COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

La definició de salut ha anat evolucionant al llarg temps passant de ser un concepte pensat en contraposició al de malaltia (Salut = No malaltia) a quelcom més vinculat al benestar, en sentit ampli (mental, social i corporal), i no només d’absència de malaltia.

Tot i això, encara avui tenim molt associat el concepte de salut a un fenomen eminentment biomèdic-sanitari. I, és realment així? Què implica aquesta mirada sobre la salut?

L’any 2008 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) publica un informe introduint el terme “Determinats Socials de la Salut” [1] amb el qual emfatitza que la salut depèn, majoritàriament, d’aspectes o condicions socials-estructurals i que existeix un gradient social, és a dir, que a pitjor posició social, pitjor salut.

Això, posa sobre la taula que les desigualtats socials tenen un impacte en la salut. És a dir, hem de començar a fixar-nos més en el Codi Postal que en el Codi Genètic (per exemple, entre barris de Barcelona podem tenir fins a nou anys de diferència en esperança de vida [2]) i eixamplar la mirada sobre la salut per entendre-la com un fenomen molt més enllà d’allò sanitari.  

En el següent gràfic es mostren aquests determinants dividits en estructurals (P ex. el context socioeconòmic o el gènere) i intermedis (P ex. l’entorn residencial o les condiciones de treball):

Marc conceptual dels determinants de les desigualtats socials en salut. Comissió per reduir les desigualtats en salut a Espanya, 2010. Basat en Solar i Irwin i Navarro

Per tant, pensar sobre la salut ens ha de remetre, necessàriament, a parlar sobre desigualtats, exclusions i vulnerabilitats.

El càncer, una realitat amb desigualtats

I si ho pensem en una malaltia com el càncer, som tots igual enfront del càncer?

Si agafem les dades del darrer Oncobaròmetre de l’Associació Contra el Càncer [3], veiem com es reprodueix aquesta concepció de la salut com quelcom principalment genètic:

• El 60% de les persones marquen el component hereditari com el principal factor de risc de patir càncer (l’OMS estima que és només el 5-10%) 

• El 33% de la població considera que el càncer afecta per igual a totes les persones.

Aquestes dues dades són claus per entendre la necessitat i urgència d’un canvi de mirada sobre el càncer. Hem de pensar el càncer des d’un punt de vista en el qual les condicions socioambientals es facin més visibles i s’abordin les desigualtats que es donen en la prevenció i en el procés i conseqüències de la malaltia. 

La realitat és que no totes les persones tenen les mateixes probabilitats d'enfrontar-se al càncer tant pel que fa a la seva prevenció, com en l’accés a tractaments o als resultats de recerca; i també, que no totes les persones s’hi enfronten amb les mateixes garanties: [4]

Els principals factors de risc (Activitat física, Alimentació, Alcohol, Tabac) estan creuats, de forma substancial, amb eixos de desigualtat i condicions materials (P ex. A la UE, poblacions més vulnerables socioeconòmicament tenen el doble risc de patir obesitat [5]).

En la prevenció secundària o en els propis tractaments, també es reprodueixen aquestes desigualtats (P ex. l'accés als programes de cribratge de càncer de còlon o els serveis de radioteràpia continua sent desigual entre Comunitats Autònomes [4])

I tot plegat, amb un impacte (psicològic, econòmic, familiar i comunitari) desigual. I, especialment agreujat durant la pandèmia (P ex. 1 de cada 5 pacients no es van diagnosticar, o es van diagnosticar tard, durant el confinament [4]). 

Què ens pot aportar la mirada de la vulnerabilitat?

Tenint en compte aquesta realitat i perspectiva sobre el càncer, un concepte que ens pot ser útil per apropar-nos-hi és la vulnerabilitat.

La vulnerabilitat fa referència a totes aquelles condicions que provoquen un major risc de patiment físic i/o emocional. 

La podem diferenciar de la fragilitat (enfocament més sanitari vinculat al tractament), de la pobresa (generalment associada només al fet econòmic) i va més enllà de quelcom individual (de persones vulnerables a persones vulnerabilitzades). 

I, per altra banda, és complementària a altres eines d’anàlisi com la interseccionalitat, que analitza la intersecció de desigualtats-discriminacions, o amb els propis determinants socials de la salut.

La vulnerabilitat ens aporta aquesta mirada multidimensional, dinàmica i més complexa sobre el càncer, centrada més en la persona i no tant en les fases de la malaltia.

Ens permet situar la persona malalta en un context que la travessa i amb el qual també interacciona, i així, entendre millor i aprofitar, les necessitats i oportunitats que puguin anar apareixent.

Per últim, abordar el càncer i la vulnerabilitat implica pensar-los com a fenòmens interrelacionats. En aquest sentit, és fonamental que les organitzacions i serveis que abordin situacions de vulnerabilitat incorporin l’eix del càncer com una categoria clau; de la mateixa manera, que les organitzacions vinculades al càncer, incorporin una mirada sobre la vulnerabilitat.

Com a conclusions

L’article mostra com el càncer està travessat per diferents eixos que suposen desigualtats i vulnerabilitats específiques. Que no podem aproximar-nos-hi només tenint en compte els components genètics i que per tant, com d’altres malalties o situacions vinculades amb la salut, no són només qüestió de l’atzar.

El càncer no és una loteria i si ho fos, hi ha persones que parteixen amb més possibilitats de patir-lo i amb menys garanties per fer-li front. Per això, la millora de la salut i l’equitat requereix polítiques, programes i intervencions que englobin tots els sectors de la societat i no únicament el sector de l’atenció sanitària.

És urgent un treball de sensibilització que trenqui amb la concepció biomèdica de la salut i parteixi d’una visió de la salut biopsicosocial, des de les desigualtats i vulnerabilitats,  amb un enfocament sociosanitari i centrat en la persona.

Necessitem valorar la importància de la salut comunitària (hem de passar dels hàbits saludables als entorns saludables) des de la proximitat dels barris i de forma integral i integrada, així com, una mirada interseccional, que incorpori una visió complexa dels eixos de desigualtats i ajudi a prevenir i intervenir millor amb persones ( i familiars) amb càncer.

En aquest sentit i per poder sumar i contribuir a aquest camí, iniciem un projecte compartit entre l’Associació Contra el Càncer i l’àrea de Consultoria i la Fundació Pere Tarrés. 

Un projecte per abordar la realitat de la vulnerabilitat i el càncer que permeti arribar a més persones (i familiars) amb càncer en una situació de major vulnerabilitat, i fer-ho amb programes, serveis i campanyes que contribueixin a prevenir, millorar la qualitat de vida i reduir l’impacte del càncer en pacients, familiars i el seu entorn més proper.

Per equitat, per justícia social, l’horitzó ha de ser reduir i eliminar les desigualtats en el càncer. Que tothom tinguem les mateixes possibilitats d’evitar-lo, de conviure-hi i d’accedir als resultats de la seva recerca.

[1] Informe final de la Comisión OMS sobre Determinantes Sociales de la Salud. Ginebra: OMS, 2008.
[2] Informe “La salut a Barcelona 2019”. Agència de Salut Pública de Barcelona
[3] Oncobarómetro 2021. Asociación Española Contra el Cáncer
[4] Acuerdo contra el Cáncer. Asociación Española Contra el Cáncer
[5] Obesity and inequities. Guidance for addressing inequities in overweight and obesity (2014). World Health Organization