COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Quan us escolten, us sentiu escoltats de veritat? Admirem les persones que s'expressen bé i ens posem nerviosos quan hem de parlar en públic perquè volem fer-ho tan bé com sigui possible. Parlar, expressar-se adequadament amb paraules i gestos, és important. Ho és per a tots els que ens dediquem professionalment a acompanyar altres persones, però també per ser pare, mare, fill, parella o amic.

Tanmateix, si jo hagués de triar una entre totes les habilitats relacionades amb la comunicació, triaria, sense dubtar-ho, la capacitat d'escoltar. Per això, avui vull repassar algunes de les coses que he après sobre allò que anomenem escoltar activament, escoltar de manera empàtica o, simplement, escoltar de veritat; perquè reconforta molt trobar algú que t'escolta de veritat.   

Primera idea: a l’escolta genuïna no li agrada la multitasca

 Hi ha qui diu que els éssers humans cada cop tenim més capacitat per fer diverses coses alhora. No obstant això, la investigació no avala aquesta afirmació, com a mínim si parlem de fer bé activitats que requereixin esforç mental. Escoltar és una d'aquestes activitats. Escoltar necessita la “disposició psicològica” que ens permeti aïllar-nos mentalment de la resta del món mentre estem escoltant l'altra persona. Així que encenem el focus que la il·lumina, apaguem la resta de llums (WhatsApp inclòs!) i ens disposem a entendre el millor possible el que li passa o el que està sentint.

Segona idea: escoltem més amb els ulls que amb les orelles

Quan algú ens explica què li passa, podem recollir dos tipus d'informacions. D'una banda, escoltem el contingut verbal del que diu: fets, dades o situacions. Certament, això ens entra per les orelles.

Però, a més, aquesta persona ens està donant informació sobre les seves emocions, sobre com se sent, sobre com el va afectar o l’afecta això del que ens parla. Aquesta informació és tant o més rellevant que el que diu la boca. Fins i tot pot ser contradictòria. Aquesta informació ens la dona el to de veu, les mans, els gestos, la postura, per exemple. Per escoltar bé, a més d'orelles fines, cal entrenar la mirada. Si pregunto a algú: Què tal estàs? I ell o ella em respon: bé (amb gest abatut i capcot), què m'està dient realment?

Tercera idea: quan escoltem, el nostre cos ens delata 

Alguna vegada algú s'ha adormit mentre us escoltava? Com l'altra persona expressa sentiments amb el seu llenguatge no verbal, el nostre cos i els nostres gestos també parlen mentre escoltem. Expliquen, per exemple, si ens importa el que ens diu o no, si tenim pressa, si estem entenent com se sent o, simplement, si no estem en condicions per escoltar de manera adequada a l’altra persona.  Per això, per escoltar bé, cal mantenir una postura corporal activa, mirar a la cara i adoptar comportaments no verbals similars als del nostre interlocutor. Es tracta, en definitiva, que els nostres gestos i el nostre cos li diguin: soc aquí, t'escolto i m'importa allò que m'estàs explicant.

Quarta idea: no n'hi ha prou amb escoltar i entendre, l'altra persona s'ha de sentir escoltada i entesa 

També les nostres paraules ens poden ajudar a escoltar de manera empàtica. Sobretot, de dues maneres: preguntant i resumint allò que la persona ens comunica. Quan preguntem, mostrem interès per entendre allò que la persona ens està comunicant i això l'anima a continuar explicant-se. Si preguntar és tot un art, també ho és fer bons resums. Es tracta de sintetitzar, amb les nostres paraules, l'essència del que anem entenent, dels fets i dels sentiments, i donar així possibilitat a l'altra persona, de confirmar, matisar o corregir les nostres impressions. Ho podem fer amb expressions com: “M'estàs dient que… i et noto…” o “Corregeix-me si m'equivoco, el que passa és…” No es tracta de dir “t'entenc”, sinó de demostrar-ho. Per això, no hi ha res millor que resumir bé el que estem entenent.

Cinquena idea: per escoltar bé no n'hi ha prou amb la bona voluntat 

De fet, amb les millors intencions es fan algunes de les coses que, si volem escoltar bé, cal evitar. N’escullo tres: 

- Interrompre: cosa que probablement fem perquè creiem que ja “sabem” el que l'altra persona dirà i li volem estalviar. 

- Donar consells no demanats: volem córrer cap a la solució sense adonar-nos que l'altre necessita, abans que res, que algú l'entengui.

- La meva preferida entre les paraules prohibides: “Calma't!”(o totes les seves versions: tranquil·la, no et preocupis, no passa res). Millor que explicar-ho, us convido a provar la diferència entre dir-li, per exemple, a algú que està emprenyat i alterat “et noto molt enfadat” o dir-li “calma't!”; o, a algú que està trist i abatut, dir-li “vaja, estàs trist, no?” o dir-li “vinga, anima't!”

Fins aquí algunes idees sobre què escoltar (fets i sentiments); i com fer-ho: amb disposició psicològica, observant el nostre interlocutor, controlant bé els nostres gestos, preguntant i resumint i evitant actuacions que compliquen escoltar bé. 

Ara bé, per escoltar de debò, necessitem una cosa que va més enllà d'aquests aspectes tècnics, quelcom que els dona sentit i fa que no siguin simples gestos robòtics apresos en un curs d'habilitats socials. Necessitem raons per escoltar. El què i el com no són res sense el per què o el per a què.

Escoltem perquè ens interessa allò que viu l'altra persona. Escoltem per ser dignes de la seva confiança, per ajudar-lo a pensar o decidir o, fins i tot, perquè si escoltem de veritat, és més probable que, després, també siguem escoltats. 

Deia Eduardo Galeano: “En un mundo de plástico y ruido, quiero ser de barro y de silencio”. L'escolta genuïna té molt a veure amb això. Aturar el rellotge, donar espai a la paraula i també al silenci… i deixar que la història de l'altre sigui, com a mínim durant una estoneta, l'única cosa que realment importa.