COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Les persones som de costums fixes.
Vull dir que quan estem acostumats a fer les coses d’una manera concreta i quan ens demanen que canviem la nostra manera de fer, la nostra manera de pensar o de dir, ben segur que ens costa un esforç considerable. I tot i així, no sempre és possible que aconseguim canviar allò que volíem canviar.

Tanmateix com a pares, educadors, o simplement amics ens agrada molt el fet de poder comptar amb persones que ens entenguin i que alhora sàpiguen quines són les nostres creences, els nostres valors, els nostres anhels i fins i tot, si ens estrenyen, els desitjos més personals.
Ara bé, quan és a nosaltres mateixos que ens toquen el crostó, aleshores ja costa una mica més. I és que quan ens toquen les crostes de les nostres ferides o simplement ens fan pensar sobre alguna situació que hem fet o dit, llavors ja no ens agrada ni ens acaba de convèncer. Aleshores traiem les nostres estratègies rabiüdes d’enfadament i descontrol de les emocions. Les nostres cicatrius ens agrada deixar-les ben apartades. El crostam, la motxilla de vivències que portem acumulades després de molts anys, sovint està millor ben guardada amb pany i clau. No serà que a vegades ens marquem miratges per seguir endavant i quan ens trobem amb la crua realitat barrem el pas a qualsevol tipus d’iniciativa vinculada a rebre consells o al fet del canvi?

Quan ens arriba una crisi o se’ns presenta un problema amb alguna persona, com és que se li acut dir-me com m’he de comportar? Si revisem les mil vegades que prèviament nosaltres hem donat consells de com comportar-se, ara que ens ho fan a nosaltres ja no ens agrada. Malauradament acostumen a ser éssers que no sempre acceptem els consells però ens encanta bombardejar de la nostra mirada, la nostra empremta i el nostre tarannà a alumnes, fills i familiars.

Som així. No hi podem fer res?

Molts escriptors han parlat d’éssers grisos que caminen sense esma i que a voltes els hi costa veure més enllà del seu esguard serè.
Nosaltres no volem ser així.
Volem ser aquell que puja al drac i el domina; aquella que s’enfronta a la mandra i la converteix en  força de voluntat; aquell que cerca amb curiositat, evitant la timidesa i la inseguretat; aquella que tot i els impediments amb què es troba, busca solucions als impossibles; aquell que sap dir el que toca en el moment oportú, a la persona adequada i en el lloc correcte.
En definitiva, persones que exploren el seu tresor emocional.

Si estàs llegint aquestes línies és evident que et pica la curiositat o si més no, vols saber a on volem anar a parar.
I és que valorem molt el canvi en les nostres comunitats educatives, a nivell laboral o a nivell personal. Tal com diu el psicòleg Csikszentmihalyi hem d’aconseguir que tot allò que fem i tot allò que fem fer als que ens envolten estigui maridat amb l’experiència òptima del fluir (flow). Un estat de benestar que ajuda i ens ofereix suggeriments per a l’acció, que es pot aplicar al cos, al pensament, la feina i les relacions socials. El repte estarà en arribar a aprendre a fluir adoptant una actitud positiva davant la vida tot desenvolupant unes habilitats per regular les pròpies emocions i prevenir els efectes nocius de les emocions negatives.

I és que la proposta va sobre el fet de canviar. En assolir la fluïdesa en tot allò que fem.

Per això, formar-se en educació emocional s’enfoca a oferir eines per a educadors, persones amb tasques socials, pares i mares, i altres persones interessades a ajudar d’altres a aprendre a regular les competències emocionals: ser conscients de les emocions per tal de saber més de la relació entre raó i emoció, començar a aprendre a regular tot allò que té a veure amb el què senten, tot allò que els apassiona o els provoca allunyament, aprendre a tenir prou autonomia emocional per establir vincles emocionals positius on la dependència emocional no potenciï l’anul·lació de la capacitat de decisió, i en definitiva desenvolupar tot un seguit d’habilitats de vida i benestar que facilitin la tasca de viure amb les persones que els envolten, fer el dia a dia més senzill i ple de moments inoblidables.

Així, amb les eines per al treball de les competències emocionals podem començar a donar pautes que ajudin a poder sortir dels entrebancs, a saber contestar quan cal o a aixecar-se quan en caiem o ens fan caure.

Us animem a encetar aquest camí a l’aula de les emocions. Ens hi trobem!