COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Compartir coneixements és quelcom clau i necessari en aquests dies d’extrema complexitat. Des del seus inicis la Fundació Pere Tarrés ha dut el mot “compartir” integrat en el seu ADN.

Acostumat a abordar el compartir des d’una vesant més tècnica, amb l’objectiu d’estimular i contribuir a l’enfortiment de les entitats amb diagnosis i planificació estratègica, avaluació de l’impacte, assessoraments en responsabilitat social..., trobo que en el moment actual és més adequat fer una reflexió basada en les converses que he mantingut durant aquests dies de confinament, videoconferències i teletreball, amb moltes persones que representen, a la vegada, a moltes entitats que comparteixen una realitat semblant però alhora diferent a la nostra.

Crec que avui en dia és incalculable l’impacte que suposarà la situació que estem vivint. Trigarem molt temps en ser-ne conscients. Hi havia un abans i hi haurà un després, en molts sentits i, en qualsevol cas, quedaran importants seqüeles socials i econòmiques. També bretxes tan importants com l’educativa, la salarial, la de la igualtat d’oportunitats o la de gènere hauran crescut (de fet ja ho han fet). Però potser, en clau de diagnosi, d’aprenentatge, i amb l’objectiu d’entendre on érem com a entitat (cadascú la seva) i cap a on anàvem quan ens va arribar la situació actual, ara se’ns presenta una oportunitat no gens menyspreable.

L’impacte real dels nostres projectes i programes, la responsabilitat amb la que hem desenvolupat la missió de les nostres entitats, l’equilibri entre el què aportem socialment i territorial i l’atenció correcta a les necessitats de les persones que conformen els nostres equips, la contribució a un canvi real i transformador de la nostra societat des del nostre àmbit d’actuació... tot ha de ser revisat.

En el moment actual, és prioritària la reestructuració i la reconfiguració, l’adaptació i la transformació, la sostenibilitat i l’eficiència, i per damunt de tot, la supervivència. Així mateix, i en la mesura del possible, aquestes premisses caldria acompanyar-les d’una mirada més profunda, d’una reflexió sobre com ha impactat la pandèmia en la vida de les persones i, especialment, en les més vulnerables alhora que mirem com i en quins àmbits s’ha vist més afectada la nostra entitat.

L’alineació amb estàndards de referència, les bones pràctiques, la normalització i l’establiment de patrons, són importants. El bon govern, la transparència, rendició de comptes, la comunicació responsable o la correcta gestió de la cadena de valor també, però tot plegat pren molt més sentit si s’empra per reforçar un projecte coherent, missionalment fort, que, en una situació com l’actual es vegi reforçat no només en les formes (que també) sinó en el contingut. En una situació com la que estem vivint també es posa de manifest d’una forma injusta, accelerada i deshumanitzada, quins són aquells aspectes de les entitats que han passat a ser un obstacle per al desenvolupament d’una missió coherent i que han acabat per incorporar-se i integrar-se en les “maneres de ser” de les entitats i que, en molts casos, necessiten d’una revisió i reconsideració.

Des del departament de Consultoria i Estudis estem acompanyant a moltes entitats que necessiten adaptar-se, reconfigurar-se, evolucionar per, simplement, ser sostenibles i sobreviure. Aquest fet es presenta com una gran oportunitat per repensar models i maneres de treballar, amb l’objectiu que les entitats siguin un vehicle coherent i sostenible (socialment, econòmica i ambiental) per assolir els objectius desitjats.

Photo by You X Ventures on Unsplash