COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Com a éssers humans i socials que som, vivim i tendim a viure en comunitat. Les nostres vides es desenvolupen en diferents barris i amb diferents comunitats de persones, i és allà on succeeixen tot un seguit d'esdeveniments que són determinants per a nosaltres. La comunitat és aquell espai on les persones estableixen els pilars més estables del seu recorregut vital, però també és l'espai on, amb ajuda de la comunitat, atén les necessitats més bàsiques i fonamentals per a l'individu. La comunitat és un grup de persones que estan unides entre si per una xarxa social, teixida per multituds d'elements, vincles, objectius comuns, accions de cooperació, etc. Per tant la comunitat és una trama de relacions socials que configura pertinença i identitat social. Però també és aquell espai on a les persones se'ls reconeix la capacitat de ser subjecte i protagonista de les seves accions i decisions. I per això, és l'espai més proper a la persona per incidir en el canvi i en la millora de les seves condicions de vida. No sempre les comunitats són solidàries i planifiquen objectius comuns per atendre els seus problemes, però tot i així la comunitat és un espai privilegiat per a l'acció social i per a la transformació, ja que dilueix les problemàtiques individuals en un marc col·lectiu. Jugant un paper fonamental en la producció i distribució de béns i recursos, així com en una funció de sociabilitat, suport, ajuda mútua i intercanvi.

El paper de la comunitat en la dinamització de les ciutats

Les transformacions socials en els barris en els darrers decennis i la crisi de l'Estat de Benestar obliguen a pensar en la necessitat de revifar les comunitats i el seu paper en els territoris i per tant en les dinàmiques de les ciutats.

El qüestionament dels models d'intervenció assistencialistes, de la feina d'acompanyament individual i dels mecanismes de contenció i control, així com les fractures socials i els conflictes als barris, la manca de recursos, la gestió de la diversitat i l'aïllament de les persones davant les noves problemàtiques socials ens situa a replantejar les intervencions, ia dissenyar i proposar nous models propers a la comunitats, a les seves voluntats i capacitats.

Des de fa temps, al voltant d'aquesta necessitat, s'està desenvolupant una metodologia d'intervenció que va prenent cos, i que s'està aplicant en el nostre territori des de fa uns 20 anys. Es crea en el seu moment la figura d'aquell professional que promou i dóna suport a aquests processos comunitaris, passant de l'animació sociocultural en el dinamitzador o tècnic comunitari. El seu paper és l'enfortiment i empoderament dels actors socials en el territori, la promoció de les xarxes i les aliances. El tècnic es convertirà en el promotor de l'acció comunitària, situant-se en un terreny educatiu i de valors, però alhora estratègic. I on la metodologia és l'eina per aconseguir els objectius.

Els primers anys d'implementació dels projectes comunitaris i participatius es concretaven en el desenvolupament de plans de desenvolupament comunitaris, en processos participatius i en plans estratègics, etc. I era en aquests espais, on un tècnic intentava diagnosticar, definir i planificar amb la comunitat els mecanismes de resolució de les seves necessitats. I on tot el paper del dinamitzador era consolidar xarxes diverses i heterogènies que atenguessin les necessitats de la comunitat. Però de vegades no era suficient, ja que el fet de tenir un únic dinamitzador o agent limitava la implicació de certs actors o la consolidació de les xarxes heterogènies, o simplement la resolució de conflictes que existien dins de la comunitat, és a dir, no era suficient per poder promoure la transformació dels territoris.

Van sorgir moltes experiències i pràctiques comunitàries, que a poc a poc es van anar desenvolupant en els diversos territoris. Era una metodologia que tenia gran impacte i es començava a experimentar en diferents àmbits i no únicament des de la vessant territorial. Sorgien experiències en el comerç, en plans integrals, en processos participatius i consultius, en mediació, en el món de l'art i la cultura, en l'urbanisme i l'arquitectura, dins el món de la salut comunitària, de l'educació, etc. També apareixen noves propostes com l'economia social i solidària o projectes per franja d'edat, per gènere, etc. Cada vegada més els diferents agents feien seva la metodologia i intentaven implementar-la en el marc del treball comunitari.

A poc a poc es va prendre consciència que el treball comunitari tenia una força importantíssima en la transformació dels territoris i en l'atenció de les necessitats de les persones. Per això, els Plans de Desenvolupament comunitari, es van posicionar com una experiència més, i en l'actualitat molts dels agents del territori comencen ells mateixos a liderar processos comunitaris. Per tal de mobilitzar els recursos propis i generar aliances amb altres agents.

Energies comunitàries

L'Ajuntament de Barcelona és un bon exemple d'aquesta pràctica i mètode de treball. S'ha creat un espai de treball denominat "Energies Comunitàries", on la presència d'entitats, professionals i serveis intenta revifar i implementar el treball comunitari, reflexionant sobre mètodes i tècniques de treball i intentant incorporar el treball comunitari d'una forma integral i de forma transversal en tots els serveis i equipaments adreçats a l'atenció a les persones. Fent del treball comunitari una responsabilitat i una corresponsabilitat de tots.

Hi resistències, pors i desconfiances. Molt por al canvi, però ja és una realitat en el debat entre els diferents agents, veïns i professionals. I per tant es fa imprescindible la formació, la sensibilització i el suport i assessorament perquè aquest procés es pugui consolidar.

La incorporació d'aquesta metodologia en diversos serveis i entitats, enfortirà el teixit social i els processos de participació dels veïns i veïnes, i per tant la qualitat de vida de les persones. Us convidem a experimentar i participar d'aquest procés estratègic i metodològic que és la dinamització comunitària.