COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

El món en què vivim es troba en una situació de canvi constant provocada, sobretot, per l’acció de l’espècie humana. Segons els experts, estem davant d’un període d’emergència climàtica caracteritzada per temperatures extremes, inundacions i huracans, grans sequeres, malalties i plagues generalitzades, incendis incontrolats, el desgel dels pols que provoca l’augment del nivell del mar, illes i glacials que desapareixen i l’augment de les desigualtats socials.

L’agost del 2021 l’informe del IPCC (Intergovernmental Panel on ClimateChange) en el qual s’analitzava de manera exhaustiva la informació científica per entendre el canvi climàtic va explicitar que les repercussions i els riscos que es preveien de cara al futur eren greus: s’espera que les emissions mundials el 2030 creixin un 16% i que l’escalfament del planeta sigui de 2,7 graus, la qual cosa ens indica que ja no es podrà viure en gran part del planeta.

Els tres tipus de gas causants de l’efecte hivernacle provenen de l’acció humana i, per això, hem d’intentar posar-hi remei. Un 61,3% d’aquests gasos és energia (petroli, gas i carbó); el 3,4% prové de processos industrials; el 31,7% es deriva del canvi d’ús de la terra (destinat a plantar gra per alimentar animals) i de l’agricultura i, d’aquest percentatge un 80% és ramaderia i, en darrer lloc, el 3,6% és menjar que es llença.

Les principals fonts d’emissions són el trànsit automotor, el trànsit aeri i la producció de carn. La ramaderia n’és una altra causa perquè: en primer lloc, cal desforestar boscos per a produir cereals per alimentar el bestiar; en segon lloc, els fems d’aquests animals es transformen en gas metà; i, finalment, també es transforma en gas la fermentació entèrica dels bovins encapçalats per la vedella i el xai, seguit per les vaques lleteres i, per acabar el porc, el pollastre i els ous.

La producció de carn té un fort impacte ambiental perquè ocupa un 70% de les terres agrícoles, els animals consumeixen un 35% mundial de gra, produeix un 18% de GEH (Gasos d’Efecte Hivernacle) a escala mundial i el consum de l’aigua és desmesurat (6.000 litres d’aigua per cada ½ kg de carn).

Davant d’aquest creixement de la indústria de la carn i després d’analitzar el seu impacte en el medi ambient, cal pensar sobre els hàbits de consum que tenim les famílies i veure quins són els canvis que podem dur a terme per a millorar aquesta situació i, possiblement, la nostra salut.

El consum de carn a Espanya és 4 vegades superior el que recomana l’OMS. Aquest augment no només s’ha fet palès en aquest país, sinó que s’ha produït arreu del món i, si a aquest fet li afegim l’estimació de població que hi haurà el 2050, la situació serà insostenible.

El món segueix amb la balança desequilibrada: mentre 800 milions de persones passen gana, els països desenvolupats dediquen una gran part dels cereals a alimentar ramats. És evident que cal fer una reducció del consum de carn com més aviat millor per mantenir el planeta.

Una alimentació sostenible és aquella que, a més de tenir un impacte ambiental reduït, és saludable, econòmicament justa (accessible per a tothom) i culturalment acceptable.

Els aliments que perjudiquen la salut són les carns vermelles, les carns processades, la sal, el sucre, la brioixeria industrial i les begudes ensucrades. El consum d’aquests productes en excés pot provocar malalties cardiovasculars, hipertensió arterial, obesitat i diabetis mellitus de tipus 2, entre d’altres. En canvi, si volem mantenir una dieta saludable, caldrà que ens fixem en aliments com: les fruites, les hortalisses, els llegums, els cereals integrals, les fruites seques, l’oli d’oliva i el peix.

Les famílies, com a consumidores de productes alimentaris, podem contribuir amb la nostra acció diària a l’hora d’anar a comprar i de fer el menú setmanal. A l’hora d’omplir el cistell podem fer-ho amb productes de proximitat i temporada i intentarem prioritzar-ne alguns com: cereals integrals, hortalisses, fruites i llegums. La dieta mediterrània conté molts d’aquests elements i, per tant, no ha de ser una dificultat. Hem d’aprofitar el que tenim a l’abast i ser curosos a no malbaratar els aliments.

Els pares i mares també podem buscar el moment de fer el menú conjuntament amb la resta de membres de la família, cercar receptes originals i diferents amb els infants i joves que viuen amb nosaltres, sortir a comprar plegats i fixar-nos en els productes de temporada (que estan més bé de preu) i, si ens impliquem tots i totes en aquest petit, però alhora gran compromís, que és intentar deixar el món millor de com l’hem trobat quan hi vam arribar. Potser ho aconseguirem.

Fonts:

Bibliografia:

González Carlos A. (2020). Emergencia Climática. Alimentación y vida saludable. Ed. Icaria.

Escrivà A. (2017). Encara no és tard. Claus per a entendre i aturar el canvi climàtic. Ed. Bromera.

Zaplana C. (2019). Menja net. Alimentació per al cos, la ment i les emocions. Ed. Cossetania.

Mazón J. I Costa M. (2018). 100 Qüestions per entendre el canvi climàtic.Ed. Cossetania.

Pàgines web:

https://www.uoc.edu/portal/ca/news/actualitat/2019/143-alimentacio-sostenible.html

https://bibarnabloc.cat/guies-bilioteques/menu-didees-per-a-una-alimentacio-sostenible/

https://www.alicia.cat/ca/document?tag=saludable