COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Hem sentit parlar molt de desnonaments als últims anys. Malauradament, els impactes que tenen a la vida de la infància, de l’adolescència i de les seves famílies rarament són notícia. Per començar, has de saber que si treballes en una entitat la teva mirada i el teu paper són molt importants per minimitzar aquests impactes negatius. En aquest article et donem algunes claus per comprendre el fenomen i recursos (als enllaços al text) per poder acompanyar aquesta situació tan traumàtica. 

A les àrees urbanes més tensionades, és a dir, amb més especulació immobiliària, que estan gentrificades i amb més pressió turística, com Barcelona, Madrid o els centres històrics d’altres ciutats, els preus de compra i lloguer són inassolibles per a la majoria de famílies de renda mitjana o baixa. El 2023, els estudis estadístics de l'Institut Metròpoli i l’etnogràfic de l’Institut Infància i Adolescència han actualitzat les dades sobre el cost de l’habitatge i les dinàmiques d’expulsió de la llar, com ara la pujada de preus, la no renovació de contracte, el tancament de l’accés del mercat del lloguer a determinats perfils migrants o racialitzats, l’assetjament, dificultats administratives i legals, entre d'altres. Sustentat en el dret constitucional a la propietat, els fons d’inversió i el mercat immobiliari mundialitzat impedeixen garantir un altre dret constitucional a la part més vulnerable de la població, el dret a l’habitatge digne, posant en risc l'interès superior i el dret al màxim desenvolupament d'infants i adolescents. La infància és la capa de la població més afectada per la crisi residencial, i les famílies amb menors a càrrec són les que pateixen un grau més alt d’expulsió. Com en el cas de la pobresa, també l’impacte envers les dones és major. En el cas de Barcelona, si un infant viu a Ciutat Vella pateix tres vegades més el risc de perdre la casa que si viu a Sant Gervasi. 

La inseguretat residencial impacta en la vida dels infants. Davant d’aquesta situació les famílies afectades desenvolupen estratègies de resistència per fer-hi front. Totes les solucions que construeixen les famílies es fan des de la lògica del mal menor, buscant la millor solució davant la manca d’opcions, entenent que és “el mal menor” o que “és això o el carrer”. Sovint, mantenir la llar suposa privació de material (deixant de fer sortides, despeses imprevistes, vacances, extraescolars..., fins i tot, reduir la quantitat i qualitat de l’alimentació), també s’assumeix la sobreocupació (famílies que viuen en habitacions o en pisos de menys de 20 m²), l’ocupació en precari d’un habitatge o la possibilitat de créixer en un infrahabitatge (sense les condicions mínimes de salubritat, aigua, llum, etc.). 

La despossessió de l’habitatge és més greu per a les capes més pobres de la societat alhora que pauperitza les persones amb menys recursos. Però, per què patir tant, per què no marxar a un altre lloc on el lloguer sigui més assequible? Per a les famílies més vulnerables canviar de barri no és una opció, perquè perdre la casa és perdre l’arrelament. Estar arrelat té un sentit existencial i identitari, a més de ser la base de la construcció de l’ésser humà en societat, però sobretot per a les famílies empobrides l’arrelament és una estratègia de subsistència. Les relacions de confiança construïdes durant anys permeten sostenir petits deutes al mercat, a la cansaladeria, amb el butaner... A més genera un capital social d’intercanvi de recursos i informacions imprescindibles per aconseguir tirar endavant. 

Des de l’arrelament, les famílies despleguen estratègies connectades amb les xarxes de suport mutu, les quals les connecten amb els serveis i ajuts oferts per l’administració pública (habitatge, serveis socials i d'altres indirectes, com la beca menjador, ajudes familiars, material escolar, etc.), que faciliten la cobertura de béns bàsics que no es podrien resoldre a causa de la pressió econòmica que suposa pagar el lloguer o la hipoteca. Sabem que les famílies que estan arrelades i més connectades amb xarxes de suport mutu local o sindicats d'habitatge compten amb més recursos per tenir èxit en la seva lluita i per trobar alternatives. 

Les conseqüències negatives de perdre la llar travessen totes les esferes vitals de nens, nenes i adolescents de manera profunda i transversal. Afecten el seu espai íntim i personal, la seva esfera familiar, les seves relacions entre iguals, la vida a l’escola o als centres socials educatius. Perdre casa teva impacta en l'esfera material, però també en el món relacional i emocional, en la salut física i mental. Hem de tenir present que afecta de manera diferent segons el moment del cicle vital, ja que no és el mateix com ho expressa un nen de cinc anys que una nena de tretze. Els infants ens donen senyals del seu patiment. Des de les entitats hem de parar atenció per poder detectar aquests missatges que molt sovint no són explícits. Si coneixem aquesta realitat i la tenim en compte podrem actuar en conseqüència. 

És possible que en alguns casos la família sigui transparent amb els seus fills i filles, però molt sovint no se'ls hi comunica per protecció. Els infants perceben perfectament l’ambient i viuen un clima de crispació familiar. Els infants que són expulsats forçadament de casa seva transiten per moltes violències. Perdre la casa suposa patir un dol tant per als infants que se'n van com per als que es queden. Habitualment expressen totes aquestes violències que els travessen (violència estructural, policial, institucional i, fins i tot, simbòlica: “no hi ha lloc per a mi, no importo a ningú, els adults em fan mal o no em cuiden...”) amb mostres d'agressivitat, bullying, apatia, depressions, ansietat, trastorns de l’alimentació i de la son, manca d’atenció i hiperactivitat, nerviosisme, baixada de defenses, al·lèrgies, etc. Però, també, un infant que pateix exclusió residencial viu en condicions molt difícils, potser no tindrà un espai on fer deures i concentrar-se, potser a casa no hi ha aigua calenta per tenir una higiene adequada o no podrà escalfar-se a l’hivern o refrescar-se a l’estiu... Aquest patiment necessita ser escoltat de manera discreta, ja que moltes vegades està acompanyat de sentiments com vergonya, frustració, decepció, inseguretat o sensació de fracàs, atès que a casa hi ha un clima d’angoixa constant que afecta la salut, el comportament i l’aprenentatge. En definitiva, el malestar emocional d’un infant li impedeix de concentrar-se per aprendre. 

Si trobem aquests comportaments i no identifiquem adequadament la causa, podem culpar l’infant i agreujar la situació. Al contrari, si actuem des de la comprensió i la cura ens convertirem en un suport i un referent. És per això que treballar amb perspectiva comunitària des del treball en xarxa és tan important. Passem a l’acció: què podem fer nosaltres en el dia a dia? 

La teva entitat és un element d'arrelament a la vida d'un infant expulsat de casa seva de manera forçada.

• Aprofita les iniciatives que ja tens en marxa, o crea’n de noves, incorporant l’expulsió residencial a l’hora de treballar en xarxa a la comunitat de manera coordinada amb l’escola, els serveis socials, els sindicats d'habitatge de barri, els serveis públics i del tercer sector, les xarxes veïnals de suport mutu, consell d’infants, etc.
• La teva entitat pot ser un punt d’informació i un node de contacte per orientar les famílies sobre els espais i serveis de suport. Pots informar, per exemple, del projecte pilot sobre el nou protocol per protegir la salut mental d’infants i joves que són desnonats a Barcelona.
• Si tens la possibilitat d'acompanyar amb seguiment psicològic et pot guiar la proposta del Col·lectiu Sisifo. Posant la psicologia al servei de les persones en emergència habitacional, posem en relleu la relació entre l’habitatge, la infància i la salut. 

La importància de les petites coses fa la diferència.

• L’escolta activa amb infants i, sobretot, amb adolescents és cabdal per fer un bon acompanyament individual.
• És probable que no sigui una sola persona la que es troba en aquesta situació. Podem trobar solucions grupals i aterrades posant al centre els drets de la infància. Si volem aproximar-nos al tema de manera més lúdica també comptem amb recursos. El grup musical la Xiulha ha fet una cançó social que ens ajudarà a parlar del tema, tant per detectar-ho com per començar a treballar-ho. Transformar una problemàtica individual en una qüestió col·lectiva, i per tant en una acció de transformació social.
• La PAH Madrid ha fet un material, “Te quedarás en la oscuridad”, on els infants són investigadors que volen comprendre la seva situació, trobar solucions i traslladar propostes de millora als tècnics i polítics responsables o al síndic de greuges.
• L’entitat pot ser un espai acollidor i un refugi climàtic on els infants se sentin “com a casa” i pot substituir les mancances a l’hora de tenir un lloc per celebrar aniversaris, penjar els seus dibuixos, fer deures, practicar amb un instrument, convidar amics i d'altres coses aparentment insignificants, però essencials a la vida dels infants i que no poden fer si viuen en una pensió o en situació d’infrahabitage o sobreocupació. 

Des de les entitats tenim la capacitat de donar suport emocional, podem donar el missatge a infants i joves: "no estem sols i aïllats davant un problema estructural tan greu". Això genera vincles de confiança, canvia la sensació de ser un perdedor, dona seguretat i construeix noves xarxes on podem passar de ser persones que rebem a ser persones que donem suport. A partir de la lluita per la garantia d’un habitatge digne podem treballar plegats com a ciutadania activa per la defensa dels drets de la infància, i molt especialment per aquella que ha crescut en contextos vulnerables.