COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Avançar l’edat dels infants per entrar a “l’escola”, tal i com es vol portar a la primera reunió del pacte educatiu nacional al Congrés, cau en contradicció perquè deixaríem de sentir les escoles bressols com espais educatius. Aquesta proposta considera que el segon cicle d’educació infantil, inclòs físicament en espais d’educació primària, té un pes més important en l’educació dels infants que no pas les escoles bressols.

Si bé és cert que un gran nombre de famílies opta per l’escolarització a partir dels dos anys i no abans, no és motiu per incórrer a un canvi tan dràstic. Els objectius pedagògics d’ambdues etapes educatives, tot i ser en línies generals molt semblants, són, en la seva implementació, totalment diferents:

• El moment psicoevolutiu dels infants de 2 anys demanda d’una atenció diferenciada a la que s’ofereix a P3. En cap cas estem desconsiderant la tasca que s’hi realitza, però a l’aula d’infants de 2 anys hi ha unes necessitats que difícilment es cobririen. Són menys autònoms, per exemple.
• Les ràtios de les llars d’infants que atenen a nens i nenes de menys de 2 anys són menors per garantir una atenció millor i més personalitzada.
• La formació dels i les professionals està pensada per atendre les necessitats d’infants tan petits.
• L’acompanyament familiar hi té un paper rellevant. L’atenció que les famílies en aquestes etapes tan primerenques és, necessàriament, més propera que la que pot oferir els espais del segon cicle d’educació infantil. No només pels dubtes que puguin sorgir del seu desenvolupament integral, sinó també com a recurs per a facilitar la conciliació familiar. Les adaptacions de les escoles bressols dista molt de les que es pot oferir dels altres centres escolars.
• Les adaptacions d’espais i de recursos materials també són molt diferents. Tal com dèiem, la consideració del seu moment psicoevolutiu implica d’unes adaptacions ambientals, de materials (jocs, joguines...), i de recursos pedagògics contemplades en les escoles bressols.
• Malgrat que el primer cicle d’educació infantil no té caràcter obligatori, la Fundació Pere Tarrés està convençuda que l’escolarització dels infants té una funció educativa clau en els seus primers anys de vida.

L'aprenentatge emocional

Durant l’etapa en què un infant assisteix a l’escola bressol, dels 0 als 3 anys, el seu cervell abasta aproximadament els dos terços de la seva mida definitiva i evoluciona a un ritme molt més accelerat del que ho farà posteriorment. Per aquesta raó, en aquest període l’aprenentatge emocional dels infants és clau i el seu impacte és molt profund. Seguint aquesta línia pedagògica, la Fundació Pere Tarrés concep l’espai de l’escola bressol com un espai que doni seguretat i confiança als infants, un lloc en el que puguin desenvolupar les seves capacitats sensorials, motrius i emocionals.

Pensar en aquest canvi significa treure valor a les Escoles Bressols, quan la tasca educativa  i social que realitza és de difícil assumpció per altres espais educatius.