COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

No només treballem per tenir un sou a final de mes. El component social de la nostra activitat laboral també pot tenir un impacte positiu a la nostra vida.

Però tot i que fa més de quaranta anys que existeixen normatives de protecció, actualment, encara excloem del dret al treball molts col·lectius com ara el de les persones amb discapacitat.

Tenir una activitat laboral implica poder sentir-nos útils, tenir reptes professionals i fins i tot ser reconeguts en molts moments per les nostres possibles habilitats. També suposa una sèrie de reptes que moltes vegades poden arribar a impactar amb allò que fem o en les persones del nostre voltant.

Poder treballar o no fer-ho pot suposar una posició social que va molt més enllà dels diners que cobrem a final de mes. És per això que el treball està reconegut com un dret al qual totes les persones haurien d'accedir en igualtat d'oportunitats.

Tanmateix, una vegada més, el col·lectiu de persones amb discapacitat es veu agredit per un context que no és capaç d'incorporar la diversitat humana a les empreses i institucions. I és que encara vivim en un entorn on el sistema laboral està creat per acollir persones que funcionen de manera estàndard.

Així doncs, tothom que surt de la norma per qualsevol raó tindrà problemes per incorporar-se o mantenir el seu lloc de treball.

Les persones amb una discapacitat que s'aprecia molt fàcilment tenen moltes dificultats per acabar treballant, però no hem d'oblidar que també hi ha molts inconvenients per a aquelles persones amb malalties que generen situacions discapacitants i que no identifiquem visualment.

Per exemple, persones amb fibromiàlgia, amb fatiga crònica o la nova covid ​​persistent són algunes de les malalties que incapaciten per poder continuar amb el mateix ritme de treball que les persones tenien abans d'aquesta situació. Però no sempre hi ha un reconeixement de discapacitat ni tampoc una adaptació del lloc de treball per a qui ho necessiti.

Vivim en un context on fa més de quaranta anys que les normatives estan escrites en forma de lleis que obliguen les empreses de més de cinquanta treballadors, per exemple, a tenir el 2% de treballadors i treballadores amb diversitat funcional.

I si et sorprèn que hi hagi aquesta llei és justament perquè possiblement és una de les lleis més incomplertes del nostre territori.

Els estigmes i les idees preconcebudes sobre les persones amb discapacitat solen ser els principals culpables de la contractació. Però, per contra, les empreses que aposten per una plantilla més diversa tenen una experiència positiva que renoven contínuament.

Algunes tècniques com l'ocupació amb suport han generat molta confiança en les companyies, ja que són propostes que incorporen l'ajuda de preparadors laborals que donen suport a la persona amb discapacitat, però també a l'entorn del seu nou lloc de treball.

L'acompanyament previ, durant el primer període d'inclusió a la nova empresa i, posteriorment, en moments puntuals, genera un espai de confiança i seguretat per a tots els agents implicats aconseguint contínuament experiències d'èxit.

Per anar finalitzant i per aportar alguna possible solució als problemes de les persones amb discapacitat a l’hora de trobar feina, cal dir que, segurament, una escola realment inclusiva generaria experiències de relacions positives amb persones amb diversitat funcional. I això reduiria els estigmes i, posteriorment, les i els empresaris no posarien tants inconvenients a contractar persones que surtin de la normalitat estadística.

Fes una ullada al teu voltant laboral i pensa si veritablement t'estàs enriquint de la diversitat humana o si el sistema actual no ha deixat que això passi.