COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Les famílies van entrant a la sala, on hi ha propostes de joc i un cercle amb coixins en què, a poc a poc, petits i grans van prenent el seu lloc. Una benvinguda, un ritual d’obertura, una cançó, presentacions, una roda en què compartim com estem en aquest moment, joc espontani, una petita dinàmica de la qual sorgeixen les converses, en què cadascú escolta i comparteix la seva experiència, la seva vivència i el seu sentiment. Dubtes, inquietuds, preocupacions, reflexions, descobertes, conquestes, presència i acompanyament per escoltar, comprendre, donar veu, proporcionar espai, validesa i reconeixement a cada un dels qui en formen part. Gaudim d’això que neix amb el que aportem tots plegats, fins que el rellotge ens recorda que s’acosta el moment d’anar tancant la sessió. Recollida, un conte, gratitud i un fins ben aviat. I la tertúlia que continua es va desfent pel passadís mentre ens anem acomiadant.

L’arribada d’un fill és un moment meravellós i alhora molt intens, en què sorgeix una part interna de cadascú que potser no coneixíem, en què apareix un rebombori d’emocions, dubtes, incerteses i, a vegades, solitud. Poder fer xarxa, suport mutu i compartir tot això escoltant i verbalitzant el que ens mou és un bàlsam extraordinari, que ens nodreix i ens ajuda a viure aquesta situació d’una manera més plàcida, que connecta amb la nostra saviesa interna i ens fa sentir més empoderats. El que sabem és que quan es comparteix allò que ens preocupa tendeix a fer-se petit. Hi ha un proverbi popular que diu “La pena compartida és mitja pena, l’alegria compartida és doble alegria”. 

El projecte Espais Familiars iniciat a Manresa ha tingut una acollida molt positiva en les tres primeres sessions que ja s’han dut a terme. Aquest espai neix amb la finalitat de ser un lloc de trobada, de socialització, on pares i mares amb els seus infants puguin compartir experiències amb altres famílies, aprenentatge mutu, establir xarxa i enriquir les seves relacions.

Dues educadores infantils acompanyen i guien la sessió tot oferint suport a la criança i a l’educació, i creant un espai segur i un clima proper, distès i respectuós en què les famílies puguin sentir-se amb confiança i comoditat per expressar-se, en què s’acullen els seus interessos, necessitats i demandes.

En una societat en què el ritme frenètic ben sovint forma part dels nostres dies , aquests espais de cura, presència i connexió amb nosaltres mateixos i amb els nostres fills són d’un gran valor.

Per saber més: https://blogs.uoc.edu/epce/espais-familiars-espais-per-creixer/

Foto de Xus Vinyes