COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

El Nadal és quelcom més gran que un dinar o un dia de festa. El més entranyable d’aquesta data, i el que fa que sigui emocionant, és tota la simbologia que l’envolta i els preparatius que hem de dur a terme per a què tot sigui màgic i fantàstic. Preparar aquestes dates vol dir fer un viatge a la nostra infantesa i recordar el que ens agradava per a repetir-ho ara entre els més menuts de la casa.

El Nadal comença quan, a les llars, l’1 de desembre arriba el calendari d’advent, que pot tenir diferents formes i contenir diversos objectes en cadascuna de les caselles. Tot depèn de la intencionalitat de la persona que el prepara. El que sí que tenen en comú tots els calendaris d’advent són les 24 finestres que caldrà obrir.

Podem comprar a la botiga un calendari d’advent amb xocolatines, però també el podem fabricar amb objectes quotidians que trobem per casa, com ara pots de iogurt buits, caixes velles de llumins, cons fets de roba o cartolina, saquets de robes velles amb dibuixos bonics... Si ens decidim per a fabricar-lo a casa, a cada finestra hi podrem posar allò que nosaltres creguem més convenient, tant pel que fa a l’edat dels infants que tenim a casa com del missatge que volem transmetre’ls.  Dins de les finestres podem posar minicontes, endevinalles, embarbussaments, alguna xocolatina, missatges amb paraules boniques, reptes per aquell dia, figuretes del pessebre o, fins i tot, una nota amb un joc de pistes per acabar trobant quelcom que és necessari en aquell moment com ara un raspall de dents o unes gomes d’esborrar. A la finestreta del dia 24 podeu posar el que vulgueu, però una bona sorpresa pot ser embolicar el nen Jesús que col·locarem al pessebre el dia del seu naixement, que és la nit de Nadal.

Un altre element que forma part de la preparació del Nadal és guarnir la llar amb un avet. D’avets n’hi ha de molts tipus, però també en podem fabricar. El que ens condicionarà serà l’espai que tinguem a casa per a posar-lo. Si ens animem a fabricar l’arbre de Nadal aquest any el podem fer de les següents maneres:

• De branques i pals, que recollim quan fem un passeig per la muntanya, tot penjant-les del sostre, col·locant-les a la paret o afegint-hi un suport per a què adquireixin la forma d’un avet tradicional.
• De taps de suro que tinguem guardats podem fer arbres més petits tot apilant-los uns damunt dels altres donant-los formes originals o de més tradicionals.
• De postals o fotografies, que anirem enganxant a la paret reproduint la figura d’un avet.
• De palets o llistons de fusta, que podem pintar i creuar-los entre ells per donar-los la forma que més desitgem.
• De cartrons o caixes velles, de llaunes de diferents mides o d’oueres de cartró.

Un cop fabricat l’avet cal afegir-hi els guarniments. Podem anar a la fira de Santa Llúcia i comprar garlandes lluminoses de diferents colors o bé podem aprofitar la passejada per a inspirar-nos i agafar idees per a dur a terme les nostres pròpies creacions. Imagineu-vos una tarda qualsevol cosint estrelles de feltre, fent llacets de paper pinotxo o retallant rotlles de cartró del paper de cuina o de vàter per a pintar-los i després penjar-los a l’arbre.

Un dels elements més simbòlics i rellevant d’aquestes dates és el pessebre, que és aquella maqueta que representa la història que dona sentit a les Festes de Nadal. A les llars, comencem a veure pessebres així que el mes de desembre treu el nas. Si bé la tradició ens diu que el podem començar a muntar el 25 de novembre (Santa Caterina) i l’hem de desmuntar el 2 de febrer (la Candelera), és cert que cadascú pot triar quan el munta i el desmunta. El pessebre es caracteritza perquè hi trobem figures com són un Naixement, uns pastors i unes pastores que van a adorar al nen Jesús, uns dimonis, uns àngels i un caganer, entre d’altres. En alguns pessebres, fins i tot, poden aparèixer figures ben variades perquè el significat del Nadal, i tot allò que el complementa, és tan diferent com diverses són les persones que ens envolten en el nostre dia a dia.

El pessebre el podem fer de moltes maneres: amb figures de  ceràmica o plàstic que comprem a la botiga o de plastilina,  fang o paper si les fabriquem nosaltres mateixos. Pot ser gran, si tenim espai, o pot ser tan petit com una caixa de sabates, si l’espai que tenim a casa és reduït.

No podem oblidar els dies de trobada amb la família i els amics. Preparar la decoració de la taula posant-hi unes flors al peu de les copes o unes boletes de colors agafant els tovallons també forma part de la festa. Pensar en el moment que s’acosta i en les persones que compartirem l’àpat ens pot inspirar per a què nosaltres mateixos aprofitem els recursos que tenim a l’abast i despertem la nostra imaginació i creativitat. Podem fer floretes o boles de ganxet per a posar al peu de les copes, figures de feltre i farcides de buata per a escampar per sobre la taula, pinyes collides del bosc i pintades pels tovallons o, fins i tot, pots petits de vidre reomplerts amb galetes casolanes per a regalar als convidats que posarem davant de cada plat.

I tot plegat no seria el mateix sense un tió que arriba de les muntanyes i que necessita que el cuidem, ni sense aquells personatges carregats de màgia com el Pare Noel i Ses Majestats, els Reis d’Orient.

Un tió coherent: que si li dones fruita per a menjar et caga torrons i xocolates, que si li dones capses de CDs buides et caga música, i si li dones diaris vells i revistes et caga llibres, i qui sap fins a quantes coses pot arribar a cagar.

I la màgia del Nadal ve acompanyada d’uns personatges fantàstics que venen de lluny, per adorar al nen Jesús com per portar regals als infants, joves i famílies. Porten molts paquets que hauran de fer arribar a les llars i, juntament amb les seves i els seus ajudants, els hauran de repartir amb responsabilitat, pensant en les persones a qui van dirigits, tenint en compte la il·lusió, la utilitat i l’aprenentatge que portarà implícit cadascun d’aquests paquets; essent conscients que mai sobrecarregaran ningú de regals.

Perquè no hem d’oblidar que les Festes de Nadal són  un molt bon moment per educar en valors, ser coherents i responsables. No hem de perdre de vista que Nadal és una festa a per tothom i, per tant, la construïm entre tots i totes i, sobretot, és una època per a estar en família.