COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Tot i no poder-se mesurar, ni tocar, ni veure ni fins i tot percebre, el benestar emocional és potser allò que totes les persones busquem, amb més o menys intensitat i amb més o menys èxit, durant totes les etapes de la nostra vida. Vindria a ser com un equilibri “plàcid” entre els nostres pensaments, les nostres emocions i sentiments, les nostres accions i finalment la nostra interacció amb l’entorn.

El benestar emocional és la base de la feina que, dia rere dia i tarda rere tarda, ocorre dins el Centre Obert de Les Corts. Les famílies acaben adreçant-se al centre obert, i sovint la base de les seves necessitats i de les seves demandes té a veure amb trobar aquest benestar enfocat als seus infants i als seus nuclis familiars. Volen caminar plegades (i acompanyades) en aquest moment del seu viatge vital i familiar.

El centre obert posa, doncs, el pes de la seva acció en el vincle emocional sa, en l’afecte, en la comprensió, en l’amor i també en “l’humor”, per tal de garantir un acompanyament que promogui benestar emocional, i que les persones que atenem sentin “La Casa Roja”, que és el nom que li hem posat entre totes al centre obert, com una casa pròpia més dins de la seva ciutat.

El centre obert ofereix a més, davant d'aquesta idea, una doble vessant, preventiva i interventora. Per una banda, pretén ajudar a prevenir situacions que esdevinguin o promoguin malestar en infants i famílies i, d’una altra, posa el focus en la intervenció individual, grupal i familiar per generar benestar. O dit d’una altra manera, i fonent tots dos conceptes, intervenint de manera que el nostre acompanyament generi benestar i previngui alhora contra aquelles situacions generadores de malestars.

Un cert percentatge de les famílies que aterren al centre obert presenten dinàmiques familiars sovint disfuncionals, on la funció parental es troba afectada per diversos motius, entre ells, haver patit adversitats greus i molt greus durant les seves infàncies, de tal manera que no poden cobrir correctament les necessitats dels infants. Aquestes situacions familiars generen una tendència a la transmissió generacional de traumes relacionals i acaben repercutint negativament en els seus fills i filles. Ens trobem sovint amb infants i joves amb unes capacitats més o menys afectades a l’hora de modular correctament i adaptablement les seves emocions i les seves expressions conductuals, lluny d’experimentar benestar emocional o de qualsevol caire.

Les dades que aporta l’OMS en aquest àmbit ens parlen d’una situació real i actual on gairebé un 30% del infants arreu d’Europa han patit o estan patint situacions familiars de maltractament i/o d’algun tipus d’abús, i hem de pensar a més que la majoria d’aquestes situacions sovint no es detecten, o es detecten massa tard. En molts d'aquests casos, la negligència parental o la incapacitat per cobrir les necessitats bàsiques vitals i afectives, que hi ha al darrere d’aquestes situacions, és la causant que aquests infants i joves que estem atenent presentin dificultats de caire emocional i funcional.

En el cas concret dels adolescents i joves ens trobem, a més, amb les dificultats pròpies de l’edat i amb la presència de les frustracions i les incerteses en la transició cap a l’edat adulta. Molt sovint tractem amb joves concrets que, degut a aquestes negligències parentals que han pogut patir, presenten dificultats a l'hora d'establir vincles segurs, de confiar en l’adult o de deixar-se acompanyar i cuidar adequadament. Molts d’ells i elles tenen una tendència al conflicte amb l'altre, a l’aïllament, a la soledat i, en casos més greus i cada cop més freqüents, a conductes autolesives. Cal esmentar una enquesta feta fa poc a joves a Catalunya on “les ganes de morir-se” ha estat present en un alarmant 9%, aproximadament, dels i de les joves enquestades. De fet, s’està considerant actualment la soledat i els processos depressius més o menys greus com una de les pandèmies més preocupants d’aquest segle. Parlem de joves que estan patint actualment i de manera històrica un cúmul de crisis, com ara la crisi econòmica mundial que s'inicià el 2008, la crisi climàtica, la crisi humanitària i migratòria, la crisi de la pandèmia per covid, i ara, més actualment, la crisi provocada per la guerra a Europa, i les que vindran. Aquesta situació globalitzada genera encara més ansietat, més incertesa i més pors cap al futur, que acaba generant més tendència a l'aïllament personal i a conductes poc funcionals. I és per això que el treball per enfortir i nodrir el benestar emocional dels nostres infants i famílies es converteix en la raó de ser del nostre projecte i de molts altres projectes afins.

A la programació educativa diària de “La Casa Roja” utilitzem un seguit d’eines que ens són molt útils per treballar les emocions amb els “nostres” infants i joves i les seves famílies. La més important és el projecte VINCLES, encetat aquest curs, i que ofereix un espai tutorial individual i de família que afavoreix la creació de vincle positiu i que permet, a poc a poc, anar creant espais de confiança i de suport amb el sa objectiu d’acompanyar les persones que atenem en el seu camí personal i familiar.

Treballem també a dins de les aules amb diferents propostes relacionades amb la gestió emocional positiva, fruit del nostre treball com a equip dins del projecte SENTIR, portat a terme durant el curs passat, i que posa l’atenció en l’expressió, en el reconeixement de les emocions i en la “mentalització”, concepte recent en psicologia que té a veure amb poder reconèixer les emocions i les conductes tant alienes com pròpies per garantir, o al menys propiciar, un funcionament empàtic, responsable i adaptatiu, com a base del benestar emocional i de les relacions sanes.

Llavors, una part essencial en el treball diari tant en el nivell grupal com en l’individual i tutorial, posa el focus a dotar d'eines eficients vers l'expressió, el raonament i la comunicació assertiva i no violenta de les emocions i dels sentiments que sentim unes i altres.