COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

De vegades, utilitzar una paraula en anglès no és per fer-se l'interessant, sinó per retre homenatge al seu creador, per tot el que implica i el que significa, i el benefici que pot aportar per a la transformació social.

El Moviment Maker empodera a la ciutadania gràcies a la innovació i el coneixement obert. Neix para desaprendre els patrons d'ensenyament-aprenentatge clàssics i tornar a aprendre, aquesta vegada a través de la combinació d'experiències viscudes a partir de l'acció i la creació d'alguna cosa dissenyada per un mateix i compartit amb la comunitat. 

Seymour Papert (1928-2016), matemàtic, enginyer informàtic, pioner de la intel·ligència artificial, psicòleg, educador, inventor, epistemólogo, activista, és el pare del Moviment Maker i de la teoria d'aprenentatge Construccionista. Deixeble de Jean Piaget(1896-1980) pren el corrent Constructivista i la reformula fent un pas més i posant èmfasi en l'acció. L'aprenentatge ocorre dins del cap de la persona, i el que ho fa possible és participar en l'activitat, manipular materials i compartir el procés i el resultat.

El més destacable de la seva teoria i del Moviment Maker és el que porta a la persona a crear alguna cosa. No es tracta d'alguna cosa impost des de fora, sinó d'una pregunta que es fa, una curiositat, un impuls que neix de cadascun.

En el Moviment Maker la tecnologia també juga un paper important. Primer perquè Papertprové del Massachusetts Institute ofTechnology (MIT). El seu treball va consistir a crear eines, teories i entorns d'aprenentatge que inspiressin als nens i les nenes perquè tinguessin idees i després poguessin crear i experimentar. Per això, l'any 1968, va desenvolupar, juntament amb altres col·legues, el llenguatge de programació Logo per a nens i nenes. Perquè poguessin no només ser usuaris i usuàries dels ordinadors, sinó també programar-los. Actualment, trobem una versió més moderna de Logo anomenada Scratch, molt més amigable i fàcil de manejar utilitzada en molts centres educatius del món. Aquest any se celebren els 10 anys de la seva creació. 

Segon, perquè la tecnologia no s'usa com a fi, sinó com un mitjà per desenvolupar les competències necessàries per fabricar alguna cosa que beneficiï a la societat, a més de treballar les capacitats que els presents i futurs llocs de treball demandaran: pensament analític i crític, resolució de problemes i creativitat.

Els i les makers s'agrupen en comunitats tant en línia com a presencials per compartir els seus coneixements sobre el que han estat practicant o el que han descobert, i exposen els seus dubtes perquè una altra persona els pugui ajudar. A més de desenvolupar projectes conjunts a partir de la cohesió i interrelació dels diferents coneixements que aporta cadascun dels seus membres.

En aquest entorn i amb finalitats relacionades amb la tecnologia, el multimèdia, la programació, la comunicació i el disseny han sorgit espais amb infinitat de noms per tot el món en els quals, en la majoria de casos, les persones que formen part són voluntaris i voluntàries, i sobretot, entusiastes.

Exemples de la primeres comunitats són el Silicon Valley’s Homebrew Computer Club (1970-80) a la qual pertanyien els fundadors d'Apple, Steve Jobs i Steve Wozniak. I el MIT Mitjana Lab, creat per Nicholas Negroponteacompanyat de Seymour Papert, JeromeWiesner i Marvin Minsky en 1985.

Aquests laboratoris van ser dels primers i van plantar llavors per tot el món perquè es creessin altres Laboratoris de Fabricació Digital (FabLab), Makerspaces, Hackerspaces, TeckShop…, cadascun amb la seva pròpia denominació, les seves particularitats i normatives dels seus creadors.

L'any 2005, el professor Neil Gershenfeld del MIT va escriure en el seu llibre Fab: The ComingRevolution on Your Desktop – from Personal Computers to Personal Fabrication (Fab: La revolució que ve en el seu escriptori - de les computadores personals a la fabricació personal) que la següent revolució tecnològica seria aquella on les persones no només utilitzarien les eines tecnològiques de forma passiva, sinó que construirien les seves pròpies eines per resoldre les seves necessitats. Gershenfeld va predir que pel cost del primer ordinador que s'havia adquirit al centre escolar, es podrien muntar laboratoris de fabricació digital (FabLabs) en totes les escoles.

És en aquesta dècada quan es comença a despertar i les institucions educatives i ajuntaments veuen el gran potencial que tenen aquests laboratoris als centres educatius i a les ciutats. Estem en una nova era d'apoderament del ciutadà i de la ciutadana. On el “efecte IKEA”de Fes-ho El teu Mateix (DIY – Do It Yourself) o Fes-ho amb Uns altres (DIWO – Do It WithOthers) fa conscient a la persona que els invents i les noves creacions, no solament estan a l'abast del personal altament qualificat. La tecnologia és accessible per a la majoria de les persones. Només és necessari acostar-se a un dels laboratoris que estan sorgint a les ciutats i petites poblacions i tenir ganes d'aprendre i col·laborar. Els programes, molts d'ells en codi obert (Open Source) i llicències Creative Commons, permeten crear una infinitat de projectes dissenyats per la ciutadania.

Un exemple són els Ateneus de Fabricació Digital de la ciutat de Barcelona. Actualment trobem tres localitzats en diferents barris de la ciutat. Cadascun d'ells s'ha especialitzat en una temàtica concreta: cohesió i integració social, energies renovables i ocupació, renovació urbana i sostenibilitat.

Els Ateneus, són una iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona i es van crear l'any 2013 amb la intenció de generar un espai de debat i creació tecnològica a l'abast de tot el món, i avui dia funcionen com un lloc per expressar el talent i la creativitat de tots aquells que ho desitgin, ja que són públics.

Estan inspirats en el concepte de FabLab del MIT i la seva filosofia és fomentar la creació pròpia i la col·laboració entre tot tipus de persones interessades en ciència i tecnologia, posant a la seva disposició impressores 3D, cortadoras làser, cortadoras de vinil entre altres màquines i materials. 

Els tres elements clau d'aquests espais són:

- Reflexionar sobre els reptes dels veïns i veïnes del barri
- Intel·ligència col·lectiva, cocreación, suma de talents i aprenentatge
- Solucionis comuns, tornada social i millora de l'entorn.

Aquí es poden consultar alguns prototips que han sortit dels Ateneus de Barcelona: http://ateneusdefabricacio.barcelona.cat/prototype-arees-de-interes/col-laboracio-ciutadana/
En aquest punt és on es fa necessari el despertar del tercer sector. Els laboratoris de fabricació digital o comunitats de makers neixen per a la transformació social.
D'una banda, faciliten un entorn de col·laboració i aprenentatge per empoderar a la persona i oferir-li oportunitats d'integració en la societat digital i al mercat laboral.

D'altra banda, el sector que s'ha dedicat a oferir alternatives d'oci educatiu a la població hauria de ser el més receptiu ja que els tres elements bàsics en els quals el Construccionisme i, els Laboratoris de Fabricació Digital es recolzen, els són molt familiars:

- Making (fer). És l'acte de crear o construir amb materials de diversos tipus. El que s'ha denominat “efecte IKEA”, que contribueix al fet que la persona li doni més valor al que està creant perquè ho sent com a seu i li ha costat esforç acabar-ho.
- Tinkering (aprendre jugant). En els esplais o campaments urbans, als centres socioeducatius i altres espais on intervenen el col·lectiu d'educadors i educadores constantment apliquen aquest mètode. En aquest cas és una via per presentar un repte i trobar de forma col·lectiva la solució.
- Engineering (enginyeria). La paraula enginyer prové del llatí “ingenium”, que significa una invenció intel·ligent, feta amb enginy. Enginyeria és l'aplicació dels principis científics de dissenyar, crear i inventar. De fet, no és el que fan cada dia els i les educadores als seus centres?

El factor digital o tecnològic és el que pot donar més respecte als educadors i educadores. És cert que és necessària una alfabetització digital bàsica per conèixer les possibilitats però no és necessari ser un expert o experta. Per a això, ja existeixen, per exemple, en els Ateneus de Fabricació Digital, persones que guien l'aprenentatge de cadascun. No obstant això, recordem que es tracta de co-crear i anar aprenent a mesura que es va fent, la qual cosa denominen “learning by doing”. No cal tenir por a aprendre junts, educadors, educadores, nens, nenes, joves, persones adultes i majors. 

Tots i totes podem ser makers. Alguns consells a tenir en compte:

- El que fem ha de ser divertit. S'aprèn millor si es passa una bona estona.
- Aprendre a aprendre. Uns dels factors més importants del Construccionisme és que ningú pot ensenyar-te tot el que necessites saber pel que és la mateixa persona la que s'ha de fer càrrec del seu propi aprenentatge. Unes vegades serà buscant recolzament en la persona referent, unes altres en companys i companyes, unes altres en Internet…
- Temps. No existeixen temps establerts, cadascun controla el seu i el que necessita per completar el projecte.
- Equivocar-se és de savis. Gairebé res funciona la primera vegada que es fa. Per això ha d'haver-hi un espai per equivocar-se i provar altres maneres de crear i així, aprendre.
- Sense idees preconcebudes. Pot ser que el projecte que es plantegi ja ho hagin dut a terme altres centres o equips. No obstant això, cadascun, per molt semblat que sigui, és únic. Pot ser que arribant al mateix resultat el disseny hagi estat diferent i igual de vàlid.

Prop de 50 anys fa que es va desenvolupar el llenguatge de programació LOGO. En aquella època va ser alguna cosa molt nova i no es va entendre. El mateix Papert ho va definir com l'avió de Leonardo da Vinci. Avui dia es considera com un component molt important de la revolució tecnològica.

Deixarem perdre aquesta oportunitat d'introduir el Moviment Maker en el Tercer Sector i transformar la societat?