COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Avui dia, podem trobar una quantitat considerable d'informació sobre de les masculinitats, el canvi en les relacions de gènere relacionat amb les tasques domèstiques, les cures i concretament sobre el qüestionament i interès sobre els diversos tipus de masculinitats. Però d'entre tots els àmbits abordats, existeix un interès creixent per les noves masculinitats alternatives (NAM) que estan representant un moviment transformador per la prevenció i la superació de la violència de gènere (Duque, 2015; Flecha Puigvert i Ríos, 2013). 

I és que la violència és una realitat que preocupa i representa un repte educatiu i social per la seva erradicació i l'assoliment d'una societat més justa i igualitària. Si mirem dades, la macroenquesta de "Violència contra la mujer" (Delegación de Gobierno para la Violencia de Género, 2020) diu que el 32,4% de les dones residents a Espanya, han patit algun tipus de violència al llarg de la seva vida. Vivències preocupants en podem trobar a tot arreu, sobretot si fem referència a l'adolescència i la joventut. L'altre dia a les xarxes una professora d'un institut explicava com dues noies en una tutoria normalitzaven i justificaven actituds violentes i agressions dient que "era por amor". Preocupant i desconcertant, no? 

Autors com Jesús Gómez, a través del seu llibre "El amor en la sociedad del riesgo" (2004) han ajudat a posar llum. El nostre procés de socialització ens ha portat a fer connexions, per una banda, en les que associem atracció i violència i per l'altra, relació igualitària i falta d'atracció o passió. Gómez (2004) mostra en el seu llibre com les noies adolescents senten atracció per nois que personifiquen actituds i comportaments violents, de control, competitius, etc., característics de models de masculinitats tradicionals dominants (MTD). Així, els nois, per poder ser atractius, assumeixen i incorporen aquests rols perpetuant aquest model. Aquells que no ho segueixen, també anomenats "los chicos buenos", són nois que no perpetuant situacions de violència, però que personifiquen un model on l'atracció i el desig no ha sigut transformat i no aporten cap element que ajudi a prevenir i superar la violència de gènere (Flecha, et al., 2013). Aquest tipus de masculinitat es coneix com a masculinitats tradicionals oprimides (MTO), refermant alhora les MTD. 

Les masculinitats alternatives estan representades per homes que estan a la recerca de relacions basades en el respecte, la igualtat, la diversitat, allunyant-se de persones que perpetuen el MTD i superant aquesta doble moral i vinculant atractiu i bondat. Flecha, et al. (2013) defineix tres característiques principals dels homes que pertanyen a aquest model: l'autoconfiança, generant atractiu especialment quan es vincula a valors igualitaris; força i coratge per rebutjar obertament les actituds negatives d'homes amb MTD; allunyar-se i no desitjar a persones que tenen relacions amb models MTD. 

Com educadores tenim la responsabilitat promoure una organització basada en la pedagogia dialògica i de l'alliberament que consolidi el rebuig cap a pràctiques pròpies de la MTD i s'afavoreix la visibilització de les noves masculinitats alternatives. Afavorir un model pedagògic que potencia el respecte i la solidaritat per la diversitat d'identitats Masculines; i unes interaccions que potencien les noves masculinitats alternatives i superen la masculinitat tradicional oprimida (Ríos, 2015).