COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Jo vaig créixer a Londres i quan estudiava a la meva classe hi havia gent de cultures diferents. El meu millor amic era un jueu, l’estudiant més bo era un sikh, que portava tot el dia un turbant al cap, i la meva primera xicota va ser una noia hindú. Normalment pensem que la diversitat cultural és un problema, però en realitat és un avantatge.

Per què les diferències culturals poden ser un problema?
En realitat és per qüestions purament humanes. En primer lloc és perquè les persones són mandroses, ens consten molt els canvis, volem mantenir-nos en les nostres posicions i no volem canviar cap a altres maneres de veure les coses.

Un altre motiu és perquè, com a persones, solem ser molt insegurs i llavors quan hem d’afrontar la diferència, amb persones que són diferents de nosaltres, ens protegim per amagar aquesta inseguretat. I també perquè, normalment, no som naturalment versàtils, és a dir, volem imposar la nostra manera d’entendre i de fer les coses i no acceptem que els altres ens puguin ensenyar alguna cosa.

Però les diferències que existeixen entre les cultures en realitat són oportunitats. En primer lloc perquè ens ensenyen, les diferències culturals, que no som el centre de l’univers, que hi ha moltes altres maneres d’assolir objectius o de resoldre problemes.

Per un altre costat, les persones d’altres cultures ens ensenyen a veure els problemes des d’altres perspectives. Nosaltres tenim normalment a resoldre un problema per evitar el fracàs, però les cultures asiàtiques, per exemple, ens ensenyen que la qüestió no és resoldre el problema sinó veure el profit que en pots treure. 

També hem de recordar que cap cultura és complerta en sí mateixa, necessitem de les altres cultures per completar-nos. Per exemple, molt sovint la nostra cultura ens ensenya a que hem d’afrontar les coses de manera individual, moltes altres cultures ens ensenyen que les qüestions les hem d’afrontar com a grup, en comunitat, i d’aquesta manera, els avantatges no són només teus, sinó que són de tots plegats.

Però com podem conèixer les altres cultures? 
Les cultures són complexes però no per això incomprensibles. En realitat hi ha tres maneres de reconèixer-les que van lligades amb el dia a dia. El primer és la manera com cada cultura gestiona el temps. Per les cultures nòrdiques, per exemple, l’ordre i la puntualitat són essencials de cares a assolir un objectiu. Per les cultures llatines, en canvi, el que els interessa del temps és poder compartir i estar junts. Això no significa que no arribem a fer la feina, sinó que la feina és fa conjuntament amb la socialització, a l’estar amb els altres.

Una altra manera d’entendre les cultures és la manera com gestionen l’espai. Per exemple, quan estem fent una fila és perquè tenim una necessitat, i fem fila perquè volem que ens atenguin aquesta necessitat. Però altres cultures, la fila i l’ordre no són tant importants, la cosa important és socialitzar i aprofitar aquest espai per poder conèixer-nos els uns als altres i llavors la persona que té més necessitats se li permet anar al davant, mentre que els altres esperen.

L’altre aspecte és com cada cultura gestiona les relacions interpersonals. Per exemple, nosaltres a la feina ens relacionem amb els altres perquè volem resoldre un problema o obtenir uns resultats, ho fem de manera gairebé individualista. Però moltes altres cultures el que accentuen són les xarxes socials, el relacionar-se amb els altres. Això pren molt més temps però quan hi ha un moment de crisi o cal que tothom s’hi posi per resoldre un problema o una feina, resulta molt més eficaç que no pas la cultura individualista. 

La riquesa de les cultures parteix d’aprendre de cadascuna d’elles i de l’esforç que fem per reconèixer en cada cultura allò que ens pot ajudar a ser millors. Perquè la força de les diverses cultures rau en les seves diferències, no en les seves semblances.