COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

L’arribada del model d’atenció centrada en la persona (ACP) a les institucions per persones dependents, ha suposat un avenç cap a l’autogovernança dels i les usuàries d’aquests serveis. Així com, la millora de la qualitat en l’atenció i l’adaptació de les intervencions als projectes de vida de les persones amb dependència. Observant a la persona en la seva globalitat, individualitat i capacitat a l’hora de prendre decisions sobre aspectes vitals entorn a les cures, necessitats viscudes; així com, maneres de concebre la qualitat de vida en situacions que requereixen d’una tercera persona per garantir les activitats bàsiques i instrumentals de la vida diària (ABVD i AIVD). Fet que propícia que es garanteixi la dignitat de les persones en les institucions i el dret a decidir sobre la pròpia vida. Canviant la mirada assistencial en la que el/la professional proveïa de coneixement tècnic els plans de treball, avalats per una sèrie d’indicadors objectius que unificaven criteris d’intervenció globalitzats sense tenir en compte la particularitat de la persona.

Avui en dia, en el sector sociosanitari es treballen els objectius d’atenció i les accions a desenvolupar segons les històries de vida i els projectes vitals dels i les usuàries del servei, promocionant la participació activa a l’hora d’establir els plans de treball respecte les actuacions professionals. Realitzant un acompanyament per part dels i les professionals per promocionar l’autonomia, oferir la informació clau i desenvolupar les habilitats necessàries en l’adquisició d’un rol actiu en la presa de decisions.   

Recordem que el Model ACP ha estat definit per diversos/es autors/es, no obstant, podem emmarcar el concepte en aquest article sota els paràmetres que indica Rodríguez (2013):

L’atenció integral i centrada en la persona és la que promou les condicions necessàries per la consecució de millores en tots els àmbits de la qualitat de vida i del benestar de la persona, partint del respecto ple a la seva dignitat i drets, dels seus interessos i preferències i comptant amb la seva participació activa (p.74).

Repassant els beneficis de l’aplicació del Model ACP en les institucions per a persones dependents, ressaltem dos línies a treballar: per una banda, es detecta una disminució de l’agitació, del desconfort i de les alteracions de conducta, fent disminuir la utilització de les contencions físiques. Per altra banda, es produeix una desjerarquització de les relacions a l’organització, amb la possibilitat d’incloure la participació dels/les usuàries en la planificació i creant una major cohesió de treball en l’equip interdisciplinari.

En aquest sentit, ens detindrem en les possibilitats que ofereix l’ACP en l’eliminació de les contencions. Entenent per contencions tant les subjeccions físiques/mecàniques com les contencions farmacològiques. Eines utilitzades, en ocasions, com a mesures preventives amb persones dependents. Quan trobem institucions impregnades per l’ACP a nivell professional i organitzatiu, facilita l’eliminació de les contencions; ja que parteixen de la importància de la dignitat humana i la promoció de l’autonomia. Els i les professionals d’atenció d’aquests centres es recolzen en els vincles relacionals, en el coneixement a fons de cada persona atesa i en la construcció conjunta dels plans de treball, que donen sentit a les actuacions del dia a dia; on la persona se sent protegida i reconfortada en línia amb els seus interessos i necessitats viscudes. La Fundació Cuidados Dignos té un paper important en el lideratge d’aquesta proposta, acompanyant a algunes institucions arreu de l’Estat. Mitjançant el desplegament de la “Norma Libera-Care" i la implementació de la mateixa per un procés de certificació.

Finalment, en la línia de treball que ofereix l’ACP a nivell institucional identifiquem els següents reptes que les institucions han de treballar també, no tant a nivell d’atenció directe, sinó d’organització a l’hora d’aplicar el Model ACP al pla estratègic del centre:

• Treballar l’adequació dels espais cap a espais més humans i dignificadors, que permetin l’atenció personalitzada i la creació de vincles socialitzadors. Com poden ser les unitats de convivència.
• Fomentar i acompanyar a les persones residents cap a la participació de la vida comunitària. Respectant i mantenint les relacions anteriors a l’ingrés institucional, la vinculació amb la societat...
• La participació activa de les persones usuàries de les institucions en la planificació de l’organització i la presa de decisions a nivell organitzatiu. Tot i que, necessita de canvis en la cultura de la organització i un model descentralitzat de gestió.

Aquestes línies d’innovació en l’aplicació del Model d’ACP fan que els i les professionals del sector sociosanitari hagin d’estar en constant reciclatge, per adaptar-se als nous reptes en clau de qualitat assistencial, necessitant accions formatives que els acompanyin en l’adquisició de competències per seguir innovant en la cura de les persones dependents.

Si t’interessa desenvolupar-te professionalment en aquest àmbit, consulta les possibilitats que t’oferim al següent enllaç: Cursos d'atenció sociosanitària i gent gran - Pere Tarrés (peretarres.org)

Amunarriz, Gerardo, y Henar Alcalde-Heras. 2022. «Lecciones Aprendidas Sobre Cambio Cultural Y Competencias Directivas Para La generación De Contextos Socio-Sanitarios Favorables a La atención Centrada En Las Personas (ACP)». Boletín De Estudios Económicos 76 (232), 51-67. https://doi.org/10.18543/bee.2237.

Rodríguez, P. (2013). “La atención integral y centrada en la persona”. Papeles de la Fundación Pilares para la autonomía personal, 1. Disponible en: https://fiapam.org/wp-content/uploads/2013/11/la-atencic3b3n-integral-y-centrada-en-la-persona.pdf

Urrutia Beascoa, Ana María (2017) Modelo de cuidado centrado en la persona con reducción del uso de sujeciones físicas y químicas: conceptualización e implantación. [Tesis] https://eprints.ucm.es/id/eprint/44615/1/T39274.pdf