COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Una de les parts fonamentals de la societat tal i com l’entenem avui, és la ciutat, un espai on es troba la població, on es genera comunitat i cohesió social. L'escenari on es desenvolupen les normes culturals i socials per aconseguir la convivència és l’espai públic, el qual és a la vegada l’espai principal de l’urbanisme, de la cultura urbana i de la ciutadania. És un espai físic, simbòlic i polític” (Borja i Muxí, 2000). Tots els col·lectius i individus de la ciutat s’expressen a l’espai públic, reconèixer com ho fan i què volen transmetre és imprescindible per incloure’ls a la dinàmica comunitària. És a dir, per incorporar a totes les persones en les iniciatives que definiran el model de ciutat que volem.  

Els serveis d’intervenció en l’espai públic, utilitzant metodologies d’acció d’investigació-acció participativa i del model de comunicació no violenta pretenen entendre el conflicte com una oportunitat per tal de canviar i transformar certes dinàmiques esteses en l’espai públic.  

Des del Servei d’Intervenció a l’Espai Públic de Castelldefels, arrel d’un diagnòstic de la convivència, es va detectar un conflicte en un dels parcs de la ciutat. El conflicte anava vinculat amb un ús massiu i excloent de l’espai públic d’uns joves i de la generació de soroll i acumulació de brutícia en aquest parc. És rellevant comentar que aquest parc s’ubicava entre un conjunt de cases adossades fet que significava que molts veïns i veïnes  afectats per aquests sorolls estiguessin molt molestos amb la situació que es portava reproduint durant un període de temps prolongat.  

A partir de la presa de contacte amb les parts participants: veïns i veïnes, jovent i administració (com a gestor de la situació) vam articular un procés per a la resolució dels conflictes on cadascun dels actors es coresponsabilitzaven i s'involucraven amb la situació.  

D’una banda, es va treballar el vincle amb els joves. Aquest vincle sorgia d’intervencions en medi obert i mitjançant tallers als instituts, vam aconseguir que els joves es responsabilitzessin dels espais que ocupen i que es sensibilitzessin amb la situació que vivien els veïns i veïnes. Amb els tallers participatius als respectius centres va sorgir la voluntat d’emprendre la decisió de desplaçar-se voluntàriament a un espai sense veïnatge i que per tant, no generaria les molèsties que en l’actualitat eren conscients que generaven. Els i les joves van voler mostrar que la seva voluntat és poder fer ús de l’espai públic d’una forma responsable i cívica, reconeixent els errors i intentant millorar per no repetir-los; reivindicant, a l’hora,  la seva identitat juvenil com a eina per combatre el poder adult, entès com la relació asimètrica entre adults i joves. 

D’altra banda, mitjançant la intervenció en medi obert i el contacte amb referents positius, vam saber quines eren les preocupacions del veïnatge diferenciant la perspectiva del conflicte de cadascun dels veïns i veïnes. Vam intentar introduir-los en el procés de resolució alternativa dels conflictes, i malgrat la dificultat, es va aconseguir generar un cercle de diàleg entre els propis veïns i veïnes per parlar de la situació. Un cop van saber la voluntat dels joves de desplaçar-se voluntàriament a un lloc més idoni van canviar la seva visió generalitzada cap a ells, reconeixent-los com a interlocutors dins de la comunitat. A la vegada, s’han adonat que la convivència és cosa de tota la comunitat. Amb això, hem aconseguit que s’agrupin com a col·lectiu de veïns i veïnes en algunes activitats, la qual cosa també fomenta la participació en entitats del barri, com per exemple l’Associació de Veïns.  

Un cop analitzada la situació incloent el punt de vista dels mateixos joves i el veïnatge, es va traslladar la proposta als representants tècnics i polítics de l’Ajuntament. Inicialment, el consistori es va mostrar molt preocupat per aquesta qüestió a causa de les queixes veïnals. En conèixer les propostes dels joves per a utilitzar un espai que no generés molèsties al veïnat, van acollir les propostes donant-los-hi resposta a nivell d’infraestructures per d’adaptar l’espai d’acord a les propostes juvenils. A canvi demanaven un compromís respecte la cura de l’espai i el descans dels veïns del parc on es reunien. Això reflexa la importància d’apropar les propostes dels joves al cos tècnic i polític, efectuant un reconeixement mutu d’agents a la ciutat. 

En aquest cas queda evidenciat que la gestió alternativa del conflicte ha suposat una oportunitat per millorar les relacions entre veïnatge i joves, així com pel reconeixement dels joves com un actor polític per part del consistori. Les interaccions socials són fluctuants i per tant, volen d’un seguiment que garanteixin els acords consensuats i que atenguin les noves necessitats de l’espai públic i dels col·lectius que en formen part. Així doncs, aquells aspectes a tenir en compte per a la gestió alternativa del conflicte a l’espai públic han de ser: la inclusió de tota la comunitat en el dimensionament del conflicte, el reconeixement mutu dels agents que hi participen i la valoració de les necessitats de cada col·lectiu. Tanmateix, posem èmfasi en el fet de donar valor a les propostes i a la coresponsabilització  de la comunitat en la presa de decisions de la ciutat, aconseguint així també, la generació de dinàmiques de convivència estables.