COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Cada any es registren a Catalunya una bona pila d’entitats, però realment, qui empeny a la població a emprendre un camí boig i desagraït com aquest? Qui s’ha begut l’enteniment fins al punt de llançar-se al desert sense aigua ni barret? Permeteu-me que exposi 4 raons per les quals us desaconsello totalment la fundació d’una entitat.

1. Són bojos aquest romans. La burocràcia per posar en marxa una associació no és molt complicada, però si ja vols fer altres coses, com sol·licitar un permís per fer un acte a la via pública, sol·licitar un certificat digital o modificar els apoderats del compte corrent de l’entitat el reguitzell de paperassa recorda ben bé a ‘Les XII proves d’Astèrix’. La burocràcia està pensada per a les grans entitats, les més menudes no es poden permetre tenir persones alliberades que dediquin suor i llàgrimes a fer les gimcanes administratives pertinents. Per no dir, que en la majoria de casos hi ha un gran desconeixement del què cal fer i com fer-ho. 

2. Gran Hermano VIP. Perquè les novel·les orwellianes no estan gaire allunyades de la realitat fiscal de les entitats. Mirades sempre amb lupa per l’administració. Ofegades a taxes i esclafades quan la cosa es desvia un mil·límetre del patró establert. I estem parlant d’entitats amb volums de facturació inferiors als 25.000€ anuals. Alerta si fas una factura o contractes algú! Tu t’havies ajuntat amb uns amics per muntar una colla gegantera, però alerta si compres uns entrepans i begudes amb diners de la subvenció per als membres de l’entitat! De ben segur que seràs nominat a abandonar la casa! 

3. Joc de Trons. No ens enganyem. Els membres d’una entitat difícilment poden decidir gran cosa. Tots sabem que l’autèntic poder rau en la cúpula. La permanent es reuneix, pren decisions i les ofereix a la votació estèril d’una assemblea que incomprensiblement cada vegada costa més de reunir. Per no dir que quan algú intenta accedir a aquesta elit decisora ben ràpidament s’activen els mecanismes per tal que el tro de ferro no sigui usurpat per il·legítims candidats. 

4. Allò que el vent s’endugué. “Poso a Déu per testimoni que mai més tornaré a passar fam” com si d’Scarlett O’hara es tractés, les entitats repeteixen aquest mantra cada any. Però tot és passatger. Costa Déu i ajuda captar fons i ja no diguem captar persones voluntàries. Tu tens una causa. La teva causa és súper legítima. Ara bé, és la teva causa! Com ho pots fer per tal que sigui transversal a la societat? Com ho has de fer perquè la gent aposti el seu temps o recursos en tu? I poc a poc la il·lusió del principi es va reconvertint en una lletania que implora clemència i et demana que tiris la tovallola a crits. I penses... qui em manava a mi embrancar-me en aquests jardins?

Tot és fatalista. Realment sembla que no hi hagi un sol anhel d’esperança en aquest mar inhòspit però permeteu-me oferir-vos una petita llumeta enmig de tanta foscor. El meu to sarcàstic dels darrers paràgrafs no s’allunya massa de la realitat associativa. Fa anys que tinc el privilegi de treballar amb entitats i persones voluntàries d’arreu del territori català. Des del projecte Xarxanet.org ens dediquem a explicar la seva realitat i a aportar-hi solucions i els seus problemes generalment redunden sobre els mateixos temes. És per això que conjuntament amb la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària de la Generalitat de Catalunya, fa temps que es va decidir promoure un servei d’assessorament i acompanyament per a entitats. El servei és totalment gratuït i qualsevol organització sense ànim de lucre legalment constituïda hi pot accedir i rebre’n l’ajuda.

Quan sentiu l’ofec de la rutina diària de l’entitat, quan no sapigueu cap a on avançar, quan us trobeu enmig d’una bassa de dubtes, acosteu-vos i en parlem. De ben segur que tot plegat s’enfocarà i veureu que la vostra realitat associativa és d’un valor incalculable i que ben portada pot oferir a la societat un gran bé.

Així doncs, cerqueu Guimerà i crideu: ‘He mort al Llop!’ i que la por i el desànim es converteixin en solucions i recursos.