COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Aquests dies hem anat escoltant diversitat de consells sobre la neteja de la llar des de diverses fonts, algunes de més fiables i altres impulsades per influencers a través de les xarxes socials de vegades sense massa criteri científic. Sense ànim de desmerèixer les seves opinions, i ara més que mai, cal ser molt curosos en aquest tema i tractarem aquí aspectes clau de la higienització del domicili seguint els consells que l'OMS realitza des de fa anys en la seva pàgina web.

El primer que hem de saber és que neteja i desinfecció no són sinònims. Neteja és l'acció de retirar la brutícia, mentre que la desinfecció pretén contenir els microorganismes a un nivell tolerable per a l'humà.

I perquè diem un nivell tolerable?

Per a això cal definir els microorganismes.

Els microorganismes més comuns en entorn domiciliari són de tres tipus;

• Fongs
• Bacteris
• Virus

Els fongs, com la floridura, solen viure en entorns on hi ha presència d'humitat; els banys i les cuines són espais habituals de creixement, sent els primers un hàbitat més propici, en part a causa del vapor que s'adhereix a les parets després del bany, per exemple.

Els bacteris necessiten d'una superfície orgànica per a viure. No fa falta que sigui un ésser viu; els bacteris es multipliquen còmodament en els aliments. Escherichia coli, listèria, salmonel·la, entre d’altres, són noms dels bacteris més coneguts.

Es classifiquen en tres tipus, també. Tenim el grup dels beneficioses. Aquestes estan en alguns productes alimentosos, com el iogurt, el pa, la cervesa, el vi, el xucrut…i, en general en tots aquells que necessitin de fermentació. Ara bé, l'ésser humà acumula fins a tres quilos de bacteris en el seu organisme, concretament en el seu intestí prim. Aquests bacteris ajuden al processament dels nutrients… i són el principal motiu que no es puguin eliminar tots els bacteris; en aquest cas, moriríem.

Un altre grup de bacteris són els alteradors. Aquests fan real el refrany “qui avisa no és traïdor” perquè, encara que són invisibles a l'ull humà, la veritat és que aconsegueixen alterar les característiques organolèptiques dels aliments. És a dir, alteren els aliments de manera que afecten la seva olor, el seu sabor o el seu tacte; podem pensar en l'olor del pollastre en mal estat, el sabor de la llet o el brou agre, o la textura del pernil dolç espatllat.

L'últim grup el componen els anomenats bacteris patògens, que afecten els aliments i a la salut dels humans propagant malalties, com per exemple la meningitis o la gonorrea. La seva presència no és detectable, però afortunadament en gairebé tots els casos poden ser tractades amb medicació. En concret cal dir que els bacteris són tractats amb antibiòtics.

Vegem ara els virus; un virus és material genètic embolicat en proteïna- de fet, en les imatges dels virus sempre tenen un tipus d'ullals o espines. Aquestes espines, el nom tècnic de les quals és espícules, són les proteïnes i són usades per a poder penetrar en les cèl·lules i infectar-les. Són molt més petits que un bacteri, però també més infecciosos.

Un virus necessita d'un ésser viu per a poder infectar-lo, però la veritat és que no necessiten d'un per a propagar-se. Els virus poden estar totalment inactius (sense moure's, sense infectar, sense alimentar-se…) mantenint-se així sobre una superfície inert; no necessiten una superfície orgànica. En ella romanen durant molt de temps (depenent del virus, perquè no tots tenen la mateixa resistència).

Els virus s'instal·len còmodament sobre els poms de les portes, els interruptors de la llum, les baranes, les aixetes, pestells, taules, coberts, gots, etc.… durant un temps X (insistim, depenent del virus) fins que algú passa la mà per aquesta superfície i després es toca la cara, el nas o els ulls. Llavors és quan el virus pot entrar en el cos i infectar-lo, i aquesta persona infectada pot contagiar a una altra en tocar-la, besar-la, abraçar-la o tocant de nou aquestes superfícies anomenades d'alt contacte i facilitant la propagació del virus.

S'estima que el *COVID-19 té una vida de 2 a 3 dies sobre fòmits (superfícies i objectes on el virus es diposita) fets de plàstic i metall, com tots els esmentats anteriorment i de gran presència en les llars.

Afortunadament, el COVID-19 està embolicat per una membrana fàcil de destruir i amb productes d'ús diari com els tensioactius. Un tensioactiu efectiu contra qualsevol virus és aquell que té una part de detergent i una altra de desinfectant, com per exemple el lleixiu amb sabó o els netejadors amb alcohol. És a dir que podem continuar utilitzant els productes que habitualment usem. Si tenim algun dubte, el millor és comprovar en l'etiqueta si el producte conté tensioactius.

La combinació de productes o l'excés d'algun d’ells NO serà més eficaç; utilitzar molt de lleixiu, sense haver netejat amb sabó NO SERVEIX PER A RES. És més, la combinació d'alguns productes pot tenir greus conseqüències per a la salut i requerir d'atenció mèdica immediata. Així doncs, mai cal barrejar lleixiu amb vinagre, ni amb amoníac ni amb alcohol en gel. Aquestes barreges creen un vapor invisible que crema la retina i les vies respiratòries, entre altres símptomes.

Per a acabar, en la nostra neteja diària hem de:

• Ventilar
• Netejar amb els productes habituals 
• Netejar diàriament les anomenades superfícies d'alt contacte – les que més toquem
• Netejar plats preferiblement amb rentavaixelles i aigua calenta
• Netejar la roba amb normalitat
• etejar els cistells de la roba bruta amb un netejador habitual
• Netejar els telèfons amb una gasa, cotó o tovalloleta amb un producte tensioactiu o alcohol – serveix el netejavidres-.

Són dies difícils i el devessall de notícies no ho posa més fàcil, però hem de tenir present que no és el primer virus del tipus coronavirus que patim. La seva taxa d'infecció és més alta del normal, però la seva capacitat per a ser eliminat també. Cal seguir amb les pautes recomanades per experts i no baixar la guàrdia, per a poder garantir que tot anirà bé.

Bibliografia: Tota la informació d’aquest article ha estat extreta i/o consultada a la web de l’Organització Mundial de la Salut (https://www.who.int/es).