COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

BLOG FUNDACIÓ PERE TARRÉS

Jugar també és cosa d’adults: la gamificació en l'Educació Social i el Treball Social

Jugar també és cosa d’adults: la gamificació en l'Educació Social i el Treball Social

Lisette Navarro Segura
Professora del Grau en Educació Social i Treball Social, del Màster universitari MEIA i del Postgrau d’Expert universitari en eines per a la intervenció socioeducativa per a professionals de l’acció social.
Veure tots els articles | Fitxa d’experta

19.09.22

Podem els adults aprendre jugant? Potser direu que això és cosa dels infants i que els adults ens hem de dedicar a coses serioses, però la veritat és que la gamificació s’està estenent, i cada vegada més empreses i entitats la utilitzen per assolir els seus objectius.

La gamificació consisteix a aplicar conceptes propis dels jocs en espais no lúdics, com seria una classe de la universitat, una reunió d’empresa o una tutoria amb un usuari. Nosaltres ens referirem a la gamificació que es fa a les assignatures per treballar algun concepte o matèria.

Introduir aquests elements lúdics a les formacions d’Educació Social i Treball Social és una manera de treballar amb eines i recursos que els futurs professionals podran utilitzar després en el seu dia a dia, ja que cada vegada s’és més conscient dels beneficis que comporta. A continuació, n’enumerarem alguns:

  • Augmenta la motivació. A les persones ens agrada passar-ho bé, i jugar acostuma a engrescar la majoria de persones. El temari plantejat com un joc és més motivador, sens dubte.
  • S’eliminen reticències. Des del joc es poden afrontar situacions que podrien ser dures o complexes des d’una perspectiva més lliure de judici perquè se suposa que el que tenim davant no és real. 
  • S’aprèn de l’error. Com als videojocs, s’accepta de manera oberta que una prova o activitat no se superi a la primera. Per tant, s’aprèn de l’errada i es torna a intentar amb nous recursos i estratègies.
  • Fomenta valors. El joc pot treballar, a part dels continguts, valors com l’esperit crític, la cooperació o la superació personal. Tot dependrà de la persona que ho organitzi, però sempre va bé tenir cura d’aquests valors en la formació dels professionals.
  • Els aprenentatges són significatius, és a dir, com que estan aplicats a una realitat, queden contextualitzats i es retenen amb més facilitat. Estan relacionats entre si i no són conceptes aïllats.
  • Són propostes dinàmiques. Normalment, jugar implica moure’s, parlar amb companys i companyes i fer coses diferents a les quals estem acostumats a fer a les aules. Aquest punt de sorpresa acostuma a agradar força.
  • I, finalment, podem crear jocs del que vulguem. Amb temps i dedicació es poden fer jocs de qualsevol matèria. Només cal rumiar una mica i ser creatius i innovadors.

Tot i que la gamificació no és l’única metodologia que s’ha d’utilitzar a les aules, incorporar-ho afegeix un aire fresc que molts estudiants agraeixen. Fer coses noves enriqueix els alumnes i també els professors. I la gamificació ofereix un univers d’opcions que no ens acabarem.

I tu, t’apuntes a jugar?