COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Els administradors universitaris estem sovint molt preocupats pels rànquings siguin interns o internacionals. Aquest mes s’ha publicat el rànquing mundial QS en el que la Universitat Ramon Llull quedava situada entre les 100 millorsdel món en ciències socials i gestió. 

Els rànquings no deixen de ser eines “pobres” que resumeixen algunes informacions per què unes realitats complexes, com són les universitats, es puguin diferenciar les unes de les altres, d’una manera senzilla. Aquestes classificacions poden ser rellevants per aquells que es mouen en els pocs llocs superiors. Però voleu dir que es d’interès per a algú (estudiants, investigadors, empreses i entitats col·laboradores) que una universitat passi del lloc 245 al 239 del rànquing que sigui? I doncs per què tant d’esforç?

No es una crítica a la llista de rànquings en si mateixa, ja que contenen moltes variables i molta informació que pot ser útil. Per tant els rànquings poden ser una eina interessant si, per una banda ens suggereixen quin és el camí més eficient per a aconseguir una millor qualitat en l’educació i la recerca i si, per l’altra, ens indiquen quin és l’aspecte més rellevant de cada institució, què la pot diferenciar de la resta.

Algunes institucions universitàries seran més innovadores, altres més internacionalitzadores o més bones a l’hora de transferir coneixement i altres estaran especialment connectades al seu entorn. I és aquí on els rànquings ens poden orientar dins d’aquesta diversitat de variables, per anar  “posicionant” cada universitat.

Aquesta setmana passada la GUNI (Global University Network for Innovation) va presentar a Barcelona el seu 6è informe mundial  “High Education in the World. Towards a Socially Responsible University: Balancing the Global with Local”. L’informe, que és molt interesant, parteix en el seu anàlisi del repte que presenten per les universitats i el món educatiu el objectius de desenvolupament sostenible del que també parlava l’interessant número 61 de la revista d’Educació Social. Revista d’Intervenció socioeducativa que edita la Fundació Pere Tarrés.

Entre les 10 conclusions que tanquen l’informe m’agradaria destacar aquí la setena: “Mutual learning and Empowering support: the Role of Networks in achieving glocal engagement” (Aprenentatge i enfortiment del suport mutu: el paper de la participación de xarxes en l’assoliment glocal).

La Facultat Pere Tarrés-URL i el seus graus de Treball Social i Educació Social, a punt de fer 25 anys, ha treballat la línia de construcció de xarxa Glocal (Global i Local). La Universitat Ramon Llull, que neix de la iniciativa social, i en concret la Facultat Pere Tarrés ha teixit una àmplia xarxa amb les entitats socials amb les que treballa i innova socialment.

L’acord signat l’any 2016 entre la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya i la Universitat Ramon Llull, confirma aquest factor diferenciador de la Facultat Pere Tarrés-URL d’estar arrelada, de treballar en xarxa per exercir el seu compromís glocal. Que les associacions, empreses i entitats socials tinguin  present la Universitat Ramon Llull, i al mateix temps la Facultat Pere Tarrés, teixint relacions estables amb aquestes entitats és un cas de col·laboració en xarxa, d’aprenentatge i enfortiment mutu del sector social. És un exemple d’universitat que transfereix coneixement  i està connectada amb el seu entorn.

Els rànquings, amb els seus indicadors i ponderacions situen les universitats i aquest mes ho destacava el QS. Però es l’acció glocal, és a dir la voluntat de projecció global i la tasca constant d’acció local la que permet el posicionament de la Facultat Pere Tarrés- Universitat Ramon Llull.