COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

La gestió del coneixement és una realitat al món lucratiu des de fa anys. Són moltes les empreses que han avançat en aquest àmbit i han creat les condicions necessàries que possibiliten i potencien la creació, transmissió i utilització del coneixement i els aprenentatges generats en el seu camp de treball com a via per augmentar el seu valor afegit. Per a aquestes organitzacions la gestió del coneixement esdevé la base per a la presa de decisions informades, no perdent de vista mai l'estratègia organitzacional.

Al Tercer Sector, però, són poques les entitats que han implementat sistemes de gestió del coneixement malgrat els múltiples beneficis que comporta com per exemple la millora de l'eficiència, l'eficàcia i l'impacte social de les activitats de les pròpies entitats. Conceptes clau per a les persones que formem part de les organitzacions no lucratives.

Per avançar en aquesta línia cal que les entitats facilitin i promoguin la creació de rutines, processos, pràctiques i normes per al desenvolupament i la implementació de sistemes de gestió del coneixement. Només d’aquesta manera les entitats podran experimentar un canvi en la seva cultura organitzativa.

Tot seguit es detallen alguns dels aspectes a tenir en compte a l’hora de posar en marxa un sistema de gestió del coneixement adaptat a la realitat de cada organització.

• Implicació dels òrgans de govern en el disseny i posada en marxa del sistema de gestió del coneixement. És clau disposar dels recursos humans, tècnics, materials i econòmics per a la implementació i manteniment d'aquest sistema.
• Suport i assessorament extern per ajudar a l’entitat a aplicar de forma útil i pràctica els criteris i conceptes clau de la gestió del coneixement a la seva realitat i necessitats específiques.
• Disposar dels coneixements i capacitats tècniques en l’àmbit de la gestió del coneixement per part dels equips. En aquest sentit, cal potenciar i incorporar en el dia a dia l’ús de les eines més adequades en cada context i situació.
• Evitar la burocratització dels processos i simplificar la documentació generada. Aquest element és especialment rellevant en un sector on la gestió pot ser percebuda com un element que resta temps al fet i les activitats missionals per les quals es va crear l’entitat. A més a més, en el tercer sector hi ha dificultats per aconseguir finançament extern que no estigui vinculat a activitats i projectes concrets.
• Promoure la participació de les persones que integren l’organització en el procés de disseny i implementació. Cal evitar les resistències al canvi i fomentar que les persones de l’equip visquin aquest procés com una oportunitat de millora i no com una sobrecàrrega de treball.

La gestió del coneixement és un gran repte per al tercer sector, especialment per anticipar-se i adaptar-se als canvis constants i donar resposta a les noves necessitats. Hem de ser capaços de generar aquest canvi en la cultura organitzativa i incloure en els plans d'accions futurs aquestes línies d'acció. Només aquelles organitzacions que posin en marxa sistemes de gestió de coneixement adequats, coherents i alineats amb la seva missió, visió i valors podran continuar treballant per a la transformació social de forma sostenible i eficient.