COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

L’any 1986 la Fundació Pere Tarrés va rebre l’encàrrec de gestionar una casa d’un ciutadà que havia manifestat en el seu testament el desig exprés que es destinés a fins socials i a acollir colònies per a nens i nenes. Actualment, aquesta casa de colònies segueix funcionant com a tal i al voltant de 60.000 infants i joves han gaudit de les activitats que s’hi realitzen.

Aquest és un exemple d’una via diferent de col·laboració amb finalitats solidàries i de lluitar contra la pobresa a Espanya que, si bé en altres països és habitual, a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol encara no és una pràctica gaire estesa, sovint per desconeixença. Es tracta de l’herència i el llegat solidari, és a dir, l’opció d’incloure en el testament una ONG o fundació i fer-la hereva de tots els béns (herència) o d’un en concret (llegat), amb l’objectiu de prolongar el compromís personal amb una entitat o causa social.

Malgrat que el 12% dels ciutadans espanyols col·laboren en vida amb una ONG o fundació de forma econòmica i regularment, només un 1% ha fet testament solidari, segons una enquesta recent. Ara bé, un cop se’ls informa de l’existència d’aquesta opció, un 35% dels ciutadans es mostra interessat en fer testament solidari. 

Les principals causes que s’apunten davant aquest percentatge tan baix de testaments solidaris a l’Estat espanyol són la manca de coneixement i la percepció –errònia- que pot ser un tràmit complicat i que pot perjudicar els hereus legítims (fills i filles).

El llegat solidari a Catalunya

En el cas concret de Catalunya, cada vegada es publiquen més notícies en relació a testaments a favor d’una causa social o per a recerques i investigacions en l’àmbit de la salut. És el cas, per exemple, d’un matrimoni de Barcelona que el 2018 va llegar un milió i mig d’euros a l’Institut de Recerca  Biomèdica de Barcelona perquè es destinés a la investigació del càncer. O el cas d’una ciutadana que va deixar el seu patrimoni, per valor de 8,3 milions d'euros, a dues institucions per ajudar persones amb pocs recursos econòmics de la comarca d’Osona.

En aquest sentit, segons dades del Col·legi de Notaris de Catalunya, el 2017 es van comptabilitzar un total de 208 testaments que incloïen llegats a favor d’entitats sense ànim de lucre i que van representar una quantitat de 44.734.177 euros. Madrid, Catalunya i el País Basc encapçalen la llista de comunitats amb més testaments solidaris.

És evident, doncs, que l’interès i el compromís de molts ciutadans de Catalunya per col·laborar amb finalitats solidàries a través del testament existeix, però s’ha de donar a conèixer més àmpliament. Per aquest motiu, cada vegada hi ha més entitats socials que promouen i inclouen aquesta opció com una forma més de col·laboració entre els seus socis i donants.

Sense anar més lluny, el passat 13 de setembre, Dia Internacional del Llegat Solidari, diverses entitats van fer una campanya a través de les xarxes socials per informar i animar els ciutadans a donar a una causa solidària, a través del testament.

Què cal saber per fer un testament solidari? 

Quan es parla d’herències o llegats solidaris sovint es pensa en testaments de persones que disposen de molts béns o quantitats de diners elevades. Però res més lluny de la realitat. Qualsevol aportació, per petita que sigui, es pot llegar a una entitat social i serà igual d’important per millorar la qualitat de vida dels col·lectius més vulnerables. 

En primer lloc, és important que les entitats informin de forma acurada sobre aquesta via de col·laboració i resoldre les qüestions més bàsiques que puguin sorgir entre les persones interessades:

• El procediment més senzill, econòmic i útil per fer un llegat a una entitat és a través d’un testament obert i davant de notari, i informar posteriorment a l’entitat beneficiària. El cost econòmic se situa al voltant dels 40 €.
• El testament es pot modificar tantes vegades com es vulgui al llarg de la vida.
• Incloure una entitat en el testament en cap cas perjudica els hereus legítims (normalment els fills i les filles), ja que la normativa legal estableix que els hi pertoca per llei la quarta part del patrimoni d’una persona. En cas que no es tinguin fills, aquesta quarta part la podrien rebre els pares, si encara són vius, per meitats iguals.
• Es poden deixar en herència tots o una part dels béns o llegar-ne un en concret: diners (en efectiu o dipositats en entitats financeres), accions, fons d’inversió, assegurances de vida o béns materials (un immoble, un cotxe, joies, obres d’art, mobiliari…). 
• L’entitat beneficiària podrà destinar íntegrament el que ha rebut a la seva finalitat, ja que a Catalunya les fundacions i ONG no han de pagar l’Impost de Successions i Donacions, a diferència d’altres comunitats autònomes.

 Llegats a la Fundació Pere Tarrés

Com moltes altres entitats, la Fundació Pere Tarrés també ofereix aquesta opció de col·laboració per a persones que desitgen mantenir viu el seu compromís amb la infància. Els darrers anys ha estat beneficiària de dos llegats solidaris, els quals s’han destinat íntegrament als projectes que la Fundació Pere Tarrés realitza en benefici de la infància en situació vulnerable.

Per a més informació: https://www.peretarres.org/colabora/llegats