COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

T’imagines no poder decidir sobre la gestió dels teus estalvis, no poder llogar un pis al teu nom o no poder firmar el teu propi contracte laboral? Fins ara, les persones amb discapacitat que es trobaven incapacitades judicialment estaven privades d’aquests drets i el seu tutor era l’encarregat de decidir per elles en una o en diverses esferes de la seva vida.

La reforma de la nova llei per al suport de les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica suposa un salt qualitatiu en l’autonomia de les persones amb diversitat.

Aquesta llei té per objectiu assegurar els drets, les preferències i les voluntats de les persones amb discapacitat sobre assumptes que els afecten de manera directa en el transcurs de les seves vides.

De fet, una de les principals novetats de la llei és que desapareix la possibilitat d’incapacitar legalment una persona i enlloc d’això, s’apliquen mesures per donar suport a les seves necessitats.

La reforma de la nova llei ha adequat la legislació vigent a la Convenció Internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat presentada el 2006. Han calgut 15 anys per fer aquest important pas jurídic i poder oferir mesures de suport adequades i respectuoses a les persones amb discapacitat, centrades en les seves eleccions i voluntats.

La nova legislació introdueix canvis en la terminologia jurídica, eliminant paraules com “incapacitat” o “tutelat” i substituint-les per termes més inclusius i respectuosos com “persona que necessita suport per a la seva capacitat jurídica”. Una altra novetat important és la millora en el que s’anomena accessibilitat cognitiva de les sentències. Aquest concepte implica que els textos jurídics incorporaran un contingut comprensible.

L’objectiu d’aquest nou model és fugir de la mirada tradicional i paternalista de la justícia per oferir garanties d’autonomia i llibertat per a les persones amb diversitat funcional, tot establint acords amb la persona a qui se li dona suport.

Malgrat això, la nova legislació preveu mesures més restrictives en el cas de persones que, pel seu grau de discapacitat, no poden prendre consciència de la seva situació o siguin susceptibles de patir abusos per part d’altres persones. Aquestes mesures es podran prendre fins i tot si contradiuen la voluntat expressada per la persona.

En la reforma de la nova llei apareix el rol de l’assistent com figura de suport que acompanya la persona amb diversitat en la presa de decisions tenint en compte la seva voluntat, desig i preferències. L’assistència es planteja com un “vestit a mida” en funció de les necessitats de suport que requereixin les persones ateses.

Per exemple: en el cas d’una persona amb una discapacitat intel·lectual que necessiti ajuda per gestionar la seva pensió i les seves despeses diàries. Un altre exemple podria ser el d’una persona amb un diagnòstic d’esquizofrènia que pugui necessitar suport per al seguiment del seu tractament amb el centre de salut mental i per a prendre la seva medicació, però que, malgrat això, no necessiti aquest suport en l’esfera econòmica.

Aquest suport es facilitarà de manera preferent a les persones que el sol·licitin voluntàriament. Per exemple, si una persona considera que a causa de la seva discapacitat necessita ajuda amb la gestió del seu patrimoni, pot demanar proactivament aquesta mesura de suport.

Un altre cas podria ser el d’una persona que rep un diagnòstic d’Alzheimer. En aquesta situació, si ho desitja, podrà sol·licitar mesures de suport de manera anticipada que s’apliquin en el moment en què es perdin les facultats necessàries per auto-governar-se.

Totes les mesures de suport estaran subjectes a revisió periòdica per poder certificar que son adequades i oportunes i que s’ajusten a les necessitats que presenta la persona en cada moment.

La reforma de llei és un pas important, però ha d’anar de la mà d’un canvi en l’entorn, en la visió social de les persones amb diversitat i en l’exercici de la seva capacitat per prendre decisions. En aquest sentit, els professionals socials hauran de romandre atents a les necessitats de la persona i situar-se en un pla d’igualtat, sense actituds paternalistes i utilitzant eines com l’escolta activa i l’empatia.

La nova llei suposa un gran pas endavant en l’ús d’una terminologia més respectuosa, inclusiva i accessible per a les persones amb discapacitat, però el més important és que finalment les reconeix com a titulars de drets i els hi atorga plena capacitat per poder prendre les seves pròpies decisions sobre temes que les afecten de manera directa; una qüestió que té a veure amb el reconeixement dels drets humans.