiar el desenvolupament infantil. Va ser l’època de l’eclosió de les grans escoles psicològiques i pedagògiques que van ajudar a descriure i interpretar el comportament infantil més enllà de la perspectiva mèdica, la mirada més habitual de l’època. Vincle càlid, seguretat afectiva, confiança bàsica, estimulació adequada, exploració lliure, joc simbòlic i molts altres conceptes van anar apareixent i van anar adquirint importància per un abordatge més complert i holístic del món intern del nadó.

En el present article us proposem una aproximació a la petita infància a partir d’un breu recull de frases que conviden a la reflexió d’autors clàssics de la psicologia infantil. Es tracta d’autors que, a mitjans del segle passat, van fer aportacions de rellevància per entendre els primers anys de vida i que val la pena tenir presents per la seva total vigència. Pediatres, psicòlegs, psicoanalistes, biòlegs o pedagogs que, des de disciplines diverses van convergir en l’estudi del desenvolupament infantil primerenc; i van ajudar a entendre una etapa a la qual és difícil accedir, donat que el nadó no disposa de paraules per expressar-se.

1.-La confiança en la figura d’aferrament és la base d’una personalitat estable i segura. J. Bowlby

John Bowlby és conegut per la seva teoria de l’aferrament, la qual defensa que els nadons neixen amb una predisposició a establir vincles amb altres persones i necessiten clarament d’aquesta vinculació per poder créixer harmònicament. Aquesta actitud és innata i està motivada sobretot per la recerca de protecció, seguretat i refugi que la mare, o qui en faci la seva funció, pugui oferir al nounat. Poder gaudir durant els primers anys de vida de cures regulars, emocionalment càlides i afectivament comunicatives és important per un bon desenvolupament. Un nadó ben atès i amb un aferrament segur iniciarà la vida amb confiança i fortalesa.

2.-Si algú es proposa descriure un nadó, es trobarà amb que està descrivint a un nadó i algú més. D. Winnicott

El pediatra i psicoanalista Donald Winnicott defensa que els primers anys de vida d’un infant no es poden entendre sense la cura sol·lícita i amorosa de la mare o adult referent que en fa la funció. Els nadons necessiten formar part d’una relació íntima i estreta amb algú que vulgui i sàpiga posar-se en el seu lloc, i així interpretar el què li està passant per donar resposta a les seves necessitats de manera adequada. El diàleg atent i amorós de la mare o cuidador amb el món intern del nadó li està donant un missatge fonamental: que no està sol davant les dificultats, que els malestars poden superar-se, i que té algú al costat amb un interès genuí per ajudar-lo.

3.-La primera tasca de l’educació és agitar la vida, per després deixar-la lliure perquè es desenvolupi. M. Montessori

4.- Sembreu en els nens/es idees bones, encara que no les entenguin. Els anys s'encarregaran de desxifrar-les en el seu enteniment i de fer-les florir en el seu cor. M. Montessori

Dues frases de la pediatra i pedagoga Maria Montessori que ens remeten a dues idees claus i precioses. La primera d’elles ens recorda que cal ser respectuosos amb el desenvolupament infantil, que cal estimular en la mesura justa perquè les capacitats infantils puguin anar

madurant lliurement i al seu ritme. La segona ens recorda que no ens hem d’estar de dir i ensenyar coses als infants pensant que no tenen l’edat per entendre-ho, perquè ho capten i, tard o d’hora, aquella idea inicialment confosa cobrarà ple sentit en la seva ment. L’adult cuidador es converteix en l’intèrpret vital de l’infant, que a poc a poc va coneixent el món i es va coneixent a ell mateix a través dels ulls dels seus referents.

5.-Quan ensenyes alguna cosa a un nen, li prens per sempre l'oportunitat de descobrir-ho per si mateix. J. Piaget

L’objecte d’estudi del biòleg i psicòleg Jean Piaget va ser el desenvolupament cognitiu de l’infant. Les seves troballes han permès conèixer com pensen les criatures i com s’han de plantejar les activitats d’aprenentatge, segons l’edat de l’educand i les seves estructures de coneixement. En les primeres edats remarca la importància de l’aprenentatge per descobriment: l’exploració lliure de l’infant en entorns segurs i rics en estímuls el posa en situació d’anar comprenent com es comporten els objectes quan es manipulen, es llancen, es xuclen o es mosseguen. La interacció directa amb l’entorn és el punt de partida perquè l’infant vagi entenent com és el mon exterior i vagi desenvolupant la seva intel·ligència.

Acabaríem aquesta breu selecció, insistint en el plaer que suposa la relectura dels clàssics de la psicologia infantil, en quant a pioners de conceptes claus per la comprensió del comportament del nadó. Uns conceptes que han anat evolucionant i enriquint-se posteriorment gràcies a les aportacions d’altres investigadors, ajudant a construir un corpus de coneixement sòlid des d’on interpretar i atendre les necessitats dels nadons.