COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Els estudis sobre pobresa a Espanya demostren que la presència de menors a la llar incrementa el risc de caure en l’exclusió social (Save the Children, 2020). L’habitatge és un dels indicadors més sensibles de la pobresa i de l’exclusió a la infància. Segons l’informe Foessa de l’any 2018 un 12% de les llars amb menors a Espanya tenien problemes per afrontar el pagament de serveis de l’habitatge bàsic, enfront del 7% de les llars on no hi ha menors. També el 7% de les llars amb infants tenien deutes com ara lloguer, hipoteca, subministraments, impostos, etc., que no podien solucionar, enfront al 2% de les llars sense menors.

Segons aquest mateix informe, el 13% dels nens i nenes que viuen a España ho fan en habitatges inadequats per deficiències en la infraestructura, absència de subministrament, amuntegament, etc. Mentre que un 6% viuen en habitatges insegurs, sense títol legal, amb notificació d’abandonament o en una llar amb violència.

L’exclusió residencial presenta diferents dimensions que impacten en la qualitat de vida dels infants. No obstant, amb freqüència, els estudis sobre condicions de l’habitatge es queden en una visió material de la problemàtica obviant l’impacte nociu que aquesta situació genera en altres elements com ara la salut. Per altra banda, són poc freqüents els estudis que incorporen als nens i a les nenes com a subjectes d’estudi i com actors. Poques vegades els infants tenen l’oportunitat de ser actors claus tant en els processos de la recerca com en el disseny d’acció de millora i canvi de les seves pròpies vides.

Recerques com les de Rafael Arredondo, 2017 revelen com els desnonaments han estat un fet tristament característic de la crisi econòmica espanyola durant els últims 10 anys, el que certament ha tingut un impacte nociu en la vida de milers d’infants al nostre país. Segons es recull a l’informe realitzat per la Plataforma de Afectados por la Hipoteca (2016), UNICEF denuncia que a Espanya, entre el 70% i el 80% dels desnonaments tenen lloc a famílies amb menors a càrrec. No obstant, s’han realitzat molt pocs estudis des de l’anàlisi de la infància. L’informe “Te quedarás en la oscuridad” (PAH, 2016) alerta sobre la socialització del silenci i el pacte “no escrit” entre fills i pares per evitar parlar de risc de desnonament o del desnonament propi. Aquest silenci “imposat” pot tenir manifestacions en formes de malestar psicològic arribant fins i tot a les autolesions i al risc de suïcidi.

La situació conseqüent de la crisi social que està generant la pandèmia del COVID-19 ens fa posar-nos en alerta sobre aquest problema. Recentment, a la Fundació Pere Tarrés estem duent a terme un estudi sobre habitatge i salut entre les famílies usuàries de la nostra xarxa de centres oberts. Els resultats són molt alarmants: el 46% de les famílies enquestades consideren que estan en risc de perdre el seu habitatge, mentre que el 74% reconeix tenir dificultats per pagar (52%) o directament no pot assumir el cost (23%) del lloguer o hipoteca de la seva llar. Només el 23% de les famílies no tenen problemes amb el pagament del lloguer, ja sigui perquè no han d’assumir aquestes despeses o perquè el 10% està ocupant il·legalment un habitatge. Recordem que segons l’informe Foessa un 7% de les llars amb infants a Espanya tenien deutes relacionats amb el pagament de lloguer, hipoteques i altres despeses relacionades amb serveis de l’habitatge. Per tant, podem afirmar que la inseguretat de l’habitatge és un problema superlatiu entre les famílies i els infants que acullen els nostres centres. Aquesta inseguretat residencial també s’evidencia en el fet que un 36% de les famílies han hagut de canviar de residència en els últims 4 anys per motius econòmics. Els principals motius d’aquests canvis són, en primer lloc, l’obligació de marxar de l’habitatge per impagament i, en segon lloc, la mudança a un pis amb un lloguer més econòmic. En relació als desnonaments veiem que un 22% de les famílies han patit als últims 4 anys, o estan patint actualment, un desnonament pel lloguer o per la hipoteca.

De com aquesta situació afecta a la salut dels infants, els resultats preliminars del nostre estudi indiquen que més d’un terç de les famílies creuen que els seus fills i filles pateixen problemes emocionals derivats de les seves condicions de vida i del seu habitatge, com per exemple l’angoixa, la depressió, l’ansietat, etc. D’aquestes famílies que creuen que els seus filis i filles tenen problemes emocionals, el 80% van reconèixer tenir problemes per poder pagar les despeses de l’habitatge. Un 56% de les famílies que percebien un malestar psicològic en els seus fills i filles, van declarar sentir-se en una situació de risc de perdre l’habitatge.

En aquest sentit, totes aquelles persones que treballem per millorar la vida dels infants en risc, haurem d’incorporar també l’atenció als efectes nocius per la salut que genera la pobresa i la inseguretat social.