COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

El binomi infants - confinament ha estat molt recurrent en els mitjans a nivell mediàtic ja que ha generat polèmica després que els nens i nenes estiguessin 40 dies sense sortir de casa. Certament, molts drets dels infants s’han vist vulnerats en aquest període de mesures per combatre la pandèmia mundial que tenim. De la mateixa manera, com ja s’ha vingut comentant, la crisi sanitària generada per la pandèmia de la Covid-19 s’ha gestionat a partir d’una mirada adultcentrista, fet que ha deixat relegat en segon terme les necessitats dels infants. 

En un moment en que s’ha decretat l’aïllament de la societat per disminuir el contacte entre les persones i, per tant, aplicar criteris de distanciament físic entre nosaltres per evitar els contagis, la participació de les persones en la comunitat o la vida pública s’ha vist afectada. Com a societat no estàvem preparats per a fer paulatinament aquesta transició cap a l’ús de les noves tecnologies per seguir participant i mantenint la vida comunitària activa. Si alguna cosa hem après és, justament, que una nova crisi sanitària no pot aturar per complet els patrons comunitaris existents en la societat sinó que ens hem de reinventar i incorporar des d’un inici qüestions telemàtiques que han sorgit en aquest darrer tram de confinament. 

Si parlem de la participació infantil i com s’han escoltat les veus dels nens i nenes en època de confinament, extrauríem les conclusions que se’ls ha tingut en compte amb menys freqüència de la que ens agradaria. I aquell mantra que repetim contínuament que explica que els infants són ciutadans de ple dret ha quedat de nou mermat. Degut a que la majoria d’accions i processos participatius institucionalitzats realitzats en el si dels pobles, barris o ciutats, on els infants són els protagonistes, com són els Consells d’Infants i les Audiències s’han vist alterats degut a l’arribada de les mesures de distanciament físic. Malgrat això, com a Fundació hem intentat que aquests episodis de distanciament físic i aïllament social, afectessin el mínim possible en la participació dels infants en aquests òrgans de participació. Per tal que els Consells d’Infants continuessin amb la seva activitat, vam aplicar metodologies noves a través de plataformes virtuals. Vist en perspectiva i un cop finalitzats els Consells, hem superat el contratemps de forma prou exitosa. 

Sí bé és cert, que l’espai de participació del Consell d’Infants ha revertit la seva activitat adaptant-la a les noves necessitats, les noves necessitats detectades després de realitzar les primeres sessions plenàries van ser reconvertir l’espai en un espai més de suport i acompanyament mutu entre els mateixos infants i replantejar l’enfocament del centre d’interès (temàtica d’un Consell d’Infants). 

És vox populi que ens enfrontem a la possibilitat de reviure un confinament i és força probable que sigui més aviat del que desitjaríem. A la tardor, diuen. Hem d’estar preparats i aprendre dels errors. Les noves tecnologies poden ajudar a completar un gran disseny pels espais de participació com el Consell d’Infants, tot i això, també sorgeixen incerteses en com aplicar-ho tenint en compte les casuístiques de tots i cada un dels infants.