COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

En un món molt canviant, la formació continuada és una exigència per a les entitats. És per això que constantment ens veiem obligades a formar-nos i revisar si comptem amb els coneixements i habilitats necessaris per donar resposta al nostre dia a dia. Pot ser que el que fou pertinent fa uns anys ara ja no ho sigui. Abans, les formacions estaven centrades en els objectius proposats per l'entitat o l’organització d’una forma generalista, en canvi, ara, les formacions estan més centrades en aprenentatges i competències molt específiques que tenen a veure amb l’ús de noves tecnologies, la necessitat d’avaluar els nostres projectes o les habilitats socials necessàries per desenvolupar la nostra feina.

En aquest sentit, entenem com a competència aquell coneixement que s’adquireix o s’amplia després d'una formació. Les persones busquen quines formacions els ajudaran a ser més hàbils en la seva feina, per això, és important que les entitats coneguin i investiguin quines competències es poden adquirir a través de les seves formacions per a motivar les persones i que puguin veure quins són els resultats dels seus esforços.

Com puc configurar una competència?

Per configurar una competència no només s'ha de fer una recerca sobre a quines persones s’adrecen les formacions, també s'ha de fer un diagnòstic que ens permeti conceptualitzar quines són les necessitats de les persones que formen part de les nostres entitats. Per poder fer-ho, és necessari fer una recerca bibliogràfica de les necessitats del col·lectiu a qui s’adreça la formació. Per exemple, si des de l'entitat es fan formacions cap a persones cuidadores professionals, es recomana buscar articles sobre les seves necessitats i demandes formatives. També es pot investigar quines formacions s'estan fent cap a persones cuidadores per saber quines necessitats s'estan cobrint i quines no.

Crear el diagnòstic ens permetrà identificar necessitats formatives, i, a continuació, ja es podrà començar amb la redacció de les competències. Generalment, comença per un verb que indica l'acció, i després del verb s'ha d'indicar el contingut que s'aplica a l'acció. Si tornem a l'exemple de les persones cuidadores, una competència podria ser la següent: Dur a terme (verb/acció) mobilitzacions (contingut que s'aplica a l'acció).

En finalitzar el llistat de competències, s'ha de repartir entre les diferents formacions que s’ofereixen. Segurament hi haurà competències que no poden anar a cap formació que s’ha plantejat, però no patiu, tenir aquest llistat de competències us pot ajudar a identificar i crear noves formacions que no teníeu previstes.

La importància d’avaluar l’adquisició de les competències

Per poder avaluar si s’ha adquirit la competència, és necessari conèixer les diferents formes d'aprendre. Per fer-ho, és important diferenciar entre el coneixement i la pràctica sobre la competència. Per exemple, si parlem de la competència “Dur a terme mobilitzacions”, s'ha d'avaluar el coneixement que tenim sobre com moure la persona i l'experiència pràctica que es té a l'hora de moure una persona.

Tot això no té cap sentit si no pensem com podem assegurar que aquests coneixements i pràctiques se saben dur a terme, de forma correcta, en un context real. La manera més comuna és a través d'un examen o una prova, però és important recalcar que ha de ser capaç de comparar la diferència entre els coneixements previs que es tenien i la millora obtinguda a través del seu procés d’adquisició. Per poder fer això, la millor opció és a través d'una avaluació abans i després de la formació, fet que es coneix com a procediment pre/post. A més a més, és necessari que la persona que adquireix els coneixements i les habilitats pugui visibilitzar el seu nivell competencial abans i després de la formació, per a observar en quins aspectes ha millorat i en quins no ha fet cap canvi. Hi ha diverses eines que poden ajudar a fer aquesta autoavaluació pre/post:

• Rúbrica d’autoavaluació. Una taula on hi ha identificades diferents competències a avaluar sobre una gradació d’assoliment per nivells. S’ha d’omplir abans i després de la formació.
• Diana d’autoavaluació. Igual que la rúbrica, avalua les diferents competències, però en comptes d'escriure el nivell es visualitza en una diana. També s'ha d'omplir abans i després de la formació.
• Pre-post test d’autoavaluació. Abans i després de la formació s’ha de passar un test on les persones avaluïn el seu nivell competencial.

Per poder posar en pràctica l'avaluació del projecte es recomana que l'eina d'avaluació sigui un requisit obligatori, ja que, si no, correm el risc que la formació sigui considerada una activitat secundària, restant-li el valor que realment ha de tenir. La informació de l'eina ha de ser molt sistematitzada i de fàcil llegibilitat, així aconseguirem que les respostes siguin sinceres i els resultats, robustos i explicatius.

Això significa que després de l'avaluació ha finalitzat tot el procés? No. L'avaluació és una eina que ha d'estar en moviment. És important fer acompanyament en el procés: Què no s’ha sabut fer? Què no ha millorat? Què podem oferir per millorar? També les necessitats poden anar canviant, per tant, les formacions han d'actualitzar-se i adaptar-se a les necessitats que tenen les persones que formen part de les nostres entitats.

Les noves formes d'aprenentatge poden suposar un nou repte cap a les entitats, però el fet que les persones que hi assisteixen se sentin acompanyades i puguin verificar la seva millora al llarg del temps ajudarà a fidelitzar i a difondre les formacions que s’ofereixen i a enfortir la pertinença que senten les persones cap a les nostres entitats.