COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Com a societat moderna i dinàmica, la catalana és diversa i plural en molts sentits, ja que hi conviuen i s’hi interrelacionen múltiples formes d’identitat: d’origen, etnoracial, lingüística o sexogenèrica. Aquesta diversitat es manifesta també, i de manera articulada amb d’altres, en l’àmbit religiós i de les creences. Més enllà dels llocs comuns, aquesta pluralitat de pràctiques, conviccions i valors no només es relaciona amb l’arribada de població nouvinguda a Catalunya com a lloc d’acollida de diversos processos i fluxos migratoris. És una pluralitat intrínseca i transversal que enriqueix la societat catalana amb una diversitat de tradicions religioses i espirituals. 

Aquesta pluralitat obliga a reconsiderar les anomenades teories de la secularització, que pronosticaven que l’adveniment i la consolidació de la modernitat implicarien forçosament una pèrdua d’importància gradual del fet religiós com a element central de la vida quotidiana de la ciutadania. En aquest sentit, si bé Catalunya, en la línia de bona part de les democràcies europees, s’ha construït legalment i administrativament com una societat no confessional, que es regeix per principis de secularitat que restringeixen el paper del fet religiós en l’esfera pública i administrativa, és evident que la creença i la pràctica religioses continuen presents i essent un aspecte fonamental de la vida d’una gran part de la ciutadania. 

En aquest context, les entitats del tercer sector són i poden ser espais clau en el reconeixement i la gestió de la diversitat religiosa en el dia a dia, així com en la defensa del dret a la llibertat religiosa i confessional, que es recull en l’article 18 de la Declaració Universal dels Drets Humans: 

"Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat, individualment o col·lectivament, en públic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l’ensenyament, la pràctica, el culte i l’observança." 

Però la presa en compte d’aquesta pluralitat confessional en les entitats del tercer sector, així com en d’altres, va més enllà de reconèixer i defensar el dret a la llibertat religiosa que recullen tant la Declaració Universal dels Drets Humans com la legislació vigent a l’Estat espanyol. Reconèixer aquesta pluralitat tant en el si de les mateixes entitats i institucions com en els seus àmbits d’intervenció és essencial per enriquir-ne la perspectiva i dur a terme actuacions més ben orientades i més respectuoses amb la diversitat de perfils de les persones usuàries. I aquest fet no només comporta plantejar abordatges i actuacions més inclusius, sinó també més eficaços. Un coneixement aprofundit del fet religiós aporta eines per tenir present un àmbit cabdal en la vida quotidiana de les persones, així com els valors i bagatges que l’enriqueixen, de manera que millora l’impacte social de tota entitat. 

Tenint en consideració aquest marc, Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés inclou una línia de treball de consultoria i recerca centrada en l’atenció al fet religiós i a la diversitat religiosa. Amb un equip professional pluridisciplinari i amb experiència consolidada de recerca i acció en aquest àmbit, l’objectiu d’aquesta línia és poder incorporar el reconeixement de la diversitat confessional en el camp de l’acció social —sigui en el marc institucional o no— i contribuir així tant a l’elaboració d’estudis qualitatius i quantitatius que permetin aprofundir en la complexitat d’aquesta pluralitat en la vida quotidiana com a la seva difusió al públic general, de manera que es faci valer la riquesa confessional d’una societat com la catalana. 

En conclusió, i més enllà de la ja històrica vinculació de moltes entitats del tercer sector amb institucions de caràcter religiós, l’atenció a la pluralitat confessional constitueix una oportunitat d’enriquir la intervenció social, sigui incorporant noves perspectives i valors o proposant actuacions més respectuoses i que ofereixin respostes més efectives d’acord amb les necessitats de la ciutadania.