COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Avui dia, ningú no discuteix que l'ètica és un element central de la pràctica de qualsevol professió, especialment, en aquelles que tenen a veure amb acompanyar les persones. L’ètica sempre està present en tots els moments de l’activitat: en el rigor dels diagnòstics o de les accions, en el tracte amb les persones ateses o en l’ús del poder que dona el rol professional. Es tracta de professions on no es pot ser neutral i mantenir-se al marge, sinó que cal influir en la realitat, però treballant des de la imparcialitat.

La bona pràctica, la professionalitat, no és només l’ús adequat de la tècnica, sinó la combinació del coneixement amb el tracte respectuós a les persones ateses i amb el compromís de potenciar l’autonomia i la construcció d’entorns humans acollidors.

Ara bé, des d’aquesta globalitat i integralitat, què vol dir incorporar l’ètica en la pràctica professional?

Construir una cultura ètica en un equip o en una organització requereix tenir presents tres grans moments.

Definir la posició institucional

En primer lloc, cal definir la posició institucional, és a dir, construir un referent ideal compartit per a totes les persones implicades en forma de principis i valors que han de guiar l’activitat professional.

Per exemple, en una professió, aquest referent comú és el codi deontològic. En una entitat del tercer sector, en un centre obert per a persones sense llar, en un pis d’acollida per a dones maltractades o en uns serveis socials serà l’ideari de la institució o el codi ètic.

Aquest primer pas és important i necessari perquè aporta un punt de partida comú i compartit per a tots els membres d’aquella organització que ha d’assegurar una actuació imparcial i justa. No perdem de vista que la pràctica professional no es pot desenvolupar únicament des del sentit ètic privat. Aquesta fase té una dimensió anticipatòria, en la mesura que defineix ideals que serviran de referència en l’acció quotidiana.

Normalment, aquest punt està ben construït en la majoria d'entitats i institucions perquè és relativament fàcil consensuar els principis de referència que guiaran la pràctica (per exemple, la igualtat, la dignitat, el respecte, l’autonomia o l’equitat).

L'ètica en la pràctica diària

En segon lloc, traslladar els principis i valors al dia a dia de la pràctica. Els valors han de posar-se en pràctica perquè no siguin únicament una llista de bones intencions. És necessari traduir-los en accions, en comportaments, en virtuts, que demostrin la manera com diàriament es posen en pràctica.

Aquest segon gran moment de pensar els valors en el dia a dia, malauradament, ja no és tan habitual en els equips i les organitzacions. Voler-ho fer requereix disposar d’espais i de temps per imaginar quines actituds i quins comportaments es posarien en joc en les diferents situacions de la vida quotidiana. 

Seguint amb els casos anteriors, caldrà veure com es concreta, per exemple, la idea de respecte o d’autonomia en el recurs de persones sense llar o en el tracte a les persones destinatàries dels serveis socials. Què farem si la persona amb què treballem no està d’acord amb les nostres propostes? Deixarem que opti per la seva opció o l’obligarem a seguir el nostre criteri? I si allò que tria li pot provocar un mal major, com exercirem la nostra responsabilitat de cura sense vulnerar la seva autonomia i llibertat? I com gestionarem les possibles excepcions a les normes en nom de l’equitat?

Com es pot veure, aquest exercici de traducció en forma de comportaments quotidians no és fàcil de fer. Tècnicament, suposa construir infraestructures ètiques com poden ser els comitès d’ètica o els espais de reflexió ètica per a poder pensar, imaginar i anticipar aquestes situacions potencialment conflictives entre valors en forma de mapa de riscos ètics amb les situacions més freqüents en aquell recurs concret.

També, serà convenient fer auditories ètiques per analitzar fins a quin punt hi ha coherència entre els valors ideals i les actuacions en aquell recurs.

Gestionar la conflictivitat

En tercer lloc, i com a punt més crític, les organitzacions haurien de disposar de mecanismes i estratègies per gestionar tots aquells aspectes de conflictivitat moral no previstos, com són els dilemes ètics.

Són situacions inesperades per a les quals no hi ha cap criteri establert prèviament, que no tenen resposta i on caldrà triar entre alternatives que sempre tenen aspectes positius i aspectes negatius. Aquestes situacions poden posar els equips en una important situació d’estrès i d’angoixa per no saber quina decisió prendre, ja que no n’hi ha cap que no suposi cap risc.

Tot i que un conflicte ètic implica sempre una vivència particular, la seva gestió i abordatge professional ha de ser col·lectiu per tal de construir la resposta més imparcial i justa possible.

En aquest cas, i seguint amb la idea anterior de les infraestructures ètiques, és molt important disposar d’un espai específic per debatre el cas, un mètode sistematitzat de deliberació que ajudi a construir de forma argumentada la millor resposta i un conjunt de suports en forma de persones externes o de materials especialitzats que ajudin aquest equip a prendre la millor decisió.

Aquest tercer moment és el que costa més i, sovint, és el més descuidat en els equips. Les organitzacions tendeixen a resoldre els conflictes ètics de forma poc sistematitzada o directament de manera particular, des del supòsit equivocat que la persona que experimenta un conflicte ètic l’ha de resoldre de manera privada, sense suports de l’organització.

La deliberació davant de casos extrems no es pot fer únicament des del sentit comú o des dels valors personals. Si no hi ha mètode ni suports, és molt difícil construir la resposta més prudent i alhora més justa.

L'escenari ideal per fer una autèntica cultura ètica en una organització seria aquell en què es donen els tres moments que hem descrit:

• En primer lloc s’ha definit bé la posició, que s’ha construït de de forma col·legiada, comptant que a major participació dels professionals, major corresponsabilitat a l’hora de comprometre’s amb els valors.
• En segon lloc, s'han definit unes infraestructures ètiques en el dia a dia i unes estratègies de seguiment que permetin veure la coherència entre principis i accions quotidianes, així com anticipar situacions potencialment conflictives.
• En tercer lloc, calen espais de reflexió i protocols de deliberació i de seguiment per a tractar els dilemes morals i les situacions crítiques inesperades que, en sí, no tenen solució i on s'ha de construir la millor alternativa.

Disposar de tot això assegura qualitat i justícia en l'acció cap a les persones ateses. A la vegada, aporta benestar en els equips per la consciència d'estar desenvolupant la tasca de manera justa.

Les persones que treballen en el camp socioeducatiu veuen diàriament els efectes reals de la vulnerabilitat i les fragilitats del sistema. Això fa que estiguin exposades a patir fortes tensions, moltes d’elles de caràcter moral.

L’ètica no pot solucionar-ho tot, però sí que pot donar criteris i estratègies per adoptar una perspectiva des d’on veure tant els límits de les seves responsabilitats com els marges d’autonomia per realitzar accions justes i transformadores.