COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Parlar en públic pot ser per a moltes persones una situació molt estressant i angoixant. Pensar en aquest procés com un fet que hem de fer de manera obligatòria i que preveiem com a catastròfic no ens ajudarà a superar-ho de manera exitosa, més aviat, tot el contrari. Si volem que la nostra presentació oral surti bé, caldrà preparar-la confiant que així serà.

Parlar en públic amb èxit vol dir dominar i tenir controlades un gran nombre d’habilitats comunicatives. Això ens pot amoïnar o, al contrari, ens pot tranquil·litzar. Ens pot amoïnar per la quantitat de variables que cal tenir en compte a l’hora de parlar, però ens podem tranquil·litzar al ser conscients que totes aquestes habilitats es poden aprendre. La majoria d’elles ja les coneixem, ja que les apliquem en el nostre dia a dia. Mirar als ulls del nostre interlocutor, parlar a poc a poc, utilitzar un llenguatge que s’adeqüi a la persona que tenim al davant, etc. Serien alguns exemples.

A l’hora d’afrontar-se directament a la por de parlar en públic, el més important, però, és controlar els nostres pensaments. La projecció mental que fem del que succeirà quan parlem pot arribar a determinar en gran mesura el resultat final.

En primer lloc, cal rebaixar l’ansietat que puguem sentir davant la situació. Donar força a pensaments com “tothom m’estarà mirant”, “segur que em quedo en blanc” o “el ponent d’abans ho farà genial i jo quedaré fatal” no aconseguiran una altra cosa que fer-nos sentir insegurs i inferiors a les capacitats reals que tenim. Per tant, els pensaments han de ser positius i ajustats a la realitat.

Per controlar els nostres pensaments podem utilitzar diferents eines, entre les que podem trobar el reenquadrament o la visualització. Reenquadrar els pensaments vol dir identificar el pensament negatiu que estem tenint i reformular-ho per un de positiu. Per exemple, davant del pensament de “segur que em quedo en blanc” podem substituir-ho per “si no sé què dir, puc prendre’m uns segons per a mi i pensar el que vull dir” o “sé en tot moment el que haig de dir perquè m’ho he preparat molt bé”. Aquests darrers pensaments fan referència igual que els primers al fet de no saber què dir, però els segons són més positius i constructius i ens apoderen més. I la visualització consisteix a imaginar-me fent-ho bé. Pensar en com serà l’espai, les persones que hi haurà, les llums, etc., i projectar-nos fent-ho molt bé, de manera segura i exitosa. Així, els pensaments no seran negatius ni centrats en la por, ans al contrari, ens oferiran un apropament a la futura realitat en positiu.

En segon lloc, és important tenir controlat el que sentim. En el moment de fer la presentació oral el cos reaccionarà identificant la situació com a perillosa o com a còmode. Si els nostres pensaments són de por i inseguretat, el cos sentirà que està davant d’una situació de perill i nosaltres haurem de demostrar-li que no és així. Una manera senzilla de fer-ho és bevent aigua. Això s’explica perquè si estiguéssim a la sabana i ens ataqués un lleó (que seria la forma més primària de com el cos se sent en perill) no tindríem temps de fer res excepte córrer. Per aquest motiu, si nosaltres enviem un senyal al cos que pot beure aigua, aquest interpreta que no està en perill i, per tant, es tranquil·litza.

I en tercer i darrer lloc, cal parar atenció a com actuem, és a dir, al que farem.  Cal acceptar que el nostre cos expressi amb manifestacions com la suor, la vermellor de les galtes o la tremolor de la veu, la nostra inseguretat al parlar. Aquests símptomes són normals i no tenen per què impedir-te fer una bona presentació. Per tant, accepta’ls i integra’ls tot pensant que sovint, tu ets qui més els nota, ja que els altres no paren atenció a aquestes petites manifestacions.

És important també que hagis triat una roba que estigui en concordança amb el grau de formalitat de l’esdeveniment, però que sobretot, et faci sentir còmode.

Cal que portis la presentació ben preparada (que hagis assajat), així podràs enfocar la teva atenció en el que saps que tu has de fer, i no tant en els altres. Si portes algun suport audiovisual (una presentació de diapositives, per exemple) intercala la teva mirada entre el públic i la pantalla (però no miris massa la pantalla, perquè recorda que cal mirar al públic en general). I finalment, si pots, col·loca’t en un espai on et puguis sentir resguarda’t o exposat en un grau que et faci sentir bé, ja que no és el mateix estar al centre d’un auditori que a un lateral.

Parlar en públic és com tot. Serà una activitat desconeguda i temuda mentre no la practiquis. Igual que per aprendre a conduir estem desitjosos de fer moltes pràctiques de cotxe, per aprendre a parlar en públic hauríem de fer el mateix. Confia en tu i en les teves capacitats. Una vegada t’hi llancis veuràs que pots fer-ho i que cada vegada ho dominaràs més. I si no és així, no passa res, perquè equivocar-se és d’humans i sempre podem aprendre i millorar!