COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Els canvis socials han generat inevitablement canvies a les aules. En els últims anys hi ha hagut un increment de noves tècniques i eines que les persones que ens dediquem a la formació hem de conèixer per tal de poder analitzar quines poden ajudar-nos en el desenvolupament de les competències del nostre alumnat.
 
El món ha canviat molt en els últims anys i això també ha afectat a les aules i altres espais on es produeixen relacions d’ensenyament-aprenentatge. A vegades aquest canvi ha estat menys dràstic del que seria necessari per preparar a l’alumnat per al futur, però poc a poc es van incorporant eines i aprenentatges que són necessaris per a la societat en la que vivim, convivim i treballem.

Si fem un petit resum de les noves metodologies, veurem que tenen en comú un parell d'aspectes: el rol de l'alumnat com a protagonista del procés d'aprenentatge i no com a receptor de la doctrina del professor, i l'ús de les noves tecnologies.

Els mètodes que posen el focus en el rol de l'alumnat com a participant actiu del procés d'ensenyament aprenentatge més utilitzats actualment són:

Aprenentatge basat en reptes (CBL)
És una metodologia introduïda per l'empresa Apple a les escoles dels EEUU de K-12 que s'ha estès als diferents nivells educatius. Es tracta d'un model basat en la creació de petits reptes que surten dels conceptes generals que els i les alumnes han de resoldre de manera col·laborativa.

Aprenentatge per Projectes (AMP)
Aquest mètode d'ensenyament aprenentatge està orientat al disseny i/o desenvolupament d'un projecte entre un grup d'alumnes de manera col·laborativa com a mitjà per assolir una sèrie d'objectius d'aprenentatge d'una o vàries disciplines i a la vegada desenvolupar una sèrie de competències relacionades amb la gestió de projectes reals. El INTEF i altres organismes educatius han contribuït a la implantació d’aquest mètode a tots els nivells educatius.

Aprenentatge basat en problemes (ABP)
Mètode basat en analitzar una situació o problema lligada als objectius a treballar, i mitjançant el desenvolupament del esperit crític i la creativitat dels alumnes, animar-los a  trobar solucions. Alguns autors inclouen en aquest mètode l’estudi de casos.

Aprenentatge Invertit  (Flipped classroom)
Aquest mètode que s’ha fet molt conegut en els últims temps a través de la difusió que s’ha fet d’ell a fundacions d’empreses editorials, consisteix en canviar l'ordre habitual d'explicacions a l'aula i deures a casa, a través d’una sèrie de vídeos que poden ser consultats de manera lliure a casa pels alumnes, per tal d’aprofitar les hores a l’aula per la reflexió o la realització d’activitats pràctiques amb el suport de la persona formadora.

Aprenentatge Vivencial  (AV)
Mètode basat en el descobriment que implica la vivència d'una experiència en la qual l'alumne pot sentir o fer coses que enforteixen els seus aprenentatges. Dins d'aquest model es troben les dinàmiques i els jocs de rols.

Gamificació
Aquesta tècnica no és nova però des de que les empreses l'han començat a aplicar per a la capacitació interna dels empleats i els videojocs i jocs online s'han fet molt populars, i ha tornat a agafar molta popularitat. Consisteix en l’aplicació de tècniques i dinàmiques pròpies del joc per al desenvolupament de competències.

Aprenentatge basat en el pensament
Consisteix en el treball de diferents tècniques i rutines de pensament  per portar a terme actes meditats com ara prendre decisions, classificar, seqüenciar, triar, comprovar fonts, etc.

Pensament visual (VisualThinking)
Aquest mètode aprofita tècniques de dibuix i l’ús d’imatges, gràfics i paraules per ajudar a aclarir la informació, i afavorir l’anàlisi de situacions i la presa de decisions.

Pensament de Disseny (Desing Thinking)
Metodologia per generar idees innovadores que es va desenvolupar de forma teòrica a la Universitat de Stanford en California (EEUU) als anys 70, que centra la seva eficàcia en entendre i donar solucions a les necessitats reals dels alumnes aprofitant les tècniques dels dissenyadors de productes.

Des d’una vessant una mica diferent podríem parlar també del treball d’intel·ligència emocional, centrat en el desenvolupament de les competències per relacionar-nos amb nosaltres mateixos i les persones que ens envolten, o l’interessant aportació del model de les Intel·ligències múltiples, que és basa en l’estimulació de totes les intel·ligències que segons Howard Gardner tenen les persones (lingüística-verbal, lógico-matemàtica, visual-espaial, musical, corporal-cinestèsica, intrapersonal, interpersonal, naturalista i existencial)

Altres tendències que també val la pena destacar són aquelles que es centren en l’ús de la tecnologia, i aprofiten els recursos que internet i les diferents eines informàtiques poden aportar al treball a l’aula, com ara:

Aprenentatge en Xarxes Socials i Entorns Col·laboratius d'Aprenentatge
Aquest mètode planteja a l'ús de plataformes existents o propietàries, que afavoreixen l'aprenentatge social i col·laboratiu independentment d'on es trobin els participants. Es val de Xarxes Socials, Blocs, xats, conferències en línia, pissarra compartida, Wikis, entre altres recursos, sovint allotjats en el núvol.

Entorns Personalitzats d'Aprenentatge (PLE)
Es tracta d’acompanyar al alumnat a prendre el control i gestió del seu propi aprenentatge, acompanyant-li a trobar les persones, eines o espai per aprendre.

Realitat Augmentada
Ús de tecnologia que complementa la percepció i interacció amb el món real, i permet a l'estudiant sobreposar una capa d'informació a la realitat, proporcionant així experiències d'aprenentatge més riques i immersives.

Insígnies (badges) i Microcrèdits són un mecanisme per atorgar certificació als estudiants d'un aprenentatge informal. Els estudiants poden recopilar-les, organitzar-les i publicar-les per demostrar les seves habilitats i assoliments en diferents llocs web, com a Xarxes Socials, xarxes professionals, comunitats virtuals, entre altres.

És important destacar que els mètodes i recursos no són un fi en sí mateixos sinó les eines i mitjans que fem servir per tal d’acompanyar a l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge.

No ni ha un mètode o recurs millor que un altre sinó adequat o no, segons les característiques dels destinataris (edat, nivell educatiu, coneixements previs, interessos) i els objectius educatius.

Els formadors/es són qui ha de conèixer la matèria i el context on treballem, per tal de triar allò que sigui més adient segons les necessitats d’aprenentatge dels nostres alumnes.

A la mateixa vegada les persones que realitzen tasques educatives han d’imaginar el futur on l’alumnat, que tenen en aquell moment a l’aula, s’haurà de desenvolupar personal i professionalment. Això implica repensar els abordatges educatius per tal que donin resposta a les transformacions socials, incorporar la innovació a l’acció educativa i un reciclatge continuo.

Si ets una persona que interessada en identificar les característiques principals de les noves tendències metodològiques en la formació actual, Seleccionar el mètode més idoni  per fomentar la motivació i la millora de les competències de l’alumnat en funció de les seves característiques i dels objectius d’aprenentatge i dissenyar les accions formatives que imparteixes basant-te en l’ús de diferents metodologies, no dubtis en donar un cop d’ull al Certificat de Professionalitat de Docència de la formació professional per a l’ocupació i la seva oferta modular.