COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Ara més que mai, és imprescindible acompanyar els i les joves en la gestió i resolució positiva i constructiva dels conflictes quotidians. En l’actual context sociopolític, es fa necessari educar per a la pau i en el conflicte, dotant els joves de les eines necessàries per afrontar els actuals i futurs conflictes tant a nivell microsocial, com macrosocial per a construir plegats una societat preparada per gestionar la inestabilitat i la incertesa i evitar una fractura social que pugui degenerar en violència.

A continuació us presentem cada una de les accions que hem realitzat des del nostre equipament en aquesta línia (intervenció educativa vers la situació política actual dirigit als joves de l’ESO de l’Espai Jove de Sant Pol de Mar).

Crear espais d’expressió i canalització de les emocions

Una de les principals accions que hem desenvolupat dins l’Espai Jove ha estat la de crear un espai on permetre als joves expressar les seves emocions i inquietuds respecte el Procés. A través d’un mural, els joves pregunten simbòlicament als polítics sobre qüestions relacionades amb les notícies polítiques del moment, i a través del debat es potencia l’esperit crític dels joves, ajudant-los a pensar i convidar-los a contrastar informacions a partir d’actituds de respecte, diàleg i  escolta activa.

Així mateix, després dels fets de l’1 d’octubre, i sobretot per les càrregues policials que van rebre la població veïna de Sant Cebrià de Vallalta, des de l’Espai Jove vam tenir clar que la gestió de les emocions es convertia en una tasca prioritària; teníem l’obligació d’acompanyar i ajudar els nostres joves a gestionar i canalitzar el batibull emocional provocat per aquest episodi.

Per què això fos possible, vam crear una urna simbòlica de les emocions. Preguntàvem als joves com els havia fet sentir la jornada de l’1O, a fi d’acompanyar els joves en el reconeixement propi de les emocions i en la seva acceptació com un fet natural i sa. Com molt bé s’exposa en el Quadern d’educació per la Pau^[1], podem admetre que hem sentit odi, però no per això ens hem de tornar violents, o bé podem haver sentit por, però no hem de permetre que ens paralitzi.

Les Xarxes Socials

Un altre repte diari que tenim com a educadors i educadores són les xarxes socials, aquelles en les quals els joves semblen estar permanentment immersos. Hem de fer front a la gran onada de notícies, imatges, fakenews, etc. que arriben diàriament i sense control en els dispositius mòbils dels nostres joves.

El següent exemple reprodueix una conversa verídica entre dos usuaris de l’Espai Jove; en realitat, és una de tantes escenes habituals amb què ens solem trobar els educadors i educadores:

Jove: Mira, mira! Estan entrant tancs pels carrers de Barcelona
Educadora: N’estàs segur? D’on ho has tret això?
Jove: Sí! Sí! Que ho ha enviat el meu tiet al grup de família!

Així doncs, la nostra tasca és la de gestionar aquesta informació donant un toc de realitat per afavorir una anàlisi crítica, fent-los entendre que no tot el que corre per Internet és cert, encara que ho hagi enviat “el tiet”. O que allò que ha enviat el tiet és una deformació satírica o irònica de la realitat.

L’objectiu és que els joves al rebre una notícia es preguntin és fiable i autèntica?, és útil i aporta informació constructiva?, cal reenviar-la? Per tant hem de donar-los guies per contrastar les informacions que reben en mitjans de comunicació fiables, reflexionar sobre el significat d’aquella informació, de si pot ser quelcom ofensiu, o si aporta solucions, o bé contribueix a agreujar el problema.

Per treballar-ho, la dinàmica proposada consisteix en simular que es reben missatges de whatsapp amb diferents notícies. Aquests missatges contenen la consigna que s’han de reenviar immediatament als seus contactes. Seguidament, se’ls pregunta què escullen fer amb aquesta informació. Darrera de cada notícia, article o imatge hi ha escrita si aquesta informació és certa, falsa o ofensiva, però abans de desvetllar-ho, cal fer-los reflexionar sobre el contingut de cadascuna. Finalment cal parlar de les conseqüències que podria provocar si el missatge fos reenviat (crea malentesos, rumors, fomenta prejudicis, crea alarmisme).

L’actual repte de la deconstrucció de l’enemic

Actualment a l’Espai Jove, estem treballant per fer front als prejudicis i estereotips que es comencen a generar fruit de la mala gestió del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat Espanyol per part d’alguns mitjans de comunicació, polítics, etc.

Ens preocupa el fet que hem començat a constatar que els nostres joves, igual que la majoria d’adults, comencen a posicionar-se davant d’aquest conflicte amb els termes de nosaltres i els altres (és que els altres són..., perquè nosaltres sempre...), resultat d’estar vivint un conflicte cada vegada més polaritzat.

Per tant, hem de frenar aquesta dinàmica creixent d’estereotips i prejudicis que contribueixen a la construcció de la imatge de l’altre, ja que ho fan des d’una perspectiva desfavorable, que acaba generant una imatge distorsionada de l’altre com un enemic, el qual podem discriminar, excloure i que, bàsicament, no cal respectar. Amb aquestes actituds estem creant un escenari propici en què es legitimen i normalitzen episodis de violència.

Els educadors i educadores sabem que l’actitud que s’adopta davant del conflicte, per part de totes les parts, és clau per tal de garantir la resolució positiva d’aquest. Quan tenim confiança i coneixem la persona amb la qual tenim el conflicte és fàcil que procurem resoldre’l de forma cooperativa. En canvi, quan no coneixem l’altra part i no hi tenim relació, fàcilment optarem per mostrar una actitud competitiva, ja que l’objectiu a aconseguir serà per a nosaltres més important que l’altra persona, que s’ha convertit en un enemic i un possible obstacle en el nostre camí.

És per aquesta raó, que en un conflicte tan proper i polaritzat, és molt important detectar actituds d’odi i opinions basades en prejudicis per tal de desmuntar la imatge construïda de l’altre.

El quadern per la pau  “(Deconstruir) la imatge de l’enemic” editat per l’Escola de Cultura de Pau i que mencionàvem anteriorment, és un bon recurs amb moltes eines per treballar el tema exposat. Per una banda, incideix en la importància d’humanitzar l’altre, de fer el treball d’imaginar-nos la seva vida, els seus sentiments, les seves amistats i família, els seus hobbies,... per tal de potenciar les semblances i els punts en comú entre les parts, treien pes a les coses que ens separen i, sobretot, diferenciar la persona del problema. Per altra banda, proposa educar els i les joves en el respecte a l’altra persona encara que tingui una percepció diferent del conflicte, ja que això no significa que no sigui una visió legítima, doncs els seus arguments poden ser tant vàlids com els d’un/a mateix/a. Respectant les diferències sense humiliar mai a l’altre per les seves idees.

El conflicte forma part de la vida, de les relacions humanes i del nostre dia a dia, i hem d’afrontar-lo de la forma més positiva possible, l’hem de veure com una oportunitat de canvi i de millora amb un gran poder transformador. Hem d’afrontar els conflictes i analitzar-los, entendre que tots podem tenir diferents opinions i percepcions d’un mateix fet i sobretot, hem de trobar solucions constructives i sense violència, permetent que totes les parts implicades se sentint satisfetes amb el resultat.

Els educadors i educadores també tenim el repte d’educar en la diversitat i d’abordar les condicions personals, per tal d’educar a uns joves forts emocionalment que no es deixin endur, que tinguin sentit crític, habilitats socials sanes, que acceptin i expressin les seves pròpies emocions i que prioritzin el respecte mutu i el diàleg per sobre de tot.

Bibliografia:

1. QUADERNS D’EDUCACIÓ PER LA PAU.
Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona

2. EDUCAR EN Y PARA EL CONFLICTO
Paco Cascón Soriano. Universitat Autònoma de Barcelona.

3. DEL BRESSOL AL COR 17 X CAPGIRAR EL 17
Eva Bach i Montserrat Jiménez. Observatori Comunicació Educativa

[1] “(Deconstruir) la imatge de l’enemic”. De Alicia Barbera, Carles Vidal, Cécile Barbeito i Irene Santiago. Universitat Autònoma de Barcelona, 2006