COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Ser jove no sempre és fàcil i, encara que sovint ens costi d'entendre què passa pel cap d’un jove, tots hi hem passat i hem tingut les mateixes inquietuds i esperances i, en algun punt, hem hagut de prendre decisions molt semblants. Una de les importants sovint és: a què em vull dedicar quan sigui gran? Seguida, normalment, de: és necessària una formació universitària? 

I la resposta dependrà de molts factors. Si l'objectiu és que sigui una porta d'entrada al mercat laboral, sembla que amb això ja no sempre en tindrem prou. En paraules de Sir Ken Robinson, a la seva xerrada “Com les escoles maten la creativitat”, l'abundància actual de titulats universitaris fa que visquem en una mena d'inflació acadèmica, en la qual per aconseguir feina “on abans necessitàvem un grau, ara cal un màster, i on calia un màster ara cal un doctorat”. Cal tenir en compte, però, que certes professions com ara metges, advocats o mestres requereixen un títol universitari com a requisit per a poder exercir; i que hi ha altres aspectes que fan que la universitat sigui una eina valuosa, com l'oportunitat de crear una xarxa de contactes professionals amb altres estudiants i professors o el creixement personal, ja que no només es tracta d'adquirir coneixements tècnics, sinó també de desenvolupar el pensament crític i de nodrir-nos intel·lectualment. 

Pels qui desitgin explorar altres alternatives a considerar, els cicles formatius poden ser una opció vàlida, especialment tenint en compte que el mercat laboral està canviant a gran velocitat. Les universitats vetllen per una formació acadèmica sòlida, de vegades no prou ajustada al dinamisme de l’entorn, mentre que els cicles poden formar professionals preparats a aquestes noves demandes. També poden ser útils altres alternatives com els certificats de professionalitat, ja que és una formació de gran qualitat amb un cost mínim per a l'alumne –en la majoria de casos està subvencionada–, en què, atès que està especialment dissenyada per ajudar les persones a inserir-se al món laboral, prèviament s'han estudiat les necessitats dels professionals. 

Finalment, no podem descartar altres opcions com l'emprenedoria. Tot i que potser al nostre país no és sempre una opció prioritària, a altres llocs com els Estats Units, hi ha exemples d'èxit de joves emprenedors com Steve Jobs, Mark Zuckerberg o Bill Gates, que van deixar la universitat i van triomfar i que han inspirat molts joves amb una mentalitat empresarial a crear la seva empresa emergent (startups), generant una dinàmica de creativitat, innovació i finançament, que s’ha convertit en un somni i una alternativa interessant.

És essencial considerar els propis interessos, habilitats i objectius personals a l'hora de decidir la formació acadèmica i el futur professional. No hi ha una resposta única per a tots, i és important explorar les diferents possibilitats i triar el camí que millor s'adapti a cada persona. Més enllà de la possessió del títol, el fet que l'estudiant reïxi dependrà també d'habilitats com ara la capacitat per expressar les idees de manera clara, les experiències prèvies o tenir coneixements especialitzats que li permetin destacar en àmbits específics. 

Atesa la diversitat de persones, condicions d’accés, moments vitals i estratègies d’aprenentatge, la Fundació Pere Tarrés ofereix totes les opcions en el camp del servei a les persones i a la comunitat amb una proposta de formació universitària, cicles formatius i certificats de professionalitat, per oferir el màxim d’oportunitats i fer possible que cadascú pugui fer el seu itinerari formatiu.