COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Les entitats del Tercer Sector estan impulsades per persones voluntàries o retribuïdes. Aquest equip suposa una garantia de qualitat i proximitat als serveis que presten, i als acompanyaments que fan. En totes les organitzacions, el capital humà és clau, però en aquest tipus d’entitats encara més perquè es dona una forta relació interpersonal. D’altra banda, també s’ha de tenir en compte que, en cas del personal contractat, les retribucions suposen més del 70% de les despeses.

Cada cop vivim en entorns més canviats que necessiten d’inversió en la capacitació de persones i d’un reconeixement de la seva feina. És per aquesta raó que la formació no es pot considerar com un aspecte prescindible, sinó que es tracta d’una inversió en el capital humà de les organitzacions.

Identificar i planificar les necessitats de formació han de ser accions que es facin anualment. Han de requerir de la implicació final dels responsables de les entitats amb l’objectiu que siguin impulsades i posades en valor.

Sovint, però, ens trobem amb dificultats a l’hora d’esbrinar quines són aquestes necessitats de formació. Per tal d’identificar-les, aquestes estratègies ens poden ajudar:

1. Reflexionar sobre quines capacitats hauríem d’adquirir a partir de les bases establertes pel pla de treball anual –amb els objectius i les accions– o pel pla estratègic de l’entitat. Per poder desenvolupar els plans hem d’intentar posar els recursos necessaris, així com les competències dels col·laboradors, per tal de poder assolir eficaçment i eficient els resultats esperats.

2. Si constatem noves necessitats del nostre entorn –com ara l’arribada de nous col·lectius de persones que no sabem com tractar– o canvis normatius –com el que va suposar la llei de transparència, per exemple– podem formular accions formatives que ens ajudin a abordar amb èxit aquests nous reptes.

3. Analitzant els llocs de treball o de voluntariat podem identificar les distàncies entre les funcions i tasques que cada lloc requereix, i les habilitats que la persona pot desenvolupar. La formació pot ajudar a reduir aquesta mancança.

4. Finalment, destacar la formació, especialment sobre el sentit i valors de l’entitat, com a mitjà per generar vincles i motivació sobre la missió i finalitats de la organització. A més de fer, hem de saber per què fem i com ho volem fer.

Més endavant, es pot abordar, amb la col·laboració d’un centre de formació o d’un expert, quines metodologies s’haurien d’aplicar, quina modalitat –presencial, en línia o residencial– seria la més adequada i quin ritme de treball és el més adient per facilitar l’aprenentatge.

D’altra banda, no podem oblidar que una part de les cotitzacions a la Seguretat social dels treballadors en actiu es poden bonificar en concepte de formació, fet que possibilita que els cursos no suposin cap despesa per les organitzacions, ja que podrien arribar a ser gratuïts.

Per últim, en el cas del voluntariat, la formació és una de les principals formes de reconèixer i cuidar aquestes persones imprescindibles en les nostres entitats. Mitjançant subvencions, es poden aconseguir alguns fons per capacitar-los, a més dels que pugui arribar a dedicar-ne la pròpia entitat.

A la Fundació Pere Tarrés aportem solucions per a la formació de col·lectius que treballen i col·laboren amb entitats de Tercer Sector, i comptem amb l'experiència i expertesa necessàries per acompanyar-vos en l’apassionant camí d’ajudar a fer créixer aquestes persones.

• Si ets professional del Tercer Sector i t'interessa formar-te, pots visitar el web www.peretarres.org/formacio