COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

BLOG FUNDACIÓ PERE TARRÉS

Com podem acostar-nos a les famílies? Algunes estratègies des dels centres socioeducatius

Com podem acostar-nos a les famílies? Algunes estratègies des dels centres socioeducatius

Xavier Escribano Segura
Tècnic de projectes de la Fundació Pere Tarrés
Veure tots els articles

03.03.22

La importància de comptar amb les famílies en la intervenció socioeducativa no ha passat desapercebuda ni per les administracions ni per als i les professionals de l’àmbit de la intervenció socioeducativa, tal i com demostra el model SIS aprovat per Generalitat de Catalunya el 2016 i la inclusió, progressiva però inexorable, de les famílies en l’activitat dels Serveis d’Intervenció Socioeducativa.  

Tanmateix, aconseguir que les famílies s’impliquin al servei i hi participin de forma activa, tot reforçant la nostra tasca educativa, pot ser molt difícil per diverses raons. Potser la família no té la disponibilitat necessària per formar part de la nostra acció educativa, pot no estar encara prou vinculada amb el nostre servei o, simplement, pot no estar disposada a realitzar els canvis necessaris per treballar amb nosaltres.

Assumir que no totes les famílies volen o poden treballar amb nosaltres amb la intensitat que voldríem és molt important per evitar frustració, mesurar els nostres esforços i saber on invertir-los per aconseguir els millors resultats. Això no significa que haguem de deixar enrere cap família, sinó que hem de buscar estratègies diferents per apropar-nos-hi i poder comptar amb elles en un futur. A continuació, m’agradaria compartir algunes d’aquestes estratègies, que he conegut despès de parlar amb diversos equips professionals de diferents centres socioeducatius: 

La relació d’ajuda

La primera estratègia que podem intentar és establir una relació d’ajuda amb la família. Aquesta aproximació, desenvolupada per Carl Rogers, implica que establim una relació amb la família basa en la congruència, la comprensió empàtica i la acceptació incondicional de la família, amb les seves característiques i  circumstàncies. Si emprem la relació d’ajuda com a estratègia per vincular-nos amb les famílies (per exemple durant les tutories), podrem arribar a conèixer-les i comprendre-les una mica més i, amb el temps, aconseguir que es vinculin amb el nostre servei. 

Els grups motors

Una altra estratègia que m’agradaria introduir és la creació de grups motors, que consisteix en facilitar espais i mitjans a les famílies més implicades perquè proposin activitats i participin activament en la seva preparació i realització. Moments de l’any com carnestoltes, nadal o setmana santa són moments ideals per incorporar les famílies al nostre projecte. Els grups motors, si bé en principi estaran formats per les famílies més implicades al servei, tenen el potencial d’atraure pares i mares que potser es senten més còmodes amb les altres famílies que amb els educadors i educadores. Així, tot i no interactuar de forma directa amb nosaltres, és possible que sí ho facin amb el propi equipament i que, amb el temps, es sentin prou còmodes per participar d’altres maneres de l’acció educativa dels seus fills i filles.   

Els espais informals

En tercer lloc, crec que s’ha de tenir en compte la utilitat que tenen els espais informals en la intervenció socioeducativa. Per espais informals, m’estic referint a l’entrada de l’equipament, el parc, el banc que hi ha a l’altre banda del carrer, la plaça i tots aquells llocs que formen part del quotidià de les famílies i on aquestes es relacionen i actuen de forma natural, sense sentir-se observades o fiscalitzades pels educadors i educadores. La observació en els espais informals ens pot donar informació molt valuosa per la nostra tasca, ja que ens permetrà detectar actituds i comportaments que potser no coneixíem i que ens poden donar més pistes sobre com podem treballar amb les famílies. D’altra banda, els espais informals també ens permeten interactuar amb aquelles famílies amb poca disponibilitat i poder-les atendre en els seus termes sense que sigui necessari que sacrifiquin part del seu temps. 

Finalment, m’agradaria aclarir que no existeix una fórmula que garanteixi el nostre èxit com a educadors i educadores, però això no significa que no haguem de ser conscients d’allò que fem i perquè ho fem durant el desenvolupament de la nostra tasca. De vegades, fer petits canvis en la nostra manera d’actuar pot significar una gran diferència. 

Si voleu saber més sobre com es pot treballar amb les famílies des dels centres socioeducatius, trobareu més orientacions al llibre Intervención con familias desde los centros socioeducativos, disponible aqui.

Comparteix l’article

Etiquetes