COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

La Responsabilitat Social neix per a englobar i recollir tots els aspectes del que ha de ser el comportament responsable d’una entitat. Inicialment estava molt vinculada al món de la gran empresa i progressivament va arribar a la mitjana i petita empresa i també a les administracions públiques, i altres entitats no empresarials.

És una de les palanques o espais més habituals en el que les entitats del tercer sector es troben amb entitats empresarials ja que, en les administracions públiques, pel propi desenvolupament de les competències d’aquestes, ja hi ha múltiples espais de trobada. 

Gràcies al desenvolupament de la RSC, actualment les entitats empresarials estan migrant del model merament filantròpic i amb perfil de donant, cap a l’actor que contribueix al desenvolupament, millora i especialització del tercer sector, més enllà del propi finançament.

Fins aquí és on, fins ara, Responsabilitat Social i Tercer sector han estat vinculats: un mitjà perquè les entitats contribueixin amb l’estrat social organitzat (ja siguin fundacions, associacions, ongs, etc) més enllà de la contribució a la societat a través del seu servei, producte, impostos, etc.

No obstant això, hi cap una reflexió més profunda d’aquesta relació i que recentment està començant a agafar força: com ha de ser la responsabilitat social d’una entitat del tercer sector? Més enllà del fet de ser entitats sense ànim de lucre que treballen per a millorar la vessant social, ambiental, cultural, de gènere, esportiva, etc, de la societat i més enllà de ser subjecte receptor d’aquesta responsabilitat social de tercers, han de ser les entitats del tercer sector responsables socialment? I tant!

Hi ha el risc d’assumir que pel fet de fer una tasca sense ànim de lucre i “pel bé comú” ja s’és socialment responsable, però això no és així.

La Responsabilitat Social va molt més enllà de les accions o resultats directes i/o indirectes del model de treball de l’entitat, sigui quin sigui (intervenció, sensibilització, participació, etc). Suposa una correcta gestió de recursos, un comportament ambiental respectuós amb el medi, una ètica i una transparència en la gestió econòmica, una correcta gestió de persones (i aquest vessant és amplíssim, des de la conciliació, fins als salaris dignes o els plans de desenvolupament professional), i en molts casos un acte de coherència amb la missió, la visió i els valors propis de les entitats.

Són aquests aspectes els que dins d’una bona part del tercer sector veiem que, en molts casos, per falta de capacitat, recursos, personal especialitzat i la dependència excessiva de subvencions o finançament de tercers, que limiten la seva activitat, encara no són tinguts molt en compte o no tenen la importància que haurien de tenir.

La bona notícia és que aquesta tendència està canviant. Amb les noves corrents de la RSC que ja s’extrapolen als territoris socialment responsables, a la interrelació entre agents diversos i que s’enfoca cap al sumatori d’esforços, cada cop més entitats del tercer sector es troben desenvolupant la seva responsabilitat social, ja sigui puntualment i en àmbits concrets, ja sigui mitjançant un pla d’acció global que incorpori tots els àmbits de desenvolupament de la RSC, així com els objectius i accions a aconseguir a curt, mig i llarg termini.

Des de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés donem assessorament i suport tècnic tant a entitats empresarials, com a l’administració i al tercer sector per al desenvolupament de la seva Responsabilitat Social, en el convenciment que un país ha de ser responsable socialment en el seu conjunt, des de cada ciutadà fins a cadascuna de les formes d’agrupar-se socialment o professional que aquest té.