COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Soc professora dels graus d’Educació Social i de Treball Social i cada curs pregunto als meus alumnes que acaben per què van escollir aquets estudis i si la motivació inicial que tenien s’ha mantingut al llarg dels quatre anys. Us podeu imaginar que les respostes són molt variades, però aquest curs una alumna m’ha donat una resposta que m’agradaria compartir amb vosaltres. M’ha dit que havia decidit estudiar Educació Social per influir positivament en la vida dels altres, i hi ha afegit que aquesta motivació inicial s’havia mantingut durant la carrera, però especialment s’havia refermat en els darrers anys gràcies a les pràctiques que havia fet en dos recursos socioeducatius. M’ha explicat que a tercer va fer pràctiques en un centre on vivien infants que no podien estar amb les seves famílies i que a quart ha estat acompanyant joves amb problemes de salut mental en un espai de lleure. Tant en un cas com en l’altre ha pogut començar a vivenciar clarament i en primera persona el que significa acompanyar persones i influir positivament en el seu recorregut vital. I l’hi ha agradat!

Cada any, per aquestes dates, molts joves que volen estudiar a la universitat decideixen a quin grau es matricularan. També és el moment en què apareixen les típiques llistes sobre les carreres amb més inserció laboral, els graus que tenen més demanda, els estudis que requereixen una nota de tall més alta, els que estan més ben valorats, els que es preveu que en un futur tindran més sortida... Quanta informació i quanta pressió a una edat en què es fa difícil imaginar a què et voldràs dedicar quan siguis gran! En molts dels entorns d’aquests joves també hi haurà el clàssic debat de si és millor triar uns estudis en funció del que t’agrada o és millor fer-ho en funció de les sortides laborals. Evidentment, és important poder-te guanyar bé la vida amb allò que has estudiat, però en l’elecció d’uns estudis s’haurien de prioritzar els criteris de caràcter més personal; és a dir, fer una anàlisi sincera de les pròpies fortaleses, inquietuds i motivacions reals per poder, després, actuar en conseqüència. Escoltar tothom, deixar-se assessorar i informar-se tant com calgui, per descomptat, però triar allò per al que un sent que val i que gaudirà fent. Ésser franc amb un mateix i escollir a partir d’aquesta part més vocacional.

A vegades, amb bona voluntat i perquè volem que tot els vagi bé, pares i professors influïm massa en la vida dels nostres joves. I potser seria desitjable no immiscir-s’hi tant i confiar més en el seu criteri. Amb l’argument que gaudim d’una experiència que ells no tenen, els adults tendim a dirigir en excés les seves vides cap allà on creiem que els anirà millor, i això no sempre és encertat. Hem de tenir present que tota bona orientació laboral ha de partir en primera instància dels interessos genuïns del o de la jove. Serà ell o ella qui farà aquells estudis. 

Hi ha un proverbi que diu que podem acompanyar un cavall a beure al riu, però qui ha de fer l’acció de beure i empassar l’aigua ha de ser necessàriament el cavall. De la mateixa manera, com a pares o mestres podem crear les condicions favorables per fer l’elecció d’uns estudis, però sempre tenint present que serà el noi o la noia qui haurà de fer la tria. La motivació interna per desenvolupar qualsevol tasca s’ha provat molt més efectiva que qualsevol motivació externa. Fer uns estudis perquè ho volen els pares, o perquè s’ha aconsellat des de l’escola, sense una reflexió sincera sobre els propis anhels, desigs i fortaleses, té molts punts per fracassar.  

El psicòleg Erik Erikson, en la seva reconeguda teoria psicosocial sobre el desenvolupament humà, considera que anem superant les diferents etapes del cicle vital a mesura que assolim exitosament els reptes que, a cada edat, la societat ens proposa. L’adolescència és el moment de treballar en la pròpia identitat, d’explorar i provar coses noves per anar-nos coneixent i saber què ens agrada fer i amb qui ens agrada estar. En definitiva, per anar construint la mena de persona que volem arribar a ser. És el moment de posar en qüestió la identitat infantil basada en el que els nostres pares van decidir per nosaltres i començar a fer les nostres pròpies eleccions. La configuració de la identitat és un camí que dura tota la vida, però segurament té un dels seus punts més àlgids en l’adolescència. Seguint amb Erikson, la joventut és l’etapa següent en la qual intimem amb aquesta identitat tot just acabada d’estrenar, es tracta d’aprofundir en les decisions que anem prenent per, a poc a poc, anar tenint el nostre propi criteri. Lligant-ho amb el tema de l’article, podríem dir que la tria d’uns estudis ens ajuda a configurar la nostra identitat i que cursar-los durant quatre anys és una manera palpable i evident d’aprofundir i intimar amb aquesta identitat per tal d’anar-la enfortint durant la joventut. No és, per tant, un tema menor.

Estimat jove, no se m’acut millor consell per decidir quins estudis cursar que dir-te que t’informis, que et deixis assessorar per la gent que et coneix i t’aprecia, que escoltis què diuen els estudiants i graduats de les carreres que t’interessen, quin tipus de pràctiques fan i en quins àmbits treballen però, sobretot, que facis una reflexió sincera i genuïna sobre els teus propis interessos, capacitats i il·lusions. La motivació interna que sorgeixi d’aquesta reflexió serà el millor recurs que tindràs per afrontar amb èxit els anys de formació.