COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

El 26 de gener és el dia mundial de l’educació ambiental i se celebra de manera continuada des del 1975 que va tenir lloc la Conferència internacional de Belgrad on es va definir la carta de Belgrad que descrivia els objectius i finalitats de l’educació ambiental a escala internacional. L’Educació ambiental pretén informar, capacitar i oferir recursos a la ciutadania per a conèixer, respectar i conservar l’entorn on viu.

Si fa falta parlar d’educació ambiental, vol dir que vivim en un món que està malmès i probablement malalt en molts aspectes i que necessita la nostra preocupació i cura. Revertir aquesta situació és obligació de totes i tots  i només amb revolucions de consciencia serà possible, d’aquí el repte de l’educació ambiental i l’educació per la sostenibilitat.

La contaminació creixent del medi des de la revolució industrial a mitjan segle XIX fins a l’actualitat fa necessari  incloure en la nostra vida diària petites actuacions que ajudin a disminuir el grau de contaminats, reduir les nostres deixalles,  conèixer les nostres emissions de CO2, conceptes que  haurien de ser controlats per nosaltres mateixos com  els productes que consumim que hauríem de saber d’on provenen i com han estat produïts o  l’aigua que bevem i l’energia que utilitzem. Disposar de tota aquesta informació d’origen i procediments d’elaboració i obtenció és fonamental perquè de manera conscient puguem escollir “com” volem ser i “què” podem fer en favor del medi ambient.

L’educació ambiental ha d’esdevenir un altaveu d’informació en tots aquests aspectes perquè puguem ser lliure consumidors. A la vegada des de petits hem de disposar d’oportunitats de descobrir la natura i entendre com els sistemes naturals com són poblats per les persones esdevenen sistemes molt modificats i a voltes malmesos de manera irreversible. Conèixer els processos de transformació és vital per evitar que es torni a repetir les coses que no hem fet bé al llarg dels darrers anys.

Les noves tecnologies i l’educació ambiental han d’anar de bracet per a treballar conjuntament en favor del medi ambient, per millorar tots aquells indicadors ambientals  que avui en dia estan  mostrant-nos que la terra està malalta i que hem de revertir i retornar a nivells de fa 50 anys.

Les polítiques ambientals han de ser capaces de plantejar nous reptes a alt nivell, de ciutats, països o estats però això no és excusa perquè en l’àmbit personal no assumim cadascú  de nosaltres  els reptes personals propis a casa o en els cercles de petites comunitats on interactuem de manera quotidiana. El cooperativisme entre veïns ha d’augmentar, l’intercanvi  i la solidaritat han d’esdevenir un mètode més habitual i això només serà possible des de les entitats, les associacions de veïns, els petits grups organitzats, les responsabilitats corporatives, les iniciatives social i que siguin capaços de fomentar economies circulars i fer processos de km zero, reducció d’emissions i  situacions socialment més justes.

Estalviar aigua, tenir un hortet al balcó, comprar en proximitat, vetllar pel menjar que comprem, fer més saludables les nostres dietes, caminar més  o escollir mobilitats sostenibles, reduir els residus, reparar les coses, comprar a granel, omplir les rentadores, reparar les aixetes que gotegen, recuperar materials en desús, tancar els llums, en resum,  aprendre a viure amb menys, aprendre a augmentar el nostre temps per  compartir amb els altres i fer-nos més humans. Mil actuacions de cada dia que podem millorar, és l’aposta per aquest 2019 que ha començat.