COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Hi ha situacions professionalment emocionants que només et passen si treballes d'educador social.
Treballar al costat de les persones, acompanyant-les en processos personals o col·lectius és l'estat permanent d'una professió com aquesta. Certament, són situacions que diàriament t'enfronten davant la complexitat de l'ésser humà i del context social. Però alhora, et porta a una situació de satisfacció personal important.

1. L'Educació Social no és una professió per a grans impacients
Aquesta no és una professió per a grans impacients. Cada persona a la qual atenem té el seu propi ritme i, en general, els processos o les decisions que esperem que es generin no són a curt termini.
La veritat és que treballar d'educador social m'ha ajudat a mesurar el temps de manera diferent, a saber contemplar els diferents ritmes que ens ofereix la diversitat humana i, sobretot, a respectar-los.

2. L'Educació Social et fa entendre que cada persona funciona de manera diferent
Tampoc és una professió per algú que no sigui flexible. L'Educació Social també m'ha ajudat a entendre una cosa que podria semblar òbvia, que totes les persones funcionem de maneres diferents. Prioritzem coses molt dispars, pensem de manera molt diversa… i això és fonamental a l'hora d'exercir la professió perquè de vegades pots tenir la temptació de fer que l'altre funcioni amb els teus principis, les teves idees… i estaríem destrossant la identitat de les persones.

3. El vincle amb les persones és l'eina de treball principal
El vincle permanent amb persones com a eina de treball no ho tenen tots els oficis. I menys, amb el nivell d'intensitat que requereix aquest. Pots ser més o menys maldestre en les relacions amb els teus coneguts, però a l'hora de treballar d'educador o educadora social, des que entres per la porta del treball hauràs de gestionar inevitablement vincles amb persones.

4. Acompanyem processos de decisió de les persones
I no és d'estranyar que el tema del vincle sigui una qüestió essencial en el nostre treball, ja que estar al costat d'algú per recolzar-li en el procés de presa de decisions requereix del seu permís perquè puguis compartir amb ell o ella aquest espai íntim de decisió. No és gens fàcil aconseguir la distància en aquestes situacions. En general un adolescent no necessita que li diguis el que ha de fer, però algunes vegades sí que mereix la pena ajudar-li a trobar estratègies per a aquest procés de decisió.

5. L'ofici procura fer visible allò que el sistema amaga
La vulnerabilitat no sempre té a veure amb el fet de tenir dificultats econòmiques. Algunes vegades l'educador pot fer de pont perquè les persones que no tenen veu en la nostra societat trobin algun espai on tenir-la. Les persones més pobres de la ciutat, les que dormen als carrers, les persones amb discapacitat intel·lectual o fins i tot la infància, no sempre troben espais on opinar.

6. També treballem en processos perquè la gent cregui en ella mateixa
També és emocionant, I AQUESTA RAÓ ÉS MOLT IMPORTANT, perquè en moltes ocasions treballem des del descobriment de les possibilitats que té cada persona per poder decidir sobre si mateix i tenir una vida amb la màxima plenitud possible.

Són molt valuosos aquells moments en els quals les persones amb les quals treballem descobreixen el seu potencial, de vegades amagat per una societat que rebutja sistemàticament les maneres de funcionar diferents. Veure que ets capaç és un gran moment en la vida de les persones.

7. Treballem en moments i en espais de màxima intimitat
El treball d'un educador o educadora social es mou generalment en espais d'alta complexitat a causa que compartim situacions de màxima intimitat. En un gran nombre d'ocasions, a més, el nostre espai laboral és un lloc tan extremadament íntim que pot arribar a ser la pròpia casa de la persona, el lloc on viu, la seva habitació. I treballar on les altres persones viuen multiplica el nivell de complexitat perquè és un lloc on l'altre t'ha de donar permís per romandre.

Sense amagar la duresa mental i fins i tot, en ocasions, física de la professió, la tornada personal que comporta exercir d'educador social fa d'aquesta activitat laboral una possibilitat que mereix molt la pena. Suposa l'exercici de mirar el món, el nostre entorn i els nostres carrers de formes diferents i, a més, suposa una possibilitat de millorar-les.

L'Educació Social m'ha proporcionat una mirada diferent del meu entorn
Com deia al principi, aquesta és una professió en la qual et passen coses que no succeeixen en cap altra. No és una professió fàcil d'exercir, ni tampoc per acomodats perquè suposa la responsabilitat d'una revisió personal constant… però justament per això es converteix en un ofici especial i, per descomptat, molt intens.