COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

De variables que condicionen el procés d'ensenyament-aprenentatge n'hi ha de molts tipus. Algunes estan relacionades amb les persones participants, com, per exemple, l’experiència i coneixements que tenen abans de començar la formació, el ritme per integrar els aprenentatges, l’estil predominant a l’hora d’aprendre. D’altres variables fan referència a les persones que assumeixen el rol de docent, donat que cada docent també té el seu propi estil d’ensenyament. Però també el context, els recursos disponibles i els propis objectius d’aprenentatge que es volen assolir fan que l’escenari sigui d’una determinada manera.

A l’escola el currículum segueix un ordre que ve definit per les etapes evolutives de l’alumnat, però a la formació d'adults la diversitat és encara més marcada, i contemplar aquestes variables resulta més complicat i a la vegada, més necessari.

Per tant, sempre caldrà un marge de flexibilitat i bones competències de creativitat i d’improvisació per part dels docents a l’hora d’implementar l’acció.

Per poder escollir les metodologies adequades, primer cal conèixer les possibilitats que hi ha i els resultats que cadascuna ens ofereix. El pedagog Edgar Dale, després de molts estudis, va concloure l’anomenat Con de l’aprenentatge per relacionar les diferents metodologies i la manera que cadascuna afavoreix l’aprenentatge. Diferencia entre dos grans tipus de metodologies: les passives i les actives, segons el paper que juga l’alumnat.

Analitzar aquest esquema és un bon punt de partida per poder decidir la metodologia que millor encaixi. És evident que si volem aconseguir un impacte rellevant en el grup de participants i generar canvis, les metodologies actives són imprescindibles. I a la formació professional, la clau està precisament a saber fer.

Les metodologies actives posen a cada alumne/a en el centre per convertir-lo en protagonista del seu propi procés d’ensenyament i aprenentatge; i sobretot, promouen el pensament crític per sobre de les habilitats memorístiques. El seu principi més fonamental és el learning by doing, aprendre fent, experimentant, amb la pràctica.

Alguns exemples de metodologies actives serien:

• Aprenentatge basat en projectes: de manera transversal es combinen diferents àrees de coneixement per desenvolupar en equip propostes a una situació que es vol modificar o millorar. A més, permet incorporar altres metodologies actives com l’aprenentatge basat en problemes, cooperatiu...
• Aprenentatge basat en problemes: l’alumnat ha de resoldre una situació que planteja el docent. Afavoreix la motivació i activa la curiositat de les persones participants.
• Flipped classroom o aula invertida: s'inverteix el desenvolupament d’una sessió formativa habitual, perquè primer és l’alumnat qui cerca de manera autònoma recursos sobre una temàtica i a partir d’aquí a l’aula es treballen conjuntament mitjançant debats, representacions... per construir l’aprenentatge.
• Aprenentatge servei: s'aprèn a partir d’un servei a la comunitat i reflexionant sobre l’impacte d’aquesta acció en les persones que s’han beneficiat.
• Aprenentatge cooperatiu: quan la proposta de treball requereix el treball cooperatiu per arribar a assolir l’objectiu marcat.
• Aprenentatge per descobriment o heurístic: es tracta de presentar-los davant una situació perquè el mateix alumnat actuï i arribi a les seves pròpies conclusions reflexionant conjuntament.
• Simulació o jocs de rol: per desenvolupar l’empatia i l'esperit crític i assumir rols diferents de l'habitual, l’alumnat representa fets o situacions que es poden donar a la vida real.
• Gamificació: consisteix a aprendre jugant quan un equip ha de treballar conjuntament per resoldre problemes, superar obstacles, i així es diverteix.
• Mètode del cas: s’analitzen casos reals sense resoldre per afavorir la presa de decisions i la visió estratègica.
• Contracte d’aprenentatge: mitjançant un acord escrit es negocien amb l’alumnat els objectius i competències a desenvolupar, per promoure que cada alumne/a assumeixi la responsabilitat del seu propi procés i un rol més actiu.

Cal reflexionar sobre la metodologia més adequada en cada cas d’entre les possibilitats reals, tenint en compte les variables abans descrites. Generalment, la millor opció és incorporar diferents metodologies i tenir-ne recursos preparats per adaptar-se a circumstàncies no previstes en un principi. Per això, és imprescindible una formació contínua i actualitzada per part de les persones que ens dediquem a la formació. Formació i experiència han d’anar plegats en l’atenció a les necessitats de totes les persones que participen en les nostres accions formatives.