COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Trobar feina avui en dia no és un procés gens fàcil, i per a moltes persones es tracta d'un camí ple de frustracions. Ser escollit en un procés de selecció, requereix la posada en pràctica de multitud de competències personals, a més de les ja requerides pel lloc de feina. Ens trobem en una societat on les primeres impressions són molt importants i on la gran quantitat de canals de contacte entre persones, de mitjans de comunicació i d'informació dels que es disposen provoquen que, per ser escollit per a un lloc de feina, no només cal ser vàlid, sinó que és molt important saber-ho transmetre.

Davant d'aquests reptes, des de l’àrea d'inserció sociolaboral de la Fundació Pere Tarrés, treballem per ajudar a les persones a millorar les competències necessàries per afrontar amb èxit la cerca de feina. En l’esforç per fer que els canvis siguin significatius, busquem maneres noves de dur a terme les activitats, i, en aquesta línia anem provant metodologies com ara la gamificació o l’Aprenentatge Basat en Jocs (ABJ).

Tot i que són conceptes semblants, L’ABJ no és el mateix que la gamificació. Encara que ambdós comparteixen l’ús del joc amb una finalitat concreta, mentre que la gamificació pretén fer viure una experiència de joc en un entorn no lúdic (Ripoll, 2014), l’ABJ es l’aplicació directa del joc com a eina i vehicle d’aprenentatge. Per a exemplificar-ho, una gamificació seria seguir un fil narratiu incorporant puntuacions, “habilitats especials” i reptes al llarg d’un curs escolar per avaluar l’alumnat, i un ABJ seria aplicar un joc i la seva posterior reflexió per aprendre, per exemple, les capitals europees.

Per què aprendre a través del joc? Eric Zummerman i Katie Salen, al llibre Rules of Play: Game Design Fundamentals (2003), escullen el terme "cercle màgic" per explicar el constructe social que defineix el joc i el diferencia del "món real". Quan entrem en aquest "cercle", ens convertim en jugadors/es, i ens regim per una sèrie de regles i normes concretes. A partir d'aquestes es defineixen un seguit d'obstacles, objectius i recompenses que configuren un univers simplificat i interactiu. D’aquesta manera, el joc ens permet establir de forma metafòrica entorns i situacions de conflicte, per aprendre a resoldre'ls i fer-ne una transferència a la nostra realitat.

El fet d'interactuar en un món simbòlic, facilita certa desinhibició i l'alliberament de patrons de conducta apresos, permetent l'aflorament de noves formes de relació entre el jugador/a i el seu entorn. Així doncs, dins del joc, la persona és capaç de fer coses que no s'atreviria en altres contextos i, d'aquesta manera, obrir-se a noves maneres d'entendre i relacionar-se amb el món. Jugar afavoreix a tenir actitud curiosa davant les coses. Ens obliga a posicionar-nos, exercir rols, prendre decisions i ser agents actius en el nostre propi esdevenir.

De forma clàssica, hem entès el procés d'aprenentatge com un camí on l'important és la finalitat: Trobar la solució, resoldre el problema o obtenir el resultat desitjat, pel que els errors no són més que entrebancs que cal evitar. En contra, la realitat ens ensenya que un aprenentatge significatiu ha de poder contemplar el fet d'equivocar-se, experimentar, i descobrir per un mateix si aquella solució que proposo és la millor opció i per què.

El joc, usat com a eina educativa, ens permet experimentar i buscar solucions a obstacles i problemes en un entorn segur. Mitjançant el joc, la persona posa en pràctica els seus recursos i, a través del conjunt de normes definides, rep feedback de forma constant sobre la seva efectivitat. En cada jugada, pot veure si s'allunya o s'apropa del seu objectiu i, en cas de finalitzar la partida, jugar-hi de nou. D'aquesta forma constantment té la possibilitat de valorar i reconfigurar les seves estratègies, i aprendre de forma experiencial i significativa a mesura que s'hi relaciona.

Des de l’àrea d’inserció sociolaboral de la Fundació Pere Tarrés, hem creat diferents dinàmiques basades en aquests principis. La més recent, el Job for us, obre l’oportunitat de posar-se a prova en una situació d’entrevista de feina simulada. Els resultats de les proves han mostrat que, a més de l’entrenament en les competències que es pretenien treballar, han augmentat la resiliència i les actituds positives enfront de la cerca de feina dels qui hi han pogut jugar. A més, el fet d'enfrontar-se a un repte motivador i desafiant, però alhora, en un entorn d'aprenentatge amb una dificultat controlada, ha afavorit la implicació i la valoració positiva en l'autoeficàcia dels i les participants.

Altres propostes similars són  l’Scape Room laboral, que permet treballar competències com la comunicació, el treball en equip o la gestió de l’estrès i aprofundir en els processos grupals de selecció. En paral·lel, la Fundació Pere Tarrés ha incorporat en la seva programació formativa cursos relacionats amb l’aplicació de la gamificació i els elements lúdics a l’aula.

L'ús del joc aporta a l'ensenyament noves perspectives i entorns d'aprenentatge que cal valorar, no només pel seu atractiu mediàtic i la seva novetat en l'aplicació en entorns formals, sinó per les possibilitats que ens ofereix i el seu impacte en l’aprenentatge.

Aprendre jugant, és l'oportunitat de descobrir el món a partir de la pròpia experiència.

Ripoll, O. (2014). Gamificar vol dir fer jugar. (31-01-2020). (http://blogs.cccb.org/lab/article_gamificar-vol-dir-fer-jugar/)

Salen, K. i Zimmerman, E. (2004). Rules of play: Game design fundamentals. MIT Press, Cambridge.