COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

El Treball Social i l’Educació Social són dues professions amb un marcat caràcter polític perquè treballen en escenaris de vulnerabilitat, precarietat i injustícia, els quals són entorns canviants, dinàmics i fràgils. Això fa que sigui inevitable que haguem d’adoptar una posició clara cap a la promoció dels Drets humans, sobretot en situacions en què no hi han normes clares, són insuficients o clarament injustes. Unes condicions poden posar el professional en una situació de malestar o estrès. Parlar d’ètica, en definitiva, és parlar de com el professional utilitza el seu poder i la seva llibertat en l’exercici de la seva activitat.

Partint d’aquestes idees inicials, a continuació enumeraré una sèrie d’aspectes que crec que s’han de tenir en compte si volem aconseguir una autèntica cultura ètica en la pràctica professional.

La primera qüestió a tenir en compte és que l’ètica està present en tots els moments de l’acció socioeducativa. Està present en el disseny, la planificació i l’avaluació, però, especialment, es posa de manifest en el tracte amb les persones ateses perquè ha de basar-se en criteris de dignitat, justícia i respecte cap a la seva autonomia.

En segon lloc, s’ha de tenir clar que la professió no es pot exercir únicament des del propi sistema de valors privat i personal. Les professions són una activitats públiques i, per tant, hem d’ubicar-nos en el codi deontològic i la dimensió deontològica col·lectiva d’aquella professió.

En tercer lloc, hem de tenir clar que no es poden eliminar les contradiccions ni els conflictes ètics en la pràctica professional. Sí que poden haver-hi protocols i normatives que regulin i ajudin a minimitzar-los, però la conflictivitat moral acaba apareixent tard o d’hora perquè és inevitable.

Això ens porta a una quarta idea i és que els conflictes ètics o dilemes morals hem de considerar-los situacions imprevistes que fan que el professional o el seu equip hagin d’actuar de manera reactiva. Són imprevistes i, a més a més, no hi ha alternatives. No hi ha solucions. En realitat, un dilema és una situació que, en sentit estricte, no té solució. El que té són alternatives i cadascuna d’elles té pros i contres. Caldrà veure quina és la més satisfactòria o la menys perjudicial.

Això implica que, en cinquè lloc, hem de tenir clar que ningú té pròpiament la resposta ni la solució. Per tant, la gestió de conflictes de valor implica sempre una activitat col·lectiva i de creativitat.

En sisè lloc, hem de tenir en compte que tot conflicte ètic o tot dilema moral genera sempre una situació de malestar, que podem definir com d’estrès moral. Això vol dir que un dilema moral no es pot resoldre com si fos una qüestió privada, de caràcter particular, sinó que s’ha de traslladar a un espai col·lectiu perquè la resposta sigui més objectiva i imparcial.

En aquest sentit és imprescindible, en setè lloc, que les organitzacions facilitin infraestructures ètiques. Podem definir-ho així. Que facilitin aquest pas de la vivència subjectiva a la resposta imparcial i objectivada.

Bàsicament, en vuitè lloc, si parlem d’infraestructures ètiques, una organització hauria de facilitar tres grans elements en aquesta infraestructura. En primer lloc, és importantíssim disposar d’un espai específic de reflexió perquè és l’espai de creació d’aquestes respostes que farem col·lectivament. En segon lloc, és molt important disposar d’un mètode de deliberació, un mètode estructurat. I en tercer lloc, uns suports en forma de persones o materials experts, que donin llum, aportin idees, arguments a aquelles situacions que precisament han posat a un equip en una situació límit. Llavors, aquesta informació permetrà tenir criteris més sòlids per prendre decisions.

En novè lloc, i com a conseqüència de tot el que hem dit fins ara, hauríem de veure que cal una formació bàsica en aspectes d’ètica. Aquesta formació ha de descansar en tres potes. En primer lloc, amb una capacitació de caràcter filosòfic i fonamentador. En segon  lloc, amb una capacitació tècnica que té a veure en tot el que és el procés de deliberació i d’anàlisi de conseqüències i presa de decisions. I en tercer lloc, tot una formació que té a veure amb la capacitació emocional per a la gestió de tota la perspectiva valorativa i emocional que implica la presa de decisions de situacions difícils.

En síntesi, construir una autèntica ètica aplicada a la professió és beneficiós per a totes les parts implicades. Per a les persones ateses perquè rebran un tracte just que assegura la promoció dels seus drets i, en segon lloc, per als professionals que tindran la sensació i la vivència d’estar treballant des de criteris de rigor, imparcialitat i justícia.