COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Treballar amb persones que tenen problemes de salut mental i discapacitat pot ser un desafiament emocional i físic. De vegades, aquestes persones poden experimentar crisis d'agressivitat, cosa que pot posar a prova els professionals que les atenen.

El personal que treballa sota possibles incerteses i possibilitats que es produeixi una resposta violenta ha de considerar que el control de les crisis d'agressivitat en els subjectes correspon a diversos aspectes amb els quals cal estar familiaritzats:

• El propi control personal: la situació viscuda per cadascun de nosaltres quan ens trobem amb diferents crisis d'agressivitat. Com les interpretem, com les vivim i com hi reaccionem es podria explicar d'una manera tècnica al·ludint a la contratransferència que ens genera la situació d'agressivitat viscuda. Analitzant, per tant, el tipus de resposta que donem a la situació per se, en donarem una o una altra, des de: paràlisi, cerca d'ajuda, protecció, defensa, contenció emocional, física, etc. Totes elles estan vinculades al sentit que donem a la situació d'agressivitat viscuda i a com creiem que podem enfrontar-nos-hi. En situacions de molt estrès i sota condicions no òptimes de treball es pot donar qualsevol de les respostes anteriorment citades. El tema principal parteix d'analitzar quin tipus de resposta creiem que podem donar o hem donat. El propi comportament de conducta agitada pot donar lloc a una possible agressió física o heteroagressió, per la qual cosa la nostra cadena de procés partirà d'iniciar una contenció emocional per arribar a controlar el comportament. Aquesta pot partir d'una comunicació efectiva i una escolta activa, analitzant sempre la nostra comunicació verbal i no verbal. D'aquí es poden donar diversos supòsits que hem de gestionar, com pot ser evasió, defensa i fuita, conducció, protecció, agressió, etc., motiu pel qual hem de ser conscients de tot el rang de possibilitats. És important, per tant, reflexionar sobre les expectatives, funcions i formació amb la qual comptem per fer front a aquesta primera característica del control personal.
• L'anàlisi de l'entorn i el subjecte mateix: és primordial el control d'espais, així com conèixer les característiques clíniques de maneig de l’usuari/a. La informació que tinguem del subjecte esdevé imprescindible, el vincle que tinguem amb ell serà un element clau, i també serà important no abaixar la guàrdia tenint en compte situacions semblants que hagin succeït en el passat. Cada crisi d'agressivitat se salda d'una manera diferent, i no hi ha dos patrons iguals que ens permetin tenir l'A, B, C de les conductes. Hem d'estar preparats/des per a qualsevol tipus de respostes i ser coneixedors/es de la possible situació que es pot produir. Quan ens hi enfrontem és important recordar la cadena de valor de la contenció emocional centrada a mostrar interès cap a la persona sempre que sigui possible, clarificar i demanar informació, parafrasejar, resumir la informació que ens va proporcionant i reflectir els sentiments i les emocions que l'altra persona ens expressa en relació amb una determinada situació, problema o vivència. Tot això ho utilitzarem per prevenir l'aparició de violència, per la qual cosa hem d'informar del caràcter transitori de la crisi que pateix la persona amb el propòsit de disminuir l'ansietat, l’hostilitat i l’agressivitat en ella. És prioritari que si la persona està confusa o molt desorientada l’orientem en el temps i l’espai abans d'iniciar qualsevol tipus d'intervenció. També hem d’analitzar el lloc de treball, i hem de tenir en compte com treballar-hi i quins són els possibles riscos espacials amb què ens enfrontem i convivim a l'hora de dur a terme qualsevol tipus d'intervenció. 

Com més capacitat mental per poder ser conscients que el risc existeix i com més formació i control personal, millors seran les respostes que podrem donar davant les possibles situacions de maneig de crisis d'agressivitat, per la qual cosa hem de ser emocionalment analítics i crítics amb les situacions personals que vivim amb l'objectiu d’oferir la millor resposta, fet que augmentarà la nostra qualitat assistencial i el nostre camí cap a l'excel·lència tècnica.