COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Decidir implica valorar, triar allò que creiem que és millor i desestimar el que no trobem adequat. La vida d’una persona està farcida d’innombrables decisions, des de les més banals fins a les més profundes.

La llibertat és un dels trets més característic de l’ésser humà. La vida humana no s’acaba amb la seva dimensió biològica sinó que es va completant fruit de les decisions que es prenen. Quantes decisions prenem al llarg del dia? i al llarg de la nostra vida? No sempre ens n’adonem però ens passem la vida decidint.

Quan sona el despertador em llevo, però podria no fer-ho. Algunes decisions quotidianes estan relacionades amb d’altres decisions prèvies, i això ens estalvia haver de ser conscients que estem decidint. Quan estic de vacances és més evident que cada dia decideixo a quina hora em llevo. Normalment aquestes decisions quotidianes estan relacionades amb la nostra manera de fer, amb les opcions vitals que hem pres, amb la nostra identitat... El procés que porta a prendre una decisió és un dels temes més controvertits tant de la filosofia com de la ciència. L’ésser humà és lliure a l’hora de prendre decisions?

Des d’una visió determinista de la persona s’afirma que la relació causa-efecte està present en qualsevol fet de la natura i que, per tant, les decisions que una persona pren estan determinades per una concatenació causes que desemboquen fins a tal decisió. Des d’aquesta manera de veure el món la llibertat és considerada com una il·lusió, com una fantasia. Ens pensem que decidim, però en el fons les nostres actuacions venen causades per diverses circumstàncies que moltes vegades ens passen desapercebudes.

Una visió no determinista de la persona afirma que la llibertat és una de les principals característiques de l’espècie humana. Els humans no ens identifiquem i no estem indissolublement lligats a la nostra dimensió natural.

El líder hindú Mahatma Gandhi va protagonitzar disset vagues de fam, que duraren entre una setmana i vint-i-quatre dies. Un instint vital com la gana és desatès per atendre una idea, un valor. Les persones podem distanciar-nos fins i tot dels instints més bàsics. Les persones tenim la capacitat d’orientar la nostra existència en funció d’allò que més valorem, d’allò que més estimem.

Expliquen testimonis de camps de concentració, quan es repartia el míser sopar que els donaven, hi havia els que s’afanyaven a robar el tros de pa dels companys mentre d’altres es dedicaven a compartir el poc que els havien donat amb els que més ho necessitaven. Davant de situacions similars no tothom reaccionava igual. Prendre decisions és el més propi de la persona. Tal com afirmava el filòsof Jean Paul Sartre: “l’home està condemnat a ser lliure”. Estem condemnats a haver de prendre decisions per orientar la pròpia vida. Aquesta és la gran responsabilitat que tenim cada dia.

És cert que hi ha moltes coses que no podem decidir. Jo he nascut en aquest moment precís de la història, en aquesta família concreta i amb aquest cos i no un altre. Tot això són les meves condicions de possibilitat. Podria entestar-me a desitjar d’altres circumstàncies, però això no em porta enlloc. La meva llibertat de decisió sempre està emmarcada amb la meva existència concreta i finita. Dintre d’aquest marc és on puc exercir la meva capacitat de decisió, és on puc orientar la meva existència.

Fins i tot quan les circumstàncies em són desfavorables puc prendre decisions. Tots coneixem persones que han estat afectades per malalties o circumstàncies vitals difícils. No tothom ho ha afrontat de la mateixa manera. No podem triar les circumstàncies adverses de la vida, si poguéssim, triaríem no viure-les. Una vegada la nostra existència ens porta a una adversitat inevitable, el que si podem triar és com afrontar-la, com enfocar la nostra vida amb aquesta circumstància no desitjada.

La presa de decisions vitals rau en el lloc més íntim i més genuí de la persona. Aquí trobem la llibertat interior aquí és on construïm el sentit de la pròpia vida, és on valorem, on triem el que ens sembla millor. En l’interior de cada persona hi ha un espai on prenem les decisions vitals, on orientem i donem valor a la nostra vida. Prendre decisions, és una tasca genuïnament humana. En el món natural hi regna la indiferència en el món humà hi regna el valor. La responsabilitat sobre les decisions de la pròpia vida són meves i només meves, per això hi ha qui sent por a la llibertat. La llibertat interior és allò que mai ningú no em podrà prendre.