COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

L’apoderament de dones consisteix en un procés individual i col·lectiu a través del qual les dones prenent consciència de si mateixes, s’uneixen col·lectivament per a la pressa de decisions i accés al poder.

El concepte apoderament de dones es refereix a un procés de capacitació per a la pressa de decisions i accés al poder, tal com es va definir a la IV Conferencia Mundial de Beijing. Aquest procés porta implícit la pressa de consciència sobre el poder individual i col·lectiu que ostenten les dones, no oblidem, en el sí d’un sistema patriarcal opressor. Des d’organismes internacionals com l’ONU s’entén l’apoderament de les dones com una estratègia per assolir una societat més justa per tothom.

Així, els processos d’apoderament de dones passen per dos esferes, la individual i la col·lectiva. La individual passa per fomentar l’autoconeixement, trencar amb les barreres i sostres de vidre, tot enfortint les capacitats de cadascuna per a definir les seves vides, autònomament. L’apoderament col·lectiu consisteix en el coneixement de les relacions entre les estructures de poder des d’una perspectiva sociopolítica, històrica o cooperativa a fi de poder transformar-les i generar canvis socioculturals.

Així, per generar transformació social, és requisit indispensable que els processos d’apoderament s’abordin des de una vessant individual i col·lectiva, ja que difícilment són dissasociables.

Des de la Fundació Pere Tarrés duem a terme projectes d’intervenció comunitària i grupal per a la promoció de les dones com a agents de transformació social, incidint en aspectes individuals com l’autocura i la preservació de l’espai propi de les dones, i, atenent als aspectes col·lectius com és la generació d’espais formatius, de relació i suport entre dones, generant espais de reflexió, participació i acció.

Servei d’acollida a famílies Nouvingudes de Montcada i Reixac
En el servei d’acollida i reagrupament a famílies nouvingudes es crea un espai de trobada i debat entre dones que comparteixen la condició de “reagrupada” i així acompanyar-les en el seu procés d’inclusió a la nova societat, principalment, perquè la dificultat per conciliar la seva vida familiar i laboral, així com la cultura d’origen de les dones magrebines i pakistaneses, les reté a l’àmbit domèstic, cosa que els dificulta, en el seu procés d’adaptació a la societat d’acollida.

Així, el projecte pretén ser un espai d’acollida inicial que promogui la participació de les dones nouvingudes, on aquestes puguin establir xarxa social i realitzar les primeres accions formatives en llengua i coneixement de l’entorn.

Aquest espais promou l’intercanvi d’experiències i el suport mutu per a pal·liar les situacions d’aïllament i solitud amb què aquestes dones poden trobar-se, minvant el risc que el malestar emocional acabi derivant en problemes de salut mental. Així mateix, es realitza un acompanyament psico-social al procés de reagrupament, asessorant les dones en els possibles conflictes i problemàtiques derivades del reagrupament que es puguin generar en el nucli familiar.

Aquesta experiència ha estat exitosa durant els darrers anys. Enguany el repte serà promoure l’autonomia del grup per a passar a l’acció i intervenir en la comunitat.

Grup d’Arpilleristes al Casal de Barri Congrès Indians.
Des de l’any 2011, al Casal de barri Congrés-Indians al districte de Sant Andreu de Barcelona. s’ha impulsat la creació d’un grup de dones a través de la pràctica de l’arpillera, una tècnica tèxtil que consisteix en utilitzar robes per crear imatges que es cusen sobre tela de sac. L’Arpillera va ser una tècnica popularitzada a Xile als anys 70 quan les dones es reunien clandestinament i elaboraven l’arpillera per denunciar les situacions d’injustícia i de violència que vivien durant la dictadura de Pinotxet.

Al 2013, les dones arpilleres del Casal, inauguraven la primera exposició: Vides de barri on conjuntament amb dones de Sant Roc explicaven el seu testimoni de vida i experiències en dos barris tant diferents com són Sant Roc i Congrés-Indians. Des d’aleshores han seguit amb el grup amb diferents exposicions reivindicatives com “Dona i ofici” on tenien per objectius visualitzar l’ofici de moltes dones anòmines, mares i àvies, a les que mai se les va reconeìxer el seu esforç i el seu treball.

El passat 2016, amb la maduresa del grup, les Arpilleristes han tractat la guerra civil i coincidint amb la inauguració d’aquesta exposició, les Arpilleristes van ser convidades a participar del “Fòrum internacional d’Arpilleres al País Basc”. Actualment, hi ha dues arpilleres d’aquesta mostra que estan exposades a Irlanda del Nord.

És per aquesta darrera exposició i per la tasca de recuperació de la memòria històrica i per la trajectòria de les arpilleres com a grup de dones implicades en la reflexió i el treball de la memòria des de la perspectiva de gènere, a més de la seva tasca de treball en xarxa amb altres grups i equipaments del Districte de Sant Andreu que enguany han estat premiades amb el Premi Sant Andreu 2016.

“La Corrala” Grup de Dones de la Marina de Port
El març de 2014, inicia a La Marina el Taller de Teatre i Narració Oral per a Dones, impulsat pel Servei Socioeducatiu de la Marina, del Districte de Sants Montjuïc, i finançat gràcies al Pla de Barris. Aquest projecte tenia com a objectiu apoderar un grup de dones dels barris de l’antiga Zona Franca de Barcelona a nivell personal i grupal, i connectar-les amb el teixit comunitari del seu territori. Es partia de la premissa que la narració oral és un dels vehicles que les dones han utilitzat sempre per transmetre el coneixement i la seva particular visió del món. Els contes i les rondalles expliquen el quotidià, les aventures i desventures de la gent normal, del què succeeix darrere les portes de les cases, en la penombra i la intimitat..

Narrar la pròpia vida, dóna l’oportunitat de construir o reconstruir la realitat, de repensar la pròpia història i fer-li un homenatge. En el procés de treball per teixir la peça de teatre comunitari. La veu, els moviments i la dansa van ser els instruments per a què les dones es comuniquessin, comprenguessin i s’acceptessin tot desenvolupant una consciència col·lectiva. Totes les dones es van centrar en la seva pròpia història o de de la seva mare, com una forma d’encarar-se a la memòria i donar un lloc d’honor als seus records, els seus dolors, les seves pèrdues i el seu esperit de superació.

Dialogar sobre temes com la salut, la pèrdua, la sexualitat o la mort amb ulls de dones i adonar-se que compartim un intangible culturalment après, va generar una profunda consciència de gènere i un fort sentiment de comunió i pertinença al grup. D’aquestes sessions en surt, uns mesos després, “La Corrala”, una obra de teatre coral que recull les narracions elaborades per cadascuna d’aquestes dones, i que té lloc en un pati de veïns, una Corrala, com l’anomenen elles, que és el lloc privilegiat on s’esdevé la vida privada de les persones, l’escenari de les misèries i els triomfs quotidians.

A continuació us presentem les dones protagonistes d’aquest viatge interior, i les narracions que van crear amb tot el cor i les entranyes. Seguidament, hi trobareu “La Corrala”, que recull totes aquestes vivències, i que vàrem estrenar el 28 de novembre de 2014 davant d’un nombrós públic a la Sala Pepita Casanellas del barri de la Marina de Barcelona.

Enguany, s’ha publicat el recull de les narracions, acompanyat del text teatral, i el grup segueix amb noves obres.

Si bé cadascun dels processos descrits anteriorment, segueix processos diferents en funció de les especificats i voluntats dels grups de dones, podem observar aspectes comuns que podem tenir present, com són:

- Prendre consciència de les pròpies vides i de la de dones del entorn més proper (mares, àvies, veïnes).
- Prendre en primer terme les “gestes” de la vida quotidiana dotant de valor, l’àmbit domèstic.
- Generar espais comuns de suport i d’encontre on es generen llaços de convivència i consciència col·lectiva.
- Oferir coneixements, tècniques i mitjans per a l’expressió i unió col·lectiva.

- Potenciar l’autonomia de les dones i el grup.
- Acompanyar l’acció per a la transformació del grup.